dimecres, 13 d’abril de 2022

La llacuna de Gaianes un espai humid a protegir i a oferir a la ciutadania

La Llacuna de Gaianes a la primavera de 2022

Una visita a la llacuna de Gaianes, en el Comtat, ens permet gaudir d'una de les zones humides del País Valencià poc coneguda i, no obstant això, ben interessanti.  El paratge em va recordar el Parc de Las Tablas de Daimiel, a Castella.

El lloc està connectat per un camí asfaltat al que es pot accedir des de la carretera CV705 a l'altura de Gaianes.

Com a zona humida, és refugi d'aus i zona de pas en les seues migracions. Està situada entre la serra del Benicadell i la d'Almudaina i entre els barrancs Blanc i del Sequiol. És una llacuna endorreica que arreplega les aigües sense connexió al mar però amb connexió ocasional al riu d'Alcoi o Serpis.


Llacuna de Gaianes amb la Serra d'Almudaina al fons (foto I.Vallès, abril 2022)

Va ser dessecada per a usos agrícoles en els anys 30 però va aflorar de nou el 2005 i recuperada entre 2007 i 2010 per la Generalitat, actualment propietària.

El parèntesi entre els anys 30 i el 2005 explica segurament el desconeixement fins fa poc de l'existència d'aquesta llacuna. Tinc frescs encara records d'infantesa lligats a la zona. De xiquet he anat a fer olives amb l'avi Ismael, a peu, des d'Alcosser a Gaianes i ell portava les olives per a fer oli a la cooperativa de Gaianes. Bancals d'oliveres i qualque vinya conformen, també ara, el paisatge de secà que envolta la llacuna.

En la seua adequació recent es va establir un corredor de fusta en alt que acaba en un mirador cobert on es poden veure amb comoditat les aus presents a les aigües.


Corredor de fusta i mirador d'aus al fons (foto I.Vallès, abril 2022)

Per a entrar al paratge el visitant és troba directament amb una tanca i un cartell on es diu que l'entrada és prohibida i que si algú entra és sota la seua responsabilitat. La porta lateral vora el cartell, en canvi, és oberta i els visitants poden entrar, com vaig fer jo i la colla d'amics amb qui anava i altres visitants.

Al peu de la llacuna se situa el Mas de la Albufera propietat també de la Generalitat. És un edifici gran on es preveia crear un centre d'interpretació i on, donada la seua dimensió, suggerisc la possibilitat d'ubicar també, a més del centre d'interpretació, el petit museu etnològic ara situat en el poble.


Mas de l'albufera tapiat i prou ben conservat, malgrat l'apariència (foto I. Vallès, abril 2022)

Sobta que malgrat la compra i l'adequació feta  per la Generalitat, la llacuna no forma encara part del catàleg de Zones Humides del País Valenciàii. Arran de la visita el març passat de la consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà, junt a l'alcalde de Gaianes, Agustín Martínez, es proposa incloure la llacuna al catàleg i recuperar el projecte de restaurar el mas començada per la Conselleria de l'administració anterioriii.

Malgrat l'ús de la denominació d'albufera aplicat a la llacuna de Gaianes, cal recordar la definició d'albufera que la geografia i la mateixa etimologia del mot, present a la península Ibèrica, indiquen:

Àrea d'aigua soma disposada paral·lelament a la costa i separada del mar per restingues”iv

Els casos de l'Albufera de València o la de Mallorca entre altres, ens poden servir d'exemple. Convindria per tant adaptar el nom a la realitat i usar el de llacuna, que és el nom correcte.

He consultat el mencionat catàleg de zones humides valencianes i sens dubte la llacuna de Gaianes hauria de situar-se en el grup de llacunes i zones humides d'interior, (Cf. catàleg de zones humides nota ii, p. 10).

Recuperar, conservar i fer assequible a la ciutadania les zones humides, ens acosta a l'obligació de preservar la biosfera de la qual formem part, fomenta la coneixença del país i a més afavoreix l'activitat econòmica.

iUna pàgina web local ens dona notícia del lloc:https://elraconetencocentaina.com/albufera-de-gaianes/ [Consulta: 11.4.22]

ii https://www.mediterranea.org/cae/catalogo_zonas_humedas_cv.pdf p. 10 [Consulta, 11.4.22] (la traducció del catàleg és meua)

iiiAntonio TERUEL, ho explica en una crònica en INFORMACIONES, 23.3.2022

ivROSSELLÓ, V. M. i PANAREDA, J.M. (Coordinadors), Diccionari de geografia física,Termcat. Pag. 23.


Publicat a la revista Saó.cat (28.4.22)

https://revistasao.cat/la-llacuna-de-gaianes-un-espai-humit-a-protegir-i-a-oferir-a-la-ciutadania/


Addenda

En el mes de maig el Consell de la Generalitat Valenciana va aprovar la inclusió de la denominada "Albufera de Gaianes" en el Catàleg de zones humides del País Valencià

https://www.gva.es/va/inicio/area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=997591


dimarts, 15 de març de 2022

La guerra il·legal de V. Putin

 

Reflexions sobre la guerra de V. Putin


Quever.news 


Jc.ne.uol.com.br

Des del passat dia 24 de febrer ens trobem  novament en una guerra que ens retrotrau al passat i sagnant segle  XX. S’ha dit i repetit “No hem aprés res del segle XX” i aquesta guerra i l’anterior d'Irak ho posen de manifest.

L’amenaça de Putin d’usar les armes nuclears si s’interferia militarment la seua invasió d’Ucraïna des de l’OTAN, assenyalava d’entrada la continuació de l’absència de límits pròpia de la devastadora Segona Guerra Mundial. D’igual manera la resposta de J. Biden de respondre militarment si s'envaïa una polzada de terra dels països de l’aliança atlàntica mostra el perill de la guerra total, sense traves.

La invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus afecta en primer lloc a les dues unitats principals de l’antiga URSS: Rússia i Ucraïna i, a més, al conjunt d’Europa, novament com en el segle XX,  escenari directament afectat.  De retop, la guerra i les sancions econòmiques  afecten de manera important a l’economia mundial, que pot entrar en recessió, i suporta una creixent inflació com no s’havia vist en dècades.

La guerra és l’activitat humana que genera l’impacte més important sobre la biosfera de la qual els humans formem part: persones mortes, edificis i territoris sencers desfets, l’emergència humana amb morts, ferits i  desplaçaments milionaris de refugiats i l’emergència mediambiental  es veu dramàticament accelerada.

L’existència de centrals nuclears en el territori afectades per l’ocupació militar russa com la de Txernòbil  i la de Zaporíjia s’afigen a l’amenaça explícita de l’ús d’armes nuclears per part de Putin si ho considera necessari i, de manera implícita, per part de l’OTAN en cas que els països que pertanyen a aquesta aliança queden directament afectats per la guerra. Aquesta tessitura  ens situaria, no cal dir-ho,  davant del perill d’entrar en la pitjor catàstrofe humana haguda fins ara (extrem avisat literalment en declaracions recents de V. Putin).

 Diverses actuacions de ruptura de les normes del sistema democràtic.

L'existència d’un cap d’estat com Vladímir Putin, que ha format part de la policia política soviètica i que s’ha vist immers en diversos episodis de ruptura de la legalitat democràtica, ens indica el tipus de política, inclosa la guerra, que aplicarà.

A tall d’exemple podem mencionar els indicis en la participació fraudulenta en la campanya electoral dels EUA contra la candidata demòcrata H. Clinton i a favor de D. Trump.  La connexió amb l’extrema dreta europea amb contactes amb Salvini, a Itàlia; Marine Le Pen, a França i Boris Johnson, a Anglaterra, entre altres.

L'encarcerament de polítics opositors que podien fer-li ombra en la política russa,  i fins i tot l’enverinament d’opositors completa un panorama preocupant propi d’un polític i un sistema autocràtics.

Aquesta és una guerra il·legal

D’entrada feta sense declaració explícita, fins i tot amb prohibició d’usar la paraula guerra o invasió en els mitjans periodístics russos sota amenaça de presó. Els mitjans s’hi han de referir com a “operació especial”.

L’agressió armada trenca d’entrada amb la Constitució de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, origen de l’actual Rússia i d’ Ucraïna. La constitució vigent fins la desaparició de la URSS reconeixia el dret de separació de les repúbliques que constituïen l’Estat, entre ells la d’Ucraïna, que en 1995, prop del  moment de dissolució de la URSS, es va convertir en un Estat propi reconegut internacionalment i membre de les Nacions Unides.

La guerra contradiu també el Memoràndum de Budapest signat el 1994 per Ucraïna,  Rússia, el Regne Unit i els EUA. Per aquest tractat Ucraïna cedia a Rússia el seu arsenal d’armes nuclears de l’etapa soviètica a canvi del reconeixement de la seua independència i amb l’obligació del Consell de Seguretat de l’ONU d’aturar immediatament l’agressió, cosa actualment impossible donat que l’agressor és Rússia i com a membre del Consell de Seguretat de l’ONU ha vetat la resposta favorable a Ucraïna[i].

A més contradiu la legislació internacional, ignora les Nacions Unides i el Tribunal Internacional de Justícia amb seu a la Haia.

