Un
viatge al nord-est de Mallorca amb visita a Alcúdia, Pollença, Muro
i Artà
Alcúdia
Dedicat al professor Vicenç M. Rosselló en el seu 90 aniversari, per la gran ajuda rebuda en la meua trajectòria a la Universitat de València.
Pel
novembre de 2020 vam fer un viatge a Alcúdia, a
l'illa
de Mallorca, un espai a les acaballes de la serra de Tramuntana
quan s'obre al mar amb les badies de Pollença i Alcúdia.
Aquesta ciutat
és
el nucli principal, amb
un
patrimoni important i el port més important al nord-est de l'illa
Érem
en plena pandèmia del coronavirus, sojornats en un apartament a
Alcanada, amb vistes esplèndides al mar. Vam estar aïllats i en
eixir al carrer, eixíem protegits per les mascaretes introduïdes ja
com a part obligada de la nostra indumentària.
Vistes des de l'apartament amb el far situat a un illot. Des d'ací
a determinades hores es pot veure el vaixell que comunica Mallorca
amb Menorca (foto I. Vallès, novembre de 2020).
Trobem
a aquesta banda de l'illa dos topònims bessons de les viles
valencianes, els de l'Alcúdia (la Ribera), el llogaret d' Alcúdia a Cocentaina i la vila de Muro , dita
de
l'Alcoi, (el Comtat) des
de
principis
del segle XX per
diferenciar-lo del Muro de l'illa de Mallorca.
La
ciutat d'Alcúdia manté en bon estat una part important de les
muralles medievals, amb portes magnífiques i part del fossat. Es pot
passejar per la part superior de les muralles amb vistes al defora i
a la vila.
La
murada vista des del corredor que les recorre parcialment per la part
superior.
Porta
de Sant Sebastià, amb part d'una sínia en primer pla.
Porta
del Moll o de la Xara. Actualment aquesta porta dona a un carrer
ample on se situa el mercat temporal (Fotos de l'autor, novembre de
2020).
Un
escut de Carles I en un panell ceràmic sembla recordar el favor del
monarca a la vila en relació a la seua fidelitat en contra de les
germanies. El títol
de
ciutat que hi té, data d'aquesta època.
Escut
en ceràmica de Carles I
(foto
de l'autor, novembre 2020).
La
ciutat té un patrimoni arquitectònic notable. A més de la murada
amb les portes suara mencionades, hi destaca en primer lloc el
jaciment arqueològic de la Pollentia romana
situat ben a prop
de
la muralla de la ciutat, on es pot veure entre altres restes
arqueològiques un petit teatre excavat en la roca.
Teatre
romà de Pollentia (foto
de l'autor, març 2016).
Un
museu monogràfic dedicat a Pollentia, situat
intramurs, ocupa un edifici del segle XIV que fou hospital. Manté
peces
importants de les excavacions fetes.
Edifici que alberga el Museu monogràfic de Pollentia.
Interior
del museu (fotos de l'autor, novembre 2020).
L'església
gòtica de Santa Anna del segle XIII és una joia situada extramurs
vora el jaciment arqueològic i front el cementeri.
Església
de Santa Anna (foto de l'autor, novembre 2020).
Un
monòlit de 2014 a la vora del cementeri recorda els morts de
la guerra civil espanyola amb una forma i una fórmula respectuosa
amb els morts d'una banda i l'altra del conflicte.
Monòlit
a l'exterior del cementeri d'Alcúdia en record dels morts de la
guerra civil (foto I. Vallès, novembre 2020).
El
text diu: En
memòria dels qui perderen les il·lusions, la llibertat o la vida
durant la guerra civil espanyola, 1936-1939 Alcúdia 2014.
Em
ve a la memòria el monument del cementeri parroquial de Muro del
País Valencià, plenament franquista que resa Caidos
por Dios y por España. José Antonio Primo de Rivera PRESENTE.
Fórmula
repetida en molts altres monuments existents
a
molts altres llocs que caldria eliminar i que vaig denunciar fa poc
en un article.1
L'església
de Sant Jaume, de reconstrucció moderna neogòtica, és també
interessant i té a més un museu parroquial que es pot visitar, un
article de Fernando Sancho explica amb detall aquesta església amb
abundant material fotogràfic.2
La
biblioteca d'Alcúdia és una fundació fruit de la col·laboració
del municipi i d'una fundació alemanya, té un edifici antic
envejable que ha estat adaptat a la seua funció i manté un portal a
la xarxa per als usuaris.
Biblioteca
d'Alcúdia. Fundació Can Torró (foto de l'autor, novembre 2020).
A
banda del nucli urbà, un paratge important és on se situa l'ermita
de la Mare de Déu de la Victòria en un edifici quadrangular que
uneix històricament la funció religiosa i la de defensa. L'edifici
data del segle XVI amb posteriors modificacions. Al lloc arborat hi
circulen cabres mallorquines en llibertat i es veu la badia de
Pollença. És un bell lloc amb significació històrica, religiosa i
d'esbargiment.
Ermita
de la Mare de Déu de la Victòria.
Vista
de la Badia de Pollença des de la Victòria (fotos I. Vallès,
març
2016).
Cabres
mallorquines als voltants del paratge de la Victòria, vistes també
a la vora mateix de l'ermita (fotos I. Vallès, març 2016 i
novembre 2020).
En
les diverses estades a Alcúdia es comprova a través dels rètols,
cartells i les institucions, l'ús del català a un nivell de
“normalitat”. Els cartells d'avís a la població local i als
turistes així ho mostren.
La
llengua catalana té un ús preferent sense ometre la mateixa
informació amb diferents llengües presents per als visitants
forans. (foto I. Vallès, novembre 2020).
El
dibuix de l'avís mostra clarament el que vol i el textos apliquen
molt bé un multilingüisme compatible amb un ús preferent de
la
llengua local. Els noms dels carrers i altres rètols, incloent els
dels establiments turístics privats,
funcionen
també en aquesta línia de normalitat.
Els
rètols dels establiments turístic empren la llengua del país (I.
Vallès, novembre 2020).
Alguna
mancança evident respecte del propi patrimoni es veu també a
Alcúdia. Un bon exemple d'arqueologia industrial és el d’una
central tèrmica en desús, com explica Joan Frau
3
i
a la seua vora una torre vigia renaixentista en una zona arborada
amb vistes al mar podrien formar part d' un parc cultural del
segon port de l'illa. Caldria posar d'acord a la companyia privada
Endesa i a les administracions, tal vegada ara després de
crisis econòmiques i d'una pandèmia podria ser un bon moment
per a intentar-ho.
Central
tèrmica en desús.
Torre
Major d’Alcanada i fumerals de la central tèrmica tancada (fotos,
I. Vallès,
març
2016 i novembre 2020).
Pollença
i el cap de Formentor
La
vila de Pollença ha agafat el nom de la referència romana
de Pollentia situada
a la veïna vila d'Alcúdia i comprèn la península de Formentor.
Vam visitar la vila i després de rebre informació a l'Ajuntament i
gaudir de la bona pastisseria formatjada
local
vam veure el claustre de Sant Domènec i l'església adjacent, els
quals després de la desamortització van passar a
ser
propietat
de l'Ajuntament i actualment s'usen com a espai cultural.
Claustre
de Sant Domènec i pintura de Sant Vicent Ferrer (fotos I. Vallès,
novembre 2020)
Exposició
cultural a l'església de la Mare de Déu del Roser, hui dia
amb un ús cultural (foto I. Vallès, novembre 2020).
Formentor
Des
del punt de vista del paisatge destaca sense discussió la península
de Formentor. El contrast entre el final de la serra de Tramuntana i
el mar, la cobertura vegetal, el far que porta el nom de la península
i fins i tot la presència de la cabra mallorquina també ací, van
fer del recorregut per Formentor
una
autèntica delícia.
En
el segle passat van valorar adequadament el paisatge, van construir
una carretera i un far, eixamplant l'interès
de
la costa per la navegació i la defensa que,
en
el Renaixement,
va
situar abundants torres de vigia ací i allà. L'admiració del
paisatge per ell mateix va adquirir la importància necessària per a
construir accessos i passarel·les excavades o construïdes
sobre les roques.
És
el que va fer l'enginyer Antonio Paretti Coll com assenyala un
monòlit en el paratge per ell dissenyat. La
part
construïda està feta de manera que destorba el menys possible la
natura que fa accessible.
Les
escales
d'accés als miradors s'integren molt bé amb la roca calcària, els
margallons i la vegetació (fotos I. Vallès, novembre 2020).
Des
dels miradors es pot veure una torre vigia del Renaixement
quan
es temien els pirates i les possibles invasions per la costa. (foto
I. Vallès, novembre 2020).
El far de Formentor construït en el segle XIX és una fita mítica
d'aquesta península i no desdiu gens ni mica del conjunt
paisatgístic d'aquesta costa. Les cabres mallorquines ens acompanyen
fins al mateix peu del far. (fotos, I. Vallès, novembre 2020).
Dolors
Jimeno
va
publicar suara un text sobre Formentor basat en el mateix viatge que
vam fer pel novembre de 2020. El text destaca i explica la
bellesa del lloc (4)
En
parlar de Formentor és obligat citar el poeta pollencí
Miquel
Costa i Llobera. El seu poema Lo
pi de Formentor (1875),
musicat i cantat per Maria del Mar Bonet en l’actualitat,
s'adiu amb la bellesa del paisatge, vet ací la primera estrofa
Mon
cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més
poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva
de ses fulles l'eterna primavera
i
lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que
cruixen lo terrer.
L'Albufera
Un
altre espai natural de gran interès és el Parc
Natural de l'Albufera de Mallorca.
Situat
al
sud d'Alcúdia ocupa part dels termes municipals de Muro i Sa Pobla.
