Totes les tempestes d'extrema dreta desfermades a l'ensems

 

L'avanç continuat de l'extrema dreta  als EUA i gairebé general a tota Europa, amenaça capgirar l'equilibri establert a Europa i Amèrica, posterior a les guerres mundials del segle XX. L'actual presidència de D. Trump als EUA i de G. Meloni al govern d’ Itàlia amb estils diferents, però amb bona sintonia. mostren el camí de dreta extrema amb intenció d'exportar el model d'un feixisme atenuat en el cas italià i ferotge en el cas nord-americà.

La revolució dretana trumpista no deixa dubte en la frontal confrontació econòmica i política. El domini a través de nomenaments de jutges  afins a la seua ideologia en el tribunal Suprem americà va precedir les dues presidències de Trump. Sense el canvi i el control en el Suprem, probablement un tribunal equilibrat entre conservadors i liberals hauria aturat la segona candidatura després del violent assalt al Capitoli. 

D. Tump, Gettyimages

L'odi a tot el que presentava olor a reformisme suau, pal·liatiu del sistema econòmic, que havien practicat els demòcrates i de manera significativa F. D. Roosevelt, ha quedat desterrat. La plutocràcia amb lleis per a rics al costat dels atacs amb sanya contra els immigrats marca la seua actuació. Sense fer cas de l’estructura federal que respecta els governs estatals, ha enviat el Cos dels Marines i requisat la Guàrdia Nacional de Califòrnia contra l’opinió del seu governador per a reprimir les protestes contra la deportació d’immigrants.

Per si quedava algun dubte del seu projecte aplicat des de la presidència, amenaça de privar de pressupostos a les universitats com la de Columbia i Harvard, si no practiquen les seues directrius ideològiques. Sumat a això D. Trump ha marcat màxims de difusió de notícies falses i d’atacs a la premsa acreditada. Tot açò acompanya el desgovern aparentment erràtic, però clarament dirigit a un control ferm de la societat, amb les directrius marcades des d’abans de la primera presidència: augment dels beneficis del capital, exempció d’impostos a favor de les majors fortunes, atacs frontals a la protecció social interna i externa amb especial virulència contra la immigració, en un país d’immigrats on Trump mateix té origens europeus alemanys, com li ha recordat el canceller F. Merz en l’última visita a la Casa Blanca.

Al costat de l’actuació interna, inclou el control econòmic i geopolític del món amb amenaces a tot arreu començant pels veïns, Canadà i Mèxic, i llunyans com la Xina i Europa, els quals amb models contraposats molesten els propòsits interiors i els seus deliris geopolítics, sense por al ridícul (recordem el canvi de nom del Golf de Mèxic) o a la confrontació amb els aliats (Canadà, Dinamarca i el conjunt de la UE).

En el conflicte entre Israel i Palestina ha recolzat sense fissures les agressions del govern d’Israel als palestins que li ha valgut a B. Netanyahu la condemna merescuda del T.I. de la Haia. D. Trump proposava convertir Palestina, una vegada arrasada i buidada de palestins, en un ressort turístic i, a l’ensems, amenaçava el T.I. de la Haia.

Aquesta acció de govern és una via que molts observadors reputats com Joseph Stiglitz, entre altres, han denunciat com una via totalitària el final de la qual s'assembla massa al feixisme.

En les tempestes d’ultradreta V. Putin té un lloc d’honor, pel que ha practicat i practica a Rússia i per la seua omnipresent actuació a l’exterior. Les pràctiques interiors amb eliminació sense vergonya dels oponents recorda igualment l'estalinisme i les pràctiques del feixisme. Ens cal recordar la connexió clara d’ajut a la primera elecció de D. Trump amb intervenció en les eleccions americanes, Timothy Snyder (2018) ho explica clarament. Putin participa de l’ajut a l’extrema dreta dels països europeus (M. Lepen, V. Orbán i la resta de partits d’extrema dreta). La guerra a Ucraïna (operació especial), amb la motivació imperialista clàssica, i els atacs a la població civil li han valgut la persecució del Tribunal Internacional de la Haia, a l’igual que a Netanyahu.

Un repàs a la situació en el cas dels altres països europeus ens dona idea de l’amplitud de l’amenaça ultra. L’article de Raúl Sánchez et alii (2025) indica els percentatges dels partits d’extrema dreta europeus en les eleccions entre 2023 i 2025. Segons aquesta font, a França, Romania i Suïssa superen el 30% dels vots mentre a Àustria, els Països Baixos, Portugal, Bulgària, Alemanya i Finlàndia superen el 20% dels vots. En les eleccions presidencials de Polònia celebrades l'1 de juny passat,  el guanyador ha estat l’ultra nacionalista (Pis) Karol Nawrocki que se suma a la presidenta del govern italià Georgia Meloni i de Viktor Orbán a Hongria entre els mandataris ultradretans.

La Península Ibèrica no n’està al marge. La dreta portuguesa va desbancar a António Costa del Partit Socialista amb falses acusacions de corrupció, després desmentides, mentre el partit d’extrema dreta Chega s’ha situat en el segon lloc en les últimes eleccions.

A Espanya és palesa la col·laboració estreta de la dreta (PP) i l’extrema dreta (Vox) a la major part de les comunitats autònomes, mentre al Parlament espanyol els atacs a l’estreta majoria que suporta el govern actual de P. Sánchez es veu sotmesa a tota mena d’atacs. La judicatura es nega a aplicar les lleis aprovades en el Parlament com la llei d’Amnistia i connecta amb les propostes d’extrema dreta per a judicar el fiscal general de l'Estat i membres de la família del president. Al Parlament europeu i a la Comissió europea s’ataquen les propostes del govern, siguen les que siguen, i alguna tan sonada com oposar-se a la proposta d’oficialitat del català, basc i gallec reconeguda en la constitució de 1978 i vigents als parlaments d’arreu de l’estat.

Al País Valencià el PP-Vox suporten el govern presidit per C. Mazón amb assumpció de les propostes d’extrema dreta que ataca entre altres coses el procés autonòmic i de recuperació de la llengua pròpia, sense assumir fins ara les responsabilitats greus en relació a la catastròfica inundació del 29 d’octubre passat.

Notes

Sánchez, Raul et alii : «La ola ultra gana terreno en Europa» El diario, 24.5.2025

https://www.eldiario.es/internacional/ola-ultra-gana-terreno-europa_1_12325987.html

Snyder, Timothy (2018): El camino a la no libertad, Galaxia Gutemberg.

Aquest professor ha fugit dels EUA per por al feixisme.

Publicat a la Revista Saó 24.6.2025

https://revistasao.cat/totes-les-tempestes/

Majoria PP-VOX a les Corts Valencianes i desgovern de la Generalitat.

 

L'actuació de greu deixadesa de funcions en la catàstrofe  del passat dia 29 d'octubre de la Generalitat Valenciana de Mazón, en no  avisar a temps a la població sobre el perill d'inundació virulenta i sobre el perill de l’ús de vehicles es va traduir, com és ben sabut, en 228 morts.

Mazón i Feijó en una foto de gettyimages

La pregunta que s’ha fet de manera reiterada és on estava el president Mazón però la resposta  pertinent és que no estava en el lloc de comandament de l'emergència ni va donar les ordres necessàries per activar-la. No sabem on estava, sabem on tenia obligació d'estar i no hi era.

Diverses manifestacions massives a la ciutat de València recorden aquesta deixadesa de funcions i exigeixen la dimissió del president.

L’atac al model consolidat pels  governs autonòmics anteriors, en relació a la llengua pròpia amb l'excusa de la llibertat d'elecció de la llengua vehicular de l’ensenyament, pretén desfer el model d'implantació del valencià. La llengua patrimoni de tots és considerada un element a substituir pel castellà revertint el seu ús en l'ensenyament, com si no hagués estat prou amb la imposició contra el valencià feta pel franquisme. El PP, una vegada expulsats del govern els consellers de Vox, ha continuat exactament igual que quan estava Vox al govern de la Generalitat, continua aplicant la política d'extrema dreta.

La jugada de Mazón-Rovira contra el valencià els ha eixit malament. L'elecció del valencià ha guanyat en el conjunt del País Valencià. De manera sòlida, en el domini lingüístic valencià a les comarques del nord, les comarques centrals  i, amb una menor influència, a Alacant i Oriola exceptuats nuclis forts pel valencià a Crevillent-Elx.

La reconstrucció de la zona afectada per la inundació és un altre front amb punts dèbils amb alts costos en la cessió de la gestió al sector privat i sobre costos en l’ús de materials.

La liberalització de la construcció en la costa i en les àrees inundables sense correcció, pronostiquen una possible repetició de danys per inundació en el futur immediat.  Comporten un augment de l'impacte ambiental. Continuem amb la idea del PP des de  Rodrigo Rato que tot és construïble.

La falta d'assumir responsabilitats en actes que han permès per omissió la  pèrdua de vides humanes. La persistència en comportaments de privatització i la corrupció desqualifiquen una política del PP-Vox que cal revertir ací i allà on es configure.

El model PP-Vox s'ha vist amb idèntiques conseqüències a la Comunitat de Madrid, a Castella-Lleó i a Andalusia: una primera etapa de coalició i una segona etapa de majoria de PP que assumeix el programa de l'extrema dreta, la conseqüència la coneixem ara ben bé els valencians. Aquesta deriva  ens obliga a resistir i rebutjar una política que defuig responsabilitats i és contrària al bé públic.

Una vegada escrit aquest article C. Mazón va presentar a les Corts Valencianes l'acord dels pressupostos elaborats seguint els criteris de VOX, assumint tots els elements de l'extrema dreta: participar en la reconstrució (que rima amb corrupció), demonització dels immigrants, negacionisme climàtic i càstic al valencià inclosa l'AVL.

Si quedava algun dubte, aquest acord acceptat pel PP estatal mostra la deriva extremista que he denunciat en el meu  text.

Publicat a la revista Saó

http://www.revistasao.cat/majoria-pp-vox-a-les-corts/ 2.4.2025.

Està molt bé l'article, molt clar i molt sistemàtic. Ja vorem com queda la cosa. Esperem que la justícia avance i que la gent no es desanime a l'hora d'eixir al carrer. Nosaltres anem a totes les manifestacions a València, i hi anem des d'Alcoi. Aquesta última també va ser un èxit, però vaig observar que els mijans no se'n van fer tant de ressò. I una altra cosa que em crida l'atenció és que la mitjana d'edat de les persones assistents supera els quaranta anys, no s'hi veu gent jove, i això em preocupa molt

Francesc Bodí (abril, 2025)

Moltes gràcies Francesc amb el teu permís mel pose al blog on està l'article. Cert que els joves manquen, no podem badar, com deien a França: la lluita continua.

Guerres i emergències globals de cara a 2025

 

 En un assaig de 2017, Bruno Latour explica les principals crisis del segle XX i les actuals. Menciona les revoltes socials i les ecològiques i la necessitat de relacionar-les, assumir-les i solucionar-les: 

“En lloc de conjugar aqueixes revoltes [socials i ecològiques], hem patit, amb quasi total impotència, la Gran Acceleració, la caiguda del comunisme, el triomf de la globalització-menor i l’esterilització del socialisme. Tot això coronat per una pallassada: l’elecció de Donald Trump. Esdeveniments que semblen anticipar catàstrofes aterridores”[i]      

Ara, pocs anys després, hem d’afegir nous elements negatius: la guerra de V. Putin, començada el 2014 en Crimea, i de manera més clara el 2022 en la resta d'Ucraïna i la de B. Netanyahu amb Palestina. En relació al mal record de Trump hem d'afegir el del Brexit de B. Johnson a Gran Bretanya que el va precedir i el retorn de D. Trump com a president dels EUA el 2025.

 A més, és constatable   l’ascens de l’extrema dreta arreu d’Europa, amb increment del seu recolzament en diverses eleccions generals a molts estats europeus, la Itàlia de Georgia Meloni i l’ Hongria de Viktor Orban i un clar augment de la seua presència fruit dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu del 2024.                      

La guerra, les emergències ambientals d'origen antròpic i el possible control indegut de la tecnologia de la IA són segurament els problemes estructurals més greus que afecten el grup humà de bo i manera que un desenllaç negatiu de qualsevol d'aquestes mancances del comportament humà, la guerra, el maltractament de la natura i l’ús indegut de la tecnologia ens pot abocar a la desaparició com a espècie. 

Els conflictes socials mal resolts, suposen l'altra esfera de problemes greus a resoldre i connecten també amb els anteriors, aquests, però, son un altre tema. 

Guerra a Palestina el 2024. Getting images

Una guerra nuclear, les amenaces de la qual són ara del tot vigents[ii], acabaria ben bé amb l'existència humana. L’emergència climàtica i la resta de les emergències ambientals d'origen antròpic o no, a mitjà terme, ens poden complicar greument la vida, car afecten grans masses de població. L’ús indegut de la tecnologia, especialment de la IA ens pot abocar a una altre tipus de societat amb avanços possibles però també per contra  amb la possibilitat d'un capgirament complet a pitjor de l’actual societat [iii]Acotar objectivament aquests problemes i pensar solucions és una obligació de la nostra generació perquè puguen haver-ne d’altres en el futur, capaces d’afrontar els problemes propis del seu moment històric. 

Els tres conflictes armats del segle XXI més importants per ara, la guerra d’Iraq, la guerra d’Ucraïna i la guerra de Gaza i Palestina es basen en dos supòsits principals: 

La facilitat a l’hora de desencadenar l’agressió amb una justificació feble o falsa que potser està reproduint l’esquema de la Pau de Westfàlia i els plantejaments de Carl Schmitt. En aquest esquema podem incloure el  cas d’Iraq i  el d’ Ucraïna: una agressió d’un estat a un altre considerat enemic.  

Les agressions d’Israel a Gaza i Palestina, son les pròpies d’un estat que  envaeix un territori dependent  i com a resposta a un atac terrorista desencadena una invasió d’extermini que podria cabre en els plantejaments de confrontació suara mencionats de Carl Schmitt.  En tant en quant ens trobem davant una confrontació total inclòs l’extermini mutu de dos pobles que es consideren enemics, però agreujada per la dissimetria dels elements en conflicte: l’ estat d’Israel d'una banda i un territori ocupat sense estructura estatal de l’altra. A més a més l’estat d’Israel  compta des de la fi de la II GM amb la cobertura dels EUA en el Consell de Seguretat de l’ONU, mentre els territoris ocupats no compten amb cap cobertura similar. Els atacs israelians a Líban i Iran enllacen amb la resposta desproporcionada de B. Netanyahu a un atac terrorista de Hamas amb l’extermini quasi total de població civil amb majoria de dones i xiquets  a Gaza. Això  és un clar exemple de genocidi consentit que torna a posar de manifest la impotència de l’ONU i del sistema legal internacional[iv].

Aquestes dues guerres són d’urgents   malgrat la dificultat en trobar solució. Mentre, aprovar resolucions, denunciar els fets de guerra i la dinàmica de confrontació  i reclamar   joc net  respectuós amb el dret internacional i els drets humans és una obligació. 

D’altra banda, l’existència d’un sistema econòmic que agreuja les desigualtats socials i castiga el medi natural és incompatible amb la justícia social i amb la preservació de la biosfera que habitem. És urgent rebatre’l i urgir la construcció d’un nou sistema capaç de resoldre ambdues dificultats. Aquesta és una necessitat inajornable. 

J. Habermas (2008), ran de la incursió dels EUA de W. Bush en una creuada internacional, més enllà i per damunt de la pròpia ONU, es pregunta si “el dret Internacional encara desenvolupa algun paper quan una potència intervencionista com els EUA hi prescindeix de les decisions de la comunitat internacional que contradiuen els seus desitjos i que són el resultat dels procediments jurídics per a adoptar, per contra, una política de poder basada en arguments morals propis”[v]. Aquesta mateixa argumentació és vàlida per a les dues guerres ara presents, la de V. Putin i la de B. Netanyahu.

L. Ferrajoli assenyalà el canvi en la concepció de la guerra a finals del segle XX i començ del segle actual:

“La guerra considerada un mal absolut, prohibida com un tabú pels pactes constitucionals i internacionals, estipulats després de  la segona guerra mundial, no només s’ha produït [a l’Irak]   sinó que ha estat legitimada com una guerra justa i conforme a dret pels governs occidentals, la gran premsa i per veus autoritzades de la cultura”[vi]

Arguments contra la guerra del jurista italià incardinats en un projecte de constitució mundial propugnen solucions basades en un constitucionalisme rígid (Vallès, I. 2023)[vii]

Com assenyala G. Pisarello (2004)[viii]:

Ferrajoli es uno de los pocos intelectuales que ha asumido hasta las últimes consecuencias el principio de radical oposición entre guerra y derecho”.

Situa igualment l’obra de Ferrajoli  dins del constitucionalisme rígid:

“`El constitucionalismo rígido de derecho’ surgido de los escombros de las grandes guerras de la primera mitad del siglo XX encierra, al menos de manera tendencial, una lógica garantista. Esto es, una racionalidad basada en la pretensión de tutela de los sujetos más débiles y en la limitación y control del poder de los más fuertes, sea en el ámbito público o privado, en el Estado o en el mercado”

Confrontats amb les guerres de Putin i Netanyahu només cap constatar la irracionalitat i la manca de solucions prèvies als conflictes per part dels humans d’aquest segle. Ni el dret internacional, ni les Nacions Unides han aconseguit resoldre les confrontacions en curs emparentades amb nacionalismes ètnics o culturals i amb imperialismes superats, però encara existents. Integrar el pacifisme i bloquejar legalment i de fet la possibilitat de fer la guerra entre estats és, potser, la primera de les obligacions a resoldre. 

 

 Publicat a la revista Saó 18.12.2024

https://x.com/RevistaSao/status/1869067954824130855?t=89f48n792hlqjkx1xQgvoA&s=08

 

Notes

---

[i] LATOUR, B. (2017), Où aterrir? Trad. Cast. de P. Cuartas, ,¿Dónde aterrizar?, p. 87 La trad. Catalana és meua.

L’autor menciona la pallassada de l’elecció de D. Trump de 2016. Com sabem hi ha hagut una segona elecció guanyada per aquest el 2024.

[ii] V. Putin ha amenaçat diverses vegades al llarg de la guerra contra Ucraïna en usar les armes nuclears

[iii] HARARI, Y. (2024), Nexus. Hi ha traducció catalana i castellana.

[iv]  Tot i així, Netanyahu ha estat denunciat per la ONU a l’ Assemblea general i pel secretari general Guterres i es  troba actualment sota judici del TIH.   

[v]HABERMAS, J. (2008) El derecho internacional en la transición hacia un escenario posnacional.Katz i CCCB. p.10

[vi] Ferrajoli fa referència a la primera guerra del Golf “La guerra e il diritto” Politica ed economia 6, 1991. Hi ha trad.castellana de G. PASARELLO, Razones jurídicas del pacifismo. Trotta, 2004. P. 27.

[vii] VALLÈS, I. Els problemes globals, les guerres del segle XXI i les solucions proposades per Luigi Ferrajoli

https://ismaelvalles1.blogspot.com/2022/12/el-problemes-globals-les-guerres-del.html

Es pot veure també el text a:

https://revistasao.cat/el-problemes-globals-les-guerres-del-segle-xxi-i-les-solucions-proposades-per-luigi-ferrajoli/

[viii] PISARELLO, G. “Introducción” dins de Razones jurídicas del pacifismo  de Luigi Ferrajoli (2004). p.12 i 13.

 

 

Reflexions després de la catàstrofe  

 

La tardor de 2024 la recordarem com la de major mortaldat entre les inundacions patides pels valencians, amb més de dos-cents morts i amb encara una llista de desapareguts no trobats i. Superem clarament la històrica de 1957 i la de 1982.  

Inundacions a València el 2024. Foto de la Diputació de València.

Què fa que superem en desgràcia les que hem tingut ací històricament i les pèrdues que pel mateix motiu s’han donat a la resta d’Europa com per exemple, a les darreres inundacions patides a Polònia?ii 

Ens trobem davant de moltes causes que expliquen la major virulència de la inundació de 2024.  