Causes del conflicte

Aquest conflicte d’agressió armada té moltes causes i les anàlisis i els articles d’opinió dels especialistes les donen. Una reflexió òbvia ens indica que a la reforma de ruptura amb el sistema comunista existent fins la dissolució de la URSS que, honestament i de manera encoratjada va fer M. Gorbatxov, no va ser seguida per polítics que hagueren posat en marxa un procés de transició democràtica eficient sinó que les derives de Borís Ieltsin  primer i de Vladímir Putin després han anat en la direcció oposada. Ha faltat posar en marxa de manera eficient un sistema democràtic.

L’evolució cap a la democràcia i en concret cap al model de la Unió Europea seguit, no sense problemes, per Ucraïna ha creat un contrast que l’autocràcia russa no podia digerir i que considerava un perill per a la seua subsistència. L’opinió del director de cine S. Loznitsa expressada  en el gener passat ho indica clarament, utilitzant les paraules d’un filòsof rus dels anys 90:

“El pueblo ucraniano y el pueblo ruso son pueblos hermanos, muy cercanos, y ver cómo uno de estos pueblos empieza a evolucionar mientras el otro no, es muy doloroso de ver. Por lo cual Rusia intenta mantener el estatus quo, un régimen totalitario, y no permite que haya ningún desarrollo, quiere ser un estado dominante”.[ii]

Cloenda

El que cal preguntar-nos és perquè  avançat el segle XXI estem encara immersos en els mateixos problemes i falta de solucions que patim des de la modernitat, quan la raó, les lleis, els drets humans i després l’existència d’institucions com les Nacions Unides i el Tribunal Internacional de la Haia  funcionen. En un escrit publicat fa uns anys (Vallès, 2016)[iii] em referia específicament a la violència i la guerra com a problema cabdal de la societat humana i d’aquella reflexió,  del tot actual, vull extraure dos fragments, un de la politòloga H. Arendt en referir-se als totalitarismes del segle XX[iv]

“[el llibre] va ser escrit amb el convenciment que seria possible descobrir els mecanismes ocults mitjançant els qual, tots els elements tradicionals del nostre món polític i espiritual es van dissoldre en un conglomerat on tot sembla haver perdut la seua vàlua específica i s’ha tornat irrecognoscible per a la comprensió humana i per tant inútil per als fins humans. La comprensió significa examinar i suportar conscientment la càrrega que el nostre segle [el XX] ha posat sobre nosaltres ,i no negar la seua existència ni sotmetre’s mansament al seu pes”

Per tant no ens hem de sotmetre mansament al pes dels errors del segle passat i solucionar els que tenim en l’actualitat d’una altra manera.

En una altra part del meu escrit presente opcions que considere exemples positius en la resolució del problema[v]. De fet la primera proposta que mencione, la de la Unió Europea és exigida per V. Zelensky com a meta i solució per a Ucraïna.

“La construcció de la UE amb tots els seus defectes i vacil·lacions i altres processos de negociació abocats cap als col·lectius humans que siguen capaços de conviure i de col·laborar –com per exemple en el present actual d'Irlanda del Nord, un punt dins la UE per cert- són esperançadors.

L’enfortiment de les instàncies de negociació universals com les Nacions Unides i dels organismes de justícia internacionals com el de la Haia, com veurem en un altre punt més avant, són una possibilitat que cal i que és possible enfortir”.

Dels dos exemples proposat només el de la UE funciona, les instàncies de negociació universal com la ONU no ha servit per a parar  la guerra il·legal d’Irak el 2003, els mals resultats de la qual encara cuegen ni l’actual guerra contra Ucraïna. El Tribunal de la Haia manté una aplicació encara molt reduïda.

 

 Publicat a la Revista Saó

https://revistasao.cat/reflexions-sobre-la-guerra-de-v-putin/


 

 



[ii] LOZNITSA, S. (Rússia-Ucraïna)

https://cadenaser.com/2022/01/31/sergei-loznitsa-la-guerra-entre-ucrania-y-rusia-es-una-guerra-entre-lo-vivo-y-lo-muerto/

El subratllat és del text reproduït [Consulta, 15.3.22]

[iv] ARENDT, H. (1963-1965): On Revolution. The Viking Press. Hi ha traducció castellana de P. Bravo: Sobre la revolución, Madrid, Alianza, 1988. p. 12  (la traducció catalana de la cita i el subratllat són meus).

[v]  VALLÈS, I (2016) Publicat a l'acta del XXI Congrés de Filosofia del País Valencià

https://www.uv.es/sfpv/actes_xxi.pdf   pàgina 275-302  i al blog:

 http://ismaelvalles1.blogspot.com/2015/09/reflexions-de-tardor-de-lactualitat.html