La natura ací posa l'èmfasi en l'aigua dolça, el contacte amb
l'aigua salada i els aiguamolls.
Canals
amples i estrets, abundància de vegetació i d'ocells. Una bona
explicació de l'espai natural present al parc ajuda a la comprensió
de l’espai humit més
important de l'Illa.
Canal
principal de l'Albufera i llacunes amb vegetació i aus (fotos I.
Vallès,
març
de 2016).
Centre
d'explicació amb panells i vídeos de l'Albufera, (foto I. Vallès,
novembre 2020).
El
Centre explicatiu, és un antic edifici, testimoni d'activitats
industrials anteriors al parc. Com l'Albufera de València, la de
Mallorca va patir intents de dessecació durant el segle XIX i totes
dues van ser, en el seu moment, patrimoni de Jaume I.
Els
parcs naturals, com aquest, preserven una part de la natura i,
a més, tenen una funció educativa de cara als ciutadans
i els escolars i ens recorden la necessitat peremptòria de
revolucionar l'economia i el mode de vida en relació a la natura.
Muro
Escut
de Muro amb data de 1999 (foto I. Vallès, novembre 2020).
La
visita a Muro enllaça amb la riquesa patrimonial de natura i cultura
del que portem vist fins ara. El Muro mallorquí, com ja he
indicat, comparteix nom amb el Muro valencià. De fet tots dos
municipis s'han agermanat fa poc.
El
nucli urbà de Muro compta amb carrers estrets i cases remarcables de
pedra. L'església parroquial data del segle XVII amb un
interior gòtic i acabament barroc, amb campanar exempt 5.
Curiosament
les esglésies parroquials dels dos Muros, el mallorquí i el
valencià, estan dedicades
a
Sant Joan Baptista.
Església
parroquial i Ajuntament de Muro (fotos I. Vallès, novembre 2020).
Muro
compta amb un museu etnogràfic que forma part del Museu de Mallorca.
Està instal·lat en un casal senyorial del segle XVII. Una llosa
commemorativa explica que fou donat per don Gabriel Alomar Esteve al
Ministeri d'Educació com a secció del Museu de Mallorca i
s'inaugurà el 1965, actualment s'ha iniciat un procés de
restauració.
El
contingut del museu és ben interessant: maquinària, farmàcia,
mobles, balances, pesos, cartografia històrica i pintures, entre
altres coses.
Dormitori
d'una casa senyorial i maquinària usades en la regió (fotos I.
Vallès, novembre 2020).
Com
hem vist en parlar de l'Albufera, bona part del terme de Muro està
ocupat pel parc Natural de l'Albufera. Tot i que el nucli urbà té
un emplaçament relativament interior, Muro té una platja esplèndida
d'aigües cristal·lines des de la qual es veu tota la badia
d'Alcúdia.
Platja
de Muro des d'on es veu el braç nord de la badia d'Alcúdia (foto
I.Vallès, novembre 2020).
La
platja limita amb el parc natural i compta amb dunes cobertes de
vegetació que recorda les del Saler de València.
Dunes
de la platja de Muro (foto I.Vallès, novembre 2020).
Ses
Païsses d'Artà
Vam
completar viatge anant a Artà, la vila que compta en la seua
proximitat el Parc natural de la península de llevant que tanca la
badia d'Alcúdia.
Molt
pròxim al nucli urbà d'Artà vam veure el jaciment talaiòtic
de Ses
Païsses. Un
dels jaciments mallorquins més importants d'aquesta època
7.
Porta
d'accés de Ses Païsses i Talaiot als voltants del qual es va
constituir el poblat, i vista del poblat cobert d'abundant vegetació (fotos I. Vallès, novembre 2020).
Amb
el jaciment talaiòtic d'Artà i el romà de Pollentia a
Alcúdia vam veure dos magnífics exemples de dues etapes
culturals cabdals de l'illa.
Notes
i referències
Ismael
Vallès (2017) https://revistasao.cat/esglesia-valenciana-simbols-franquistes-muro/
http://ismaelvalles.blogspot.com/2017/12/lesglesia-catolica-valenciana-i-els.html
Sancho,
Fernando (2017)
https://perdidoenmallorca.com/2017/04/09/la-iglesia-de-santiago-o-de-sant-jaume-en-alcudia/
Joan
Frau (2011)
https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2011/05/01/degradacion-imparable-simbolo-4055160.html
Dolors
Jimeno
(2020) http://dolorsjimeno.blogspot.com/2020/12/formentor.html
Notícia
de l'Agermanament dels dos Muro (2018)
https://www.lesmuntanyes.com/2018/01/15/agermanament-de-les-localitats-de-muro-dalcoi-i-muro-de-les-illes-balears/
Manu
Perelló (2011)
https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2011/06/25/parroquia-cumple-400-anos-4043228.html
Aramburu-Zabala
Higuera, J. Riera Campins, D. (2006): Ses
Païsses (Artà): talaiots i murades. El
Tall, Palma.
Publicat a la revista Saó 9.9.21