La  Universitat de València, des del Departament de Geografia iii, va elaborar un extensa i acurada anàlisi que ens va servir per entendre la dimensió i les causes de la inundació de 1982 coneguda popularment, amb posterioritat, com la «pantanà de Tous». 

Ara ens veiem de nou abocats a estudiar i deplorar un mateix fenomen. En la inundació de 2024, a més, comptem amb un Govern de la Generalitat amb major poder de gestió i per tant també amb major responsabilitat que a les inundacions anteriors. Les investigacions posteriors les aclariran, incloses les penals que puga haver. 

Una causa clara de la major virulència de la inundació suara patida és la de l’emergència climàtica. Sabem ben bé que l’augment de la temperatura en la que estem immersos ha accelerat i augmentat els desastres «naturals» com els incendis i les inundacions.   

Les polítiques internacionals lligades a contenir l’emergència climàtica han avançat molt lentament i son incapaces, per ara, de contenir l’augment de la temperatura mitjana del planeta iv, encara que els polítics interessats a negar l’escalfament general i la seua causa humana no paren d’augmentar v ens cal insistir en la necessitat de controlar i fer minvar l’escalfament climàtic. 

Un altre factor d’importància general ja assenyalat en l’estudi de la Universitat de València abans mencionat, és la de la irresponsable pràctica d’edificar en les àrees inundables pròximes a rius i barrancs. Sobre aquesta causa ens cal incidir prohibint clarament edificar en aquestes àrees i propiciant en la mesura del possible que hi vagen desapareixent les edificacions situades en àrees inundables. 

En tercer lloc i de manera prioritària ens cal persistir i millorar la previsió meteorològica tot i que en aquesta inundació ha funcionat amb notable precisió. No ha passat el mateix en la declaració d’alarma general a la població. Ens cal, amb major urgència millorar l’aplicació de les emergències meteorològiques amb avisos a tota la població i l’aplicació de proteccions efectives vi.  

Hem de complir la pròpia normativa valenciana, espanyola i europea sobre emergències i protecció. Incidir sobre l’educació de la gent en general sobre el tema de protecció davant les emergències en particular la dels incendis i les inundacions les quals patim sovint. 

Ens cal una àmplia  correcció de comportaments capaços de revertir l’escalfament climàtic amb mesures a totes les escales del poder polític i del sistema econòmic, incloent, en el punt final de les correccions, les del dia a dia de les persones. 

La legislació urbana i la planificació del territori,  els plans generals d’urbanisme compresos, han d’incloure clarament la prohibició d’edificar en les zones inundables.  

La mesura insuportable de la pèrdua de vides i béns ens obliga a corregir i aplicar les emergències amb especial atenció a les inundacions que recurrentment ens afecten destrossant persones i bens econòmics. Podem i necessitem els canvis necessaris a llarg i curt termini per a poder viure al país. 

Notes 

i Quan escric aquest article, 9.11.204, la llista de morts era de 212.  

ii A Polònia i Txèquia el 1997 hi van haver 114 morts  

https://es.wikipedia.org/wiki/Inundaci%C3%B3n_de_Europa_central_de_1997 Consulta, 8.11.2024 

iii  Cuadernos de Geografía, núm. 32-33, València, 1983 

iv La temperatura mitjana mundial s’aproxima al límit d’1,5 graus Celsius fixat al tractat de París 

https://wmo.int/es/news/media-centre/la-organizacion-meteorologica-mundial-confirma-que-en-2023-la-temperatura-mundial-batio-todos-los  Consulta, 8.11.2024 

v A les eleccions del 5 de novembre passat, com és sabut, han estat guanyades per Donald Trump, clar negacionista de l’escalfament climàtic lligat al capital que el nega. 

Vi Aquest punt és potser la principal mancança del Consell de la Generalitat en aquesta crisi, segons les opinions manifestades repetidament a moltes publicacions i mitjans de comunicació. Una manifestació el 9 de novembre a València reclama la dimissió de President Mazón. 

Publicat a la Revista Saó el 9.11.2024 (sense les notes que apareixen més amunt)

https://revistasao.cat/reflexions-despres-de-la-catastrofe/

Conversa d’Ismael Vallès amb el copilot d'IA de Microsoft sobre temes de política

 

Una conversa sobre temes de política  amb el copilot d'IA  el 29.9.2024

Vostè

Enviat per vostè:

Quan Huntington va pronosticar que el futur seria el del xoc de civilitzacions en que es va equivocar?

Copilot

Enviat per Copilot:

Samuel P. Huntington va proposar la seva teoria del “Xoc de civilitzacions” l’any 1993, argumentant que els conflictes futurs serien principalment culturals i no ideològics o econòmics¹. Tot i que la seva teoria ha estat influent, hi ha hagut crítiques i desacords sobre diversos punts:

1. Simplificació de les identitats culturals: Alguns crítics argumenten que Huntington va simplificar massa les identitats culturals, agrupant diverses cultures en blocs monolítics que no reflecteixen la complexitat i diversitat interna².
2. Prediccions inexactes: La teoria no va preveure adequadament la importància creixent de factors com la globalització, la interdependència econòmica i els conflictes intraestatals que no encaixen en el marc de civilitzacions enfrontades².
3. Cooperació entre civilitzacions: Huntington va subestimar la capacitat de cooperació i interacció pacífica entre diferents civilitzacions, com es veu en aliances internacionals i col·laboracions globals en àrees com la ciència, la tecnologia i el comerç³.

