L'obra de teatre inèdita de Molins Blut und Boden (Sang i Pàtria) ens situa
davant d'una reflexió imaginada de diàleg entre Heidegger i un entorn familiar,
d'amistats i relacions que recreen la filosofia de l'autor alemany i la seua
opció política en els anys 30 del passat segle.
Fotografia de die Hütte, la cabana de Heidegger a la
Selva Negra
[Consulta: 19. 6 . 2013]
Manuel Molins ha introduït els diàlegs amb un
ampli ventall de cites d'estudiosos de Heidegger que completen i ajuden a
entendre la peça teatral estricta. Amb això permet al lector i futurs espectadors tastar
el pensament polític, suposat, però ben fonamentat del filòsof.
Un tast del text de Molins ens clarifica ben
bé la idea escatològica heideggariana de prendre partit i situar-se fins i tot
més enllà de la més terrible acció política humana del món modern, justificada
per les pròpies paraules del filòsof Alles
Grosse steht im Sturm que podríem traduir com Allò més gran se situa en la Tempesta o com el mateix Molins
tradueix " La grandesa es conquista en l'assalt" :
Martin. Ho tenen ben
merescut.
Alma. Què?
Martin. La derrota,
la vergonya, tot això...
Alma. Merescut?
Martin. Ells, els dirigents del Nacionalsocialisme; ells
ens hi han portat en aquesta ruïna. Son ells
els responsables, no nosaltres; ells:
les SS, la Gestapo, els militars i funcionaris incapaços...tots ells. I fins i tot Hitler; sí, el mateix
Führer per confiar en ells i envoltar-se d'aquesta gentola. No van voler
confiar en mi ni en els meus projectes. Hitler era un home entrampat encara en
les velles idees. Quina paradoxa. Va aixecar una gran obra, va posar en marxa
una autèntica Revolució, però no va saber veure el paper de la Universitat ni
de la nova filosofia. Es va desfer de les millors forces de xoc, els joves
camises marrons de les SA, i des dels seus millors dirigents, Ernst Röhm, en la
matança dels "ganivets llargs". Una vergonya: la revenja dels
mediocres. Les SA eren la joventut que Alemanya necessitava, forta i decidida;
no les SS. Perquè no s'hi tractava només d'un Guia, el Führer, sinó del Reich
que retornava a Alemanya la dignitat; no es tractava de lluitar per les
persones, sinó pel Ser, el Ser d'Alemanya i la Revolució Nacionalsocialista.
L'actuació del filòsof i els patiments dels
personatges fuetejats pel nazisme aparereixen en el text de Molins de manera
clara i crua en una obra que s'hauria d'editar i representar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada