dilluns, 30 de novembre de 2020

L'Extrema dreta, Trump i la referència de Stiglitz. Els darrers dies d'un president contrari a la Constitució dels EUA

 

L’extrema dreta populista entre la presidència de Donald Trump als EUA i els moviments europeus. Els darrers dies colpistes d'un president inconstitucional en actiu.

Les circumstàncies dels anys vint del segle XXI són ben diferents de les del segle passat, tan mateix podem dir que en ambdós segles les dècades inicials han estat fortament inquietants i de mal averany. És per això que, en centrar-me en el president Trump, ara derrotat i vençut malgrat els escarafalls en curs dels darrers moments de la seua presidència, ho faig intentant entendre el significat de la seua extravagant política. 


La política de Trump i la dels correligionaris d’extrema dreta europeus empren una forma gens convencional, però amb un fons del tot clar. Navegant en la direcció de recular en el temps per a desfer i destruir el bagatge de drets de protecció social i combatre la lògica que va marcar la Il·lustració i, amb ella, la política occidental des de la segona guerra mundial. La intenció de destruir aqueix llegat és evident en tot el mandat i en tot el moviment.

Durant l’etapa feixista europea es donà un desig similar malgrat les diferents circumstàncies dels dos moments, el del segle XX i l’actual.

Després de l’elecció de Joe Biden, la política de Trump mostra a les clares l’extravagància en la forma i l’intent destructiu de la política estàndard dels EUA que ha funcionat fins la seua presidència, ha qüestionat el sistema i l’equilibri de la societat, la qual desitja tensar i polaritzar .

Sens dubte, calibra els efectes dels seus fets de negació del sistema polític americà i n’accepta les conseqüències, intentant traslladar al conjunt del partit republicà els seus plantejaments. Cerca la desestabilització del sistema polític, fa un ús indegut dels seus poders i arrossega per als seus interessos la majoria republicana en el Senat. Es podria dir que està tensant la corda i fins i tot incitant a la confrontació civil tant en les acaballes del mandat com en el conjunt de la seua presidència.

La visió encertada de Joseph E. Stiglitzt anterior a l’elecció presidencial de 2020

Un llibre de Stiglitzt, publicat el 2019 s’avançava sàviament a explicar el comportament de Trump i de la plutocràcia1 que està al darrere. Hi destaca la deriva del sistema econòmic als EUA i arreu del món com a base de la deriva política actual:

«El capitalisme a l’estil americà (...) està modelant [des de finals dels anys 70 del segle passat] de manera poc afortunada, la nostra identitat (...) els nostres valors [apareix] la cobdícia, l’egoisme, l’abjecció moral, la disposició a explotar els altres i la deshonestat que la Gran Recessió ha posat de manifest en el sector financer a tot arreu, i als EUA» 2

Stitglitz és conscient que intentar solucionar aquesta deriva necessita «abans que una reforma econòmica (...) una reforma política»3  

La interpretació de l’evolució històrica que fa Stiglitz posa de manifest les crisis i els canvis positius en la societat. Menciona la situació de l’absolutisme de la mà de Hobbes, que definia la vida en l’antic règim on «la vida era bruta, brutal i breu»4. Aquesta situació amb matisos està vigent i és especialment visible en el capitalisme del segle XIX, recordem com era la vida en relació a la indústria en les ciutats europees i americanes del moment.

Amb els avanços en ciència i tecnologia, en l’organització social, així com en la política i l’economia lligades a la Il·lustració es va aconseguir augmentar la població i els ingressos i es van adoptar pràctiques de control de la natalitat. Es demostrava així com la teoria de Malthus era errònia (Stiglitz, 2019)

En els anys 20 del segle passat constata, com ara en el nostre segle, un augment de les desigualtats arreu i en els EUA, però també destaca l’existència de canvis positius, en el cas americà «amb una resposta del govern en l’Era progressista i el New Deal que va moderar l’explotació del poder dels mercats»5.

Les crisis periòdiques del sistema econòmic són evidents, la Gran Depressió de 1929 n’és la mostra principal, així com les crisis menors dels anys 70 i 80 en el mateix segle.  També les veiem en la Gran Recessió del 2008 i ara amb la pandèmia del 2020. Totes castiguen la classe mitjana i proletària amb conseqüències en la mateixa direcció: augmentar les desigualtats.

«(...) els diners segurs a les butxaques -la cobdícia- es va imposar a tot allò altre [liberalisme, tolerància i protecció social]» 6

Des d’Europa com arreu del món, podem concloure que el lema de la Revolució Francesa que reclamava igualtat no s’ha complit .

L’extrema dreta en el nostre segle

Les forces de la Reacció continuen atacant els valors de la Il·lustració des de posicions populistes i des d’interessos econòmics contraris a la ciència, amb l’ajut de grups ultraconservadors religiosos contraris a la teoria de l’evolució, a la tolerància i al liberalisme. Aquest element ideològic és part important de l’explicació del fenomen de l’extrema dreta ara present ací i allà.