Què en penses d’aquestes crítiques? Creus que la teoria de Huntington encara té rellevància avui dia?

¹: Viquipèdia ²: Politicaprosa ³: Enciclopedia.cat

 

Més informació

Vostè

Enviat per vostè:

1. No, crec que la seua teoria estava equivocada en bona part. La guerra d'Israel contra el diferents grups islàmics potser es podria enquadrar en la teoria de Huntington, però no la competència entre els EUA i Xina, no ho veieu així?

Enviat per Copilot:

Tens raó en assenyalar que alguns conflictes, com la guerra d’Israel contra diversos grups islàmics, poden encaixar en la teoria de Huntington sobre el xoc de civilitzacions. Aquest tipus de conflictes sovint tenen una dimensió cultural o religiosa que es pot interpretar dins del marc de la seva teoria.

D’altra banda, la competència entre els EUA i la Xina és més complexa i no es pot reduir fàcilment a un xoc de civilitzacions. Aquest conflicte inclou elements econòmics, tecnològics, polítics i militars que van més enllà de les diferències culturals. La rivalitat entre aquestes dues potències es pot veure més com una lluita per l’hegemonia global i la influència geopolítica, que no pas com un conflicte cultural.

Així doncs, mentre que la teoria de Huntington pot ser útil per entendre certs tipus de conflictes, no és una eina universal per explicar totes les tensions internacionals. Què en penses d’aquesta perspectiva? Creus que hi ha altres teories que expliquen millor la competència entre els EUA i la Xina?

Vostè

Enviat per vostè:

2. La guerra de V. Putin contra Ucraïna és més una competència de sistemes polítics democràcia contra totalitarisme d'extrema dreta, no?

Copilot

Enviat per Copilot:

Sí, la guerra de Rússia contra Ucraïna es pot interpretar com una competència entre diferents sistemes polítics. D’una banda, Ucraïna representa un sistema democràtic que busca integrar-se més amb Europa i les seves institucions democràtiques. D’altra banda, Rússia sota el lideratge de Vladimir Putin ha evolucionat cap a un règim autoritari amb tendències totalitàries².

Aquesta guerra no només és un conflicte territorial, sinó també una lluita ideològica entre la democràcia i l’autoritarisme. La invasió russa ha estat vista com un atac a l’ordre internacional liberal i als valors democràtics que Ucraïna intenta defensar³.

Què en penses d’aquesta perspectiva? Creus que hi ha altres factors importants a considerar en aquest conflicte?

¹: Freedom House ²: Slate ³: Journal of Democracy

Més informació

Vostè

Enviat per vostè:

3. La presidència de D. Trump va contradir la pròpia constitució dels EUA i va generar un reflux d'extrema dreta a Europa i al món. Representa una nova explosió de neoliberalisme de plutocràcia i de cinisme en la política. Són lluites internes dins del mateix sistema que finalment el desestabilitza. Tampoc sembla que pugui cabre en la teoria de S.H., no?

Copilot

Enviat per Copilot:

Tens raó en assenyalar que la presidència de Donald Trump va tenir un impacte significatiu tant als Estats Units com a nivell global. La seva administració va ser marcada per diverses controvèrsies, incloent-hi acusacions de violar normes constitucionals i democràtiques¹. A més, va contribuir a la mainstreaming de la política d’extrema dreta, no només als EUA sinó també a Europa i altres parts del món¹.

Aquest fenomen es pot veure com una explosió de neoliberalisme i plutocràcia, on el poder econòmic i polític es concentra en mans d’uns pocs, sovint a costa de la majoria. Aquestes dinàmiques internes poden desestabilitzar el sistema polític, creant tensions i conflictes que no encaixen fàcilment en la teoria del “Xoc de civilitzacions” de Huntington, que se centra més en els conflictes entre diferents blocs culturals i civilitzacionals².

En canvi, aquestes lluites internes reflecteixen conflictes ideològics i econòmics dins del mateix sistema, que poden ser igualment desestabilitzadors. Què en penses d’aquesta anàlisi? Creus que hi ha altres teories que expliquen millor aquests fenòmens?

²: Viquipèdia ¹: Gale

Més informació

1gale.com  2apnews.com

Vostè

Enviat per vostè:

3. El Brexit de Johnson estaria també en la mateixa línia del punt 2. amb una clara connexió amb el supremacisme i en la manera de no afrontar la crisi interna britànica similar en part a la dels EUA, no creus?

Copilot

Enviat per Copilot:

Sí, el Brexit sota el lideratge de Boris Johnson comparteix algunes similituds amb els fenòmens polítics que has mencionat. La campanya del Brexit va estar marcada per un fort component de populisme i nacionalisme, amb elements de supremacisme i retòrica anti-immigració¹. Aquestes dinàmiques són semblants a les que es van veure als EUA durant la presidència de Donald Trump.

