Contra les guerres de V. Putin, B. Netanyahu i D.Trump
Ens trobem brutalment immersos en una actuació de guerra amb evidents crims contra població civil per part dels governs d’Israel, els EUA i Rússia. Tots tres conflictes no estalvien la producció de crims a població civil i destrucció massiva de territoris: Gaza, Palestina, Líban, Síria són bons exemples de destrucció de territoris per part del govern de Netanyahu. Iran ha estat atacat per part d’Israel i els EUA. A més, encara no s’ha parat la invasió de V. Putin amb víctimes civils, a més de les militars i amb destrucció d’infraestructures no militars a Ucraïna.
Els governs d’Israel i els EUA son formalment democràcies, però tots dos governs mantenen una política d’extrema dreta amb atacs a les forces interiors que s’oposen a la seua deriva militar. En el mateix sentit, V. Putin continua el seu control brutal a Rússia, incloses actuacions contra qualsevol oposició interna i guerra híbrida bruta a l’exterior.
Tots tres governants son ja clarament responsables de crims de guerra. Putin i Netanyahu ja han estat denunciats al Tribunal Internacional a La Haia, Trump després dels atacs a l’Iran amb el bombardeig d’una escola i centenars de morts, és susceptible també de la corresponent denúncia per crims de guerra al mateix Tribunal.
A banda dels danys en humans i materials els tres conflictes en curs impacten en el sistema econòmic global, en especial amb els atacs a l’ Iran i les seues esperables respostes. Impactes globals i com sempre amb especial incidències en les persones més necessitades.
En les tres guerres en curs destaquen els grans nacionalismes amb interessos geoestratègics i connotacions etno-racistes.
Paradoxalment, la bravura mostrada pels EUA, evidencia, en canvi, la decadència americana del país, anunciada entre altres per Immanuel Wallerstein, que va datar el seu inici en els anys 70 del segle passat.
Reproducció de la portada de La decadencia del Imperio. EEUU en un mundo caótico. D’Immanuel Wallerstein, traducció castellana d’A. Saborit, Txalaparta. Tafalla, 2005. L’original en anglès data de 2003.
Ran de la guerra de 2003 a l’Iraq, Wallerstein (2003) va tornar a incidir sobre la decadència dels EUA. Els falcons (extremistes partidaris de la intervenció militar) ja eren considerats pel sociòleg com a símptoma i causa futura de la decadència americana:
" (...) Les interpretacions dels falcons són errònies i contribuiran només a la decadència dels EUA, transformant una caiguda gradual en una davallada molt més ràpida i turbulenta" pag. 44.
Una opinió coincident és la de Gerardo Pisarello (2004) en la introducció a les Razones jurídicas del pacifismo de L. Ferrajoli quan parla dels EUA:
"Animada per nous interessos geoestratègics, la política exterior nord-americana acabà per imprimir un gir dràstic a les relacions entre força i dret en l'ordre internacional, començant una fase caracteritzada, sobretot, pel menyspreu de la legalitat i per una pretensió unilateral de domini econòmic, polític, militar i cultural "
La crisi sistèmica global que les guerres en curs mostren ha estat explicada de manera consistent en la llarga i fructífera producció acadèmica d'Immanuel Wallerstein i els seus deixebles (2013). Així explica les consequències socials de la crisi econòmica:
"És evident que la crisi terminal del capitalisme ha generat una polarització ideològica extrema —una expressió, entre altres coses, de la polarització tant econòmica, social com política engendrada per aquesta mateixa situació de crisi— una polarització que invàlida i deslegitima simultàniament les interpretacions liberals i centristes que van prevaldre i van dominar fins a la caiguda del Mur de Berlín". Segons el sociòleg americà, " Aquesta polarització rellança clarament les dues posicions més extremes i radicals: una dreta ara cínica, descarada i cada cop més agressiva, així com una interessant gamma de Noves Esquerres, més creatives, tolerants, plurals i efectives que les Velles Esquerres anteriorment dominants, que van caracteritzar el període anterior a 1968. Aquestes Noves Esquerres es mostren igualment, en els moviments socials que protagonitzen. Són part de la lluita social en general —des de pobles i dones indígenes fins a ecologistes i estudiants, passant per nous grups urbans, pacifistes, homosexuals, jubilats, aturats, agricultors, etc.— No només ha recuperat i recreat el marxisme, sinó que també ha desenvolupat un projecte cada cop més ric i interconnectat de transformació social global veritablement radical"
Uncertain Worlds: World-Systems Analysis in Changing Times. p. 29 (el subratllat és meu)
Una altra i fonamental contribució a la interpretació i resposta als conflictes socials és la de Jürgen Habermas, mort fa poc als 96 anys. El filòsof de l’escola de Frankfurt era un ferm defensor de la ciència crítica, de la democràcia i de l’enfortiment d’Europa així com el respecte al dret internacional, elements del tot necessaris en la resolució dels problemes que ara ens ocupen.
A mode de conclusió
La guerra de Rússia contra Ucraïna i els extremismes de l’estat d’Israel en la seua devastadora expansió, mostren una cega deriva en els crims a Ucraïna i en els de l’Estat jueu a Palestina, crims que haurien d’acabar jutjats per ser guerres il·legals i pels consegüents crims de guerra contra la humanitat.
La resposta als excessos de la nomenclatura teològica de l’Iran contra la pròpia població, ara puntualment enfortida pels atacs coordinats d’Israel i els EUA, potser acabarà ensorrant el règim inhumà i irracional del país quan l’acció de l'oposició siga possible.
A més dels principals elements geoestratègics i la configuració de nous imperialismes, també podem veure connotacions amb els extremismes religiosos en el rerefons de les tres guerres en curs: ortodòxia russa extremista, cristianisme d’extrema dreta als EUA, ortodoxes jueus a Israel i extremistes xiïtes a l’Iran. Convé en aquest cas recordar l’observació de l’ecumenista Hans Küng quan va dir: "la pau no serà possible sense que prèviament hi haja pau entre les religions".
Oracions de cristians a la Casa Blanca, abans de la guerra d'Iran
La reafirmació d’un dret internacional ara malmès i la necessària reforma de la impotència estructural de l’ONU, inclòs el reforçament del Tribunal Internacional de La Haia, són del tot necessaris.
La resposta de la població contra les guerres a tot arreu. La reafirmació de la democràcia i el dret internacional al si de la UE són elements imprescindibles contra unes guerres del segle XXI que compten amb armament nuclear i l'ús de la IA al seu si amb total capacitat destructora.