Els elements reaccionaris inclouen a més «atacs i la perseverància en crear una realitat alternativa [els quals] han estat sempre una part constitutiva del feixisme»

La realitat alternativa inclou la mentida: «Si és possible vendre productes dolents, es poden vendre idees dolentes o perilloses, hi ha forts interessos econòmics compromesos a fer-ho» 7.

La presidència de Donald Trump és el vèrtex d’un fenomen ampli i recurrent que es fa present amb força en augmentar les crisis econòmiques.

Interessos econòmics contraris a la ciència i al benestar social expliquen el cas. Conservadors ideològics, s’alien amb interessos empresarials contraris a la ciència com els dedicats a explotar els recursos fòssils de carbó i petroli pese a qui pese, negant el canvi climàtic. Interessos i ideologia conservadora es troben a la base de la reacció, amb la manipulació de sectors d’obrers i part de les classes mitjanes castigats per les crisis. Stiglitz ho assenyala clarament:

«L’èxit de Trump ha estat formar una coalició amb la comunitat empresarial, igual que aleshores [referint-se al nazisme]: els feixistes només van assolir el poder amb el recolzament d’una àmplia coalició conservadora que incloia l’empresariat»8

El moviment d’extrema dreta actua contra la ciència i les universitats i contra el periodisme que es basa en dades objectives i practica la comprovació dels fets:

«Els atacs més virulents de Trump han estat contra els informatius tradicionals, que ell qualifica de `fake news´. La ironia és que mentre per aqueixos mitjans la verificació de dades té un paper fonamental, Trump menteix descaradament i regularment»9

Contra la justícia democràtica manipulant el nomenament dels jutges i especialment la cúpula del sistema com es comprova en el Tribunal Suprem dels EUA o, en el cas espanyol, bloquejant la renovació parlamentària del Consell General del Poder Judicial, on en els casos de Polònia i Hongria controlant el Poder judicial des d’executius d’extrema dreta. Fins i tot en el Vaticà intentant maniobres ultres contra l’actual pontificat.

La presidència de Trump fins l’últim moment, ja descavalcat electoralment pel demòcrata Biden, és un compendi de les tendències ultres i un al·licient per a totes les polítiques d’extrema dreta pròpies i d’arreu del món, amb exemples tan durs com la proposta d’atacar Iran o l’assassinat del científic nuclear iraní el 26 de novembre de 202010.

La tendència seguirà després de Trump, els interessos econòmics dels més rics, de l’ 1 % privilegiat contra la resta de la població continuaran actuant. Com assenyala Stiglitz11:

Els superrics han formulat una estratègia en tres etapes: engany, obstrucció i desempoderament.

Menteixen quan han qualificat la política tributària aprovada als EUA el 2017 com a favorable al conjunt de la població. O quan culpen a Xina de la guerra comercial.

Practiquen l’obstrucció contra el vot alternatiu al dels republicans (hui d’extrema dreta) dificultant la inscripció necessària per a poder votar o dificultant l’acte de votar i una vegada fetes les eleccions acusant-les de frau quan els resultats els son desfavorables.

Desempoderament, si tot falla impedint el govern alternatiu capaç de reformar l’economia i la política i reclamant quan calga restriccions imposades pel Tribunal Suprem esbiaixat clarament cap a posicions ultraconservadores després del nomenaments de jutges durant l’etapa republicana, fins i tot nomenant una jutge vespres de les eleccions presidencials de 2020.



Dibuix significant la darrera etapa de la presidència de Donal Trump  

Com la història europea del segle XX ens recorda, quan les orelles del feixisme es deixen veure ens calen respostes àmplies i fermes, car l’enemic capaç de destrosses sense límits així ho demana.

La proposta alternativa a aquesta deriva política i econòmica que l’economista Joseph E. Stiglitz entre altres han construït en diverses aportacions és una via teòrica objectiva i suggerent.

Publicat a la revista Saó

https://revistasao.cat/lextrema-dreta-populista-entre-la-presidencia-de-donald-trump-als-eua-i-els-moviments-europeus/


Addenda de gener de 2021



Amb l'assalt al Capitoli propiciat per una manifestació arengada per D. Trump el dia 6 de gener de 2021,  la deriva d'extrema dreta del encara President dels EUA queda demostrada fins els últims dies del període de transició postelectoral. El president sortint, en els darrers dies mostra a les clares la seua ideologia i ratifica la seua trajectòria de mentides i la construcció d'una realitat paral.lela ad hoc per al seu ús. El dia 6 de gener el primer problema mundial és la presidència de la primera potència nuclear del món per davant de la Pandèmia i de la crisi econòmica. La Constitució dels EUA ha de prevaldre encara per damunt d'un president inconstitucional.



1 STIGLITZ, J. E. (2019): People, Power and Profits: Progressive Capitalism for an Age of Discontent. Hi ha trad. Cast. de J. Collier : Capitalismo progresista. La respuesta a la era del malestar. 2020.p. 29 (edició cast.) La traducció al català de les cites del llibre és meua.

2Ibídem, p. 29

3Ibídem, p.30

4HOBBES,T. Leviathan, 1651, citat per Stiglitz

5Ibídem Stiglitz, p.43

6 Ibídem, p. 46

7Ibídem, p. 50

8Ibídem, p.46 (El subratllat, és meu)

9Ibídem, p. 46

11Stiglitz, p. 61 (els textos subratllats són meus).

dimecres, 11 de novembre de 2020

NOTES DE TOPONÍMIA VALENCIANA: EL CAS D'ALCOSSER


Dedicat al professor Vicenç M. Rosselló Veger

Alcosser un nou topònim a adaptar a l'ortografia valenciana

La llarga marxa a la normalització de la toponímia de la zona catalanoparlant del País Valencià mostra de manera diàfana la dificultat valenciana de normalitzar la llengua. A Catalunya i a les Illes, de bell principi, només encetar la nova planta del sistema autonòmic van adaptar el nom i la forma ortogràfica correcta sense tardança ni disputa digna de menció.

El cas valencià tot i la promptitud d’alguns noms sonors i clarificadors, com Xàtiva, Alzira, Ontinyent o Vila Real, entre altres, ha tingut una lentitud que no ha ajudat a fer avançar la consciència de país en la direcció de la recuperació, de l’ús i del gaudi de la cultura pròpia. La capital del País i les dues capitals més importants han tardat molt com València, que finalment té ja la forma correcta o pitjor encara han optat per la forma doble innecessària i desaconsellada pels lingüistes en el necessari procés de recuperació: Alacant/Alicante o Castelló/Castellón i molts altres com Elx/Elche o Alcoi/Alcoy.

Un procés lent, incomplet i amb alguns casos que han ratllat el conflicte desaforat i fora mida i han acabat sense solució ara per ara com és el cas de Villanueva de Castellón. Un procés que s’ha de continuar canviant la doble denominació i situant el nom en la denominació pròpia i històrica. Recordem la campanya que es va fer en relació a Alacant "El nom és Alacant". Aqueix és un pas necessari en una situació de recuperacuperació que clarament necessitem encara.

Alguns topònims com Alcocer de Planes representen una fàcil solució, però mostren com encara queda molt per fer. Incloc ací el text elaborat en el procés de la seua adequació al valencià.


Alcosser, foto de l'autor


Proposta de canvi de nom d' Alcocer de Planes

Criteri filològic

El nom d’Alcocer de Planes hauria de modificar-se llevant l’adjectivació de Planes innecessària en adaptar l’ortografia valenciana a la paraula àrab origen del nom actual. Aplicant una doble ss en compte de la que usa el castellà. La doble essa proposta és la que correspon a la paraula àrab القصر al-qaşr de la qual prové.  L’actual topònim ja normalitzat Alcàsser és una mostra de la correcta adaptació que s'hauria de seguir també en el cas Alcocer que passaria així a ortografiar-se Alcosser ortografia que es correspon també amb la pronúncia popular

Eliminació de l'apel·latiu «de Planes»

En adaptar l’ortografia proposta Alcosser el topònim passa a ser únic a nivell estatal i a nivell del conjunt lingüístic català del qual formem part, convertint en innecessari l'apel·latiu diferenciador que porta actualment.

Criteri de geografia humana

El municipi d’Alcosser se situa en l’antic Comtat de Cocentaina i es troba en la regió d’influència d’Alcoi. A nivell anecdòtic personal, qui firma l’escrit és fill d’un alcosserí de naixença que en casar-se emigrà a Alcoi on vaig nàixer.

Des del punt de vista de la geografia humana ens trobem en la regió tèxtil Alcoi-Ontinyent. A  Alcosser hi ha encara una empresa en funcionament d’aquest sector i és un nucli rural vora el riu d’Alcoi amb horta i secà i tradició agrícola.

L’ús del valencià és pràcticament total al municipi i l’acceptació del canvi proposat és altament majoritària. De fet hi ha a l’entrada del poble  un rètol oficial ortografiat  amb la doble SS que es proposa.

El conjunt d’arguments suara exposats ja els vaig presentar a l’Ajuntament d’Alcosser en la legislatura anterior i ha estat acceptat per l’actual corporació.

El canvi de modificació ortogràfica i de simplificació del topònim és senzill, d’acord amb l’adaptació ortogràfica feta en l’àmbit del valencià i del conjunt de l’àrea lingüística de la que formem part. Altres topònims com el de «Muro de Alcoy» semblen més complicats de resoldre

Publicat a la Revista Saó (20.11.2020)

https://revistasao.cat/alcosser-un-nou-toponim-a-adaptar-a-lortografia-valenciana/