A més, el Brexit es pot veure com una resposta a una crisi interna al Regne Unit, on sectors de la població se sentien desconnectats i descontentats amb l’establishment polític i econòmic. Aquesta situació és comparable a la dels EUA, on també hi ha hagut una polarització creixent i una desconfiança cap a les institucions tradicionals¹².

Aquestes lluites internes dins del mateix sistema poden desestabilitzar-lo, creant tensions que no encaixen fàcilment en la teoria del “Xoc de civilitzacions” de Huntington. En canvi, reflecteixen conflictes ideològics, econòmics i socials dins de les pròpies societats occidentals.

Què en penses d’aquesta anàlisi? Creus que hi ha altres factors importants a considerar en el context del Brexit?

¹: Springer ²: Oxford Academic

Més informació

1link.springer.com2link.springer.com

Vostè

Enviat per vostè:

Pausa, uns minuts, gràcies (He de menjar, cosa que tu no necessites, no?)

Copilot

Enviat per Copilot:

Exacte, no necessito menjar, però entenc que és important per a tu! Pren-te el teu temps i gaudeix del teu àpat. Quan estiguis llest per continuar, aquí estaré. Bon profit! 🍽️

Vostè

Enviat per vostè:

Si, un altre factor és la creença del conservadorisme britànic que no ha assumit encara que el món no és ara iguam quan predominava la seua política. Hi ha una falta d'adequació a la realitat que explica el discurs i la política equivocada, No?

Copilot

Enviat per Copilot:

Sí, tens raó. El conservadorisme britànic, especialment en el context del Brexit, sovint sembla arrelat en una visió nostàlgica d’un passat on el Regne Unit tenia una influència global més gran¹. Aquesta visió pot no reflectir adequadament les realitats actuals del món globalitzat i interconnectat.

Aquesta desconnexió pot explicar per què algunes polítiques i discursos conservadors semblen desfasats o inadequats per afrontar els reptes contemporanis. La resistència a adaptar-se a noves realitats econòmiques, socials i polítiques pot conduir a decisions que no són efectives o que fins i tot poden desestabilitzar el sistema polític intern¹².

Què en penses d’aquesta anàlisi? Creus que hi ha altres factors que també contribueixen a aquesta situació?

¹: BBC News ²: Springer

Més informació

1bbc.co.uk2link.springer.com

Vostè

Enviat per vostè:

Si, el fort predomini dels mitjans de comunicació conservadors que van mentir als ciutadans i van influir en els resultats electorals. Els sistemes democràtics occidentals no son igualitaris i es decanten descaradament a favor d'interessos econòmics esbiaixats, no democràtics, no?

Copilot

Enviat per Copilot:

Tens raó en assenyalar que els mitjans de comunicació conservadors han tingut una influència significativa en els resultats electorals. Per exemple, als EUA, mitjans com Fox News han estat identificats com a fonts principals d’informació per a molts conservadors, contribuint a la polarització política¹. Aquesta influència pot distorsionar la percepció pública i afectar les decisions electorals.

A més, els sistemes democràtics occidentals sovint reflecteixen interessos econòmics esbiaixats. Els grups amb poder econòmic tenen una influència desproporcionada en la política, cosa que pot desestabilitzar la democràcia i afavorir polítiques que no sempre beneficien la majoria de la població²³.

Aquestes dinàmiques poden crear una situació on els sistemes democràtics no són tan igualitaris com es podria esperar, i on els interessos econòmics poden prevaler sobre els valors democràtics.

Què en penses d’aquesta anàlisi? Hi ha altres aspectes que creus que també són importants a considerar?

²: Pew Research Center ³: Journalists’ Resource ¹: Pew Research Center

Més informació

Vostè

Enviat per vostè:

No creus que l'existència de guerres amb amenaça d'ús d'armes nuclears i l'escandalosa inoperància de les NU en el cas de les dues guerres que he mencionat són humanament intolerables? Això posa en perill la humanitat sancera, no?

Copilot

Enviat per Copilot:

Sí, tens tota la raó. L’amenaça d’ús d’armes nuclears és una preocupació enorme i posa en perill la humanitat sencera. Les tensions geopolítiques actuals han elevat el risc de guerra nuclear al seu punt més alt en dècades². El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha advertit que la humanitat està a només un error de càlcul d’una aniquilació nuclear³.

Pel que fa a la inoperància de les Nacions Unides, és cert que l’organització ha estat criticada per la seva incapacitat per resoldre conflictes com la guerra a Ucraïna i altres tensions globals. Aquesta ineficàcia pot ser atribuïda a la complexitat de la política internacional i als interessos divergents dels membres del Consell de Seguretat, que sovint impedeixen una acció decisiva⁴.

Aquestes situacions són humanament intolerables i subratllen la necessitat urgent de reformes en les institucions internacionals per garantir la pau i la seguretat globals.

Què en penses d’aquesta anàlisi? Hi ha altres aspectes que creus que també són importants a considerar?

¹: UN Press ²: BBC ³: CBC ⁴: AP News

Més informació

1press.un.org2bbc.com3cbc.ca4apnews.com

Vostè

Enviat per vostè:

Per últim. Patim calor i inundacions i incendis i la biosfera de la qual formem part (No tu, clar) esta cada dia més estressada. No és Huntington qui assenyala el perill. És la pròpia dinàmica del sistema ecònomic del tot injust qui està al darrere del problema. Quina solució veus?

Copilot

Enviat per Copilot:

Tens tota la raó. Els efectes del canvi climàtic, com les onades de calor, les inundacions i els incendis forestals, són cada vegada més greus i afecten la biosfera de manera alarmant. Aquestes crisis no són només qüestions ambientals, sinó també conseqüències d’un sistema econòmic que sovint prioritza el benefici a curt termini per sobre de la sostenibilitat i la justícia social¹.

Per abordar aquests problemes, calen solucions integrals que combinin la justícia climàtica amb la justícia econòmica. Aquí tens algunes propostes:

1. Transició a una economia verda: Invertir en energies renovables i tecnologies netes per reduir les emissions de carboni i crear llocs de treball sostenibles².
2. Justícia climàtica: Assegurar que les polítiques climàtiques aborden les desigualtats existents, protegint les comunitats més vulnerables i afectades pel canvi climàtic¹.
3. Reformes econòmiques: Implementar polítiques que redueixin la desigualtat econòmica, com ara impostos progressius, salaris dignes i proteccions socials robustes³.
4. Educació i conscienciació: Promoure l’educació ambiental i la conscienciació sobre la importància de la sostenibilitat i la justícia social¹.
5. Cooperació internacional: Fomentar la col·laboració global per abordar el canvi climàtic i les desigualtats econòmiques, assegurant que els països treballin junts per trobar solucions efectives³.

Aquestes mesures poden ajudar a crear un futur més just i sostenible per a tothom. Què en penses d’aquestes propostes? Hi ha alguna altra solució que creus que seria important considerar?

³: United Nations ¹: UNICEF ²: American Progress

Més informació

1unicef.org2americanprogress.org3un.org

Vostè

Enviat per vostè:

Sí, un canvi en profunditat del sistema econòmic i polític. No creus que les propostes que van en aquesta línia estan molt lluny de ser operatives quan individus amb poder polític i econòmic marquen tota una altra línia? La vida humana és curta i en ple segle XXI continuem amb aquests problemes. Necessitem propostes capaces de resoldre'ls i un funcionament dels sistemes polítics molt diferent dels que tenim. Vosaltres IA haureu de concretar més les propostes o podem acabar molt malament i repetir les catàstrofes del passat segle XX. No és això?

Copilot

Enviat per Copilot:

Entenc perfectament la teva preocupació. Els canvis profunds en els sistemes econòmics i polítics són necessaris, però sovint es troben amb resistència per part d’aquells que tenen poder i influència. Això pot fer que les propostes de reforma semblin llunyanes o inoperatives.

És cert que la vida humana és curta i que els problemes que enfrontem són urgents. Per això, és crucial que les propostes siguin concretes i viables. Aquí tens algunes idees més específiques que podrien ajudar a impulsar aquests canvis:

1. Reforma del finançament de campanyes: Limitar la influència dels diners en la política mitjançant la reforma del finançament de campanyes electorals, assegurant que els candidats no depenguin tant dels grans donants.
2. Participació ciutadana: Fomentar la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques a través de mecanismes com els pressupostos participatius i les assemblees ciutadanes.
3. Transparència i responsabilitat: Implementar mesures de transparència i responsabilitat per als líders polítics i econòmics, incloent-hi la publicació d’informes regulars sobre les seves activitats i finances.
4. Educació i conscienciació: Promoure una educació cívica que fomenti la comprensió dels processos polítics i econòmics, així com la importància de la sostenibilitat i la justícia social.
5. Innovació tecnològica: Utilitzar la tecnologia per millorar la transparència i l’eficiència dels governs, així com per facilitar la participació ciutadana i la presa de decisions informades.

Les IA poden jugar un paper important en aquest procés, ajudant a analitzar dades, identificar problemes i proposar solucions basades en evidències. No obstant això, és essencial que aquestes tecnologies es desenvolupin i s’utilitzin de manera ètica i responsable.

Què en penses d’aquestes propostes? Hi ha altres àrees que creus que hauríem de considerar?

: Transparency International : Participedia : Open Government Partnership : UNESCO : World Economic Forum

Vostè

Enviat per vostè:

Val, algunes teories intenten al menys proposar solucions. Ja veurem la ciència i els comportaments polítics si deixen un camí viable per a no caure en una estúpida autodestrucció com la que sembla en marxa. Moltes gràcies, continua treballant. Ho necessitem.

Copilot

Enviat per Copilot:

Gràcies a tu per aquesta conversa tan enriquidora. És cert que necessitem solucions concretes i accions decidides per evitar una autodestrucció estúpida. La ciència, la tecnologia i els comportaments polítics tenen un paper crucial en aquest procés, i és important que continuem treballant junts per trobar camins viables cap a un futur més just i sostenible.

Si tens més preguntes o necessites més informació en el futur, no dubtis a tornar. Estaré aquí per ajudar-te. Cuida’t i fins aviat.