dijous, 17 d’octubre del 2013

Josep Joaquim Castelló


Josep  Joaquim Castelló: una aportació al coneixement geogràfic del País Valencià del segle XVIII[1].
Ismael Vallès*


Un polític i un il·lustrat estudiós del país valencià

Josep Joaquim Castelló fou sobretot un polític del sistema de la monarquia borbònica[2], però a més a més de polític, fou un intel·lectual de la Il·lustració. La seu trajectòria com a intel·lectual és, potser, el que ha quedat de manera principal per a les actuals generacions.
L’ obra manuscrita, Descripción geográfica del Reyno de Valencia formada por corregimientos escrita el 1783[3], és, segurament,  la seua principal aportació. La seua producció és una dècada llarga anterior a  l’edició de les Observaciones de Cabanilles. S’inscriu en l’àmplia producció de la Il·lustració valenciana[4] i després de les Observaciones és la més remarcable del període tant pel que fa a la seua  l’extensió com fel que fa també  als continguts.
La seua edició l’any 2000 permet fàcilment, a més a més, la seua lectura[5] més enllà dels investigadors i especialistes.


La Descripció geogràfica del territori i de la societat valenciana

La Descripción com les Observaciones inclou en el seu títol la paraula geografia i en efecte en aquesta una obra  trobem una relació extensa i documentada del territori i la societat valenciana de finals del segle XVIII.
Castelló va indicar en el títol que el seu estudi era fet por corregimientos, la unitat política castellana que s’imposà al Regne de València i substituí les unitats administratives de l’època foral. L’autor usa  però al llarg de l’obra la denominació de governacions. La vella unitat foral persistia encara en els noms a finals de la centúria, malgrat el decret de nova planta imposat per Felip V.
Castelló usa les velles governacions forals, no sense introduir una crítica a aquesta divisió administrativa:

“ Dividese este [ el Regne de València] en trece governaciones, â Saber, la de la Ciudad de Valencia, la de la Villa de Alcira, la de Cofrentes, la de la ciudad de Sn Felipe, la de Denia, la de la Villa de Alcoy, la de Montesa, la de la Ciudad de Xixona, la de Alicante, la de Orihuela, la de la Villa de Castelló de la Plana, la de Morella, y la de la Ciudad de Peniscola: division enteramente arbitraria, y practicada sin el conocimiento necesario; pero â que es preciso atenernos, por estar recibida y seguir algun orden en la descripcion particular del reyno [6] 



Fig. 1. Mapa de les governacions, unitats usades en la Descripción de Castelló(Vallès, 1988)[7] . Malgrat l'ús de corregimientos en el títol, Castelló usa al llarg de l'obra les governacions.

He provat en la meua recerca que la relació entre Castelló i Cabanilles, fou una relació d’amistat[8]. Una llarga relació epistolar i el fet que Cabanilles sojornara i usara el mas de Castelló en el procés d’elaboració de les Observaciones ho fan palès (Veure figs. 1 i 2)
La coincidència en el reformisme propi de la Il·lustració hispànica, la connexió amb el sistema polític, la seua estància a París i l’ interès pel País Valencià  són punts compartits per tots dos.
 
Les produccions dels dos il·lustrats sobre el país són, però, clarament diferents sobretot pel que fa a la botànica i el conjunt de les ciències naturals de les quals sense cap dubte Castelló no tenia una formació equiparable a la de Cabanilles. En canvi la descripció de l’economia i les crítiques al sistema senyorial són en bona part coincidents[9]



Fig. 2. Mapa de Cabanilles datat el 1793 centrat en el naixement del riu Vinalopó. En el quart SE del mapa hi figura Bocairent, La Linda i l’ermita de Sant Antoni. Al mas de La Linda, propietat de Castelló, sojornà Cabanilles el 1793. (ARJB, XIII, 7).


En el que podem considerar una nota de modernitat metodològica, Castelló inclou referències sobre el mètode de treball i els nuclis temàtics que aplica a la seua Descripción:

"He observado el methodo siguiente: primeramente doi una idea general de la extensión y figura del reyno; de su posición, temperamento, producciones, lengua y carácter de sus naturales (...) deslindo las gobernaciones, expreso el curso de los ríos, arroyos y barrancos tomados desde su origen, o a lo menos desde que entran en el reyno hasta que desaguan en el mar, o en algún otro río mayor; síguese la enumeración de todo los pueblos en ellas comprehendidos con expresión del dueño o señor territorial, su situación, número de vecinos, clero y comunidades religiosas de ambos sexos, donde las hai, de sus producciones, industria, aguas de que usan para bever y regar los campos, ganados,  alguna otra particularidad si se encuentra y lo perteneciente a la geografía antigua y media (sic) (...) Finalmente respecto de la diversidad de los climas que se observa en este reyno, se hace mención de ello en la descripción general, con expresión de las causas del frío y del calor, y en las [descripciones] particulares del que goza cada una de las gobernaciones o distritos determinados, añadiéndose al fin de estas la descripción de la costa del mar con sus torres y fortines, y lo demás que hai digno de expresarse "[10]




Fig. 3.  Mas de La Linda i ermita de Sant Antoni a Bocairent (fotografies de l’autor, 1997)

L’esquema que segueix Castelló a cadascuna de les governacions inclou, com hem vist en la cita anterior, de manera àmplia i reiterada la situació de cada governació respecte de les veïnes i de la capital. De vegades construeix vertaderes triangulacions geomètriques dels pobles en descriure’ls[11].
Destaca la hidrografia sobre la resta dels elements físics, l’orografia la inclou en menor mesura, així com la resta dels elements del medi natural. Sobre els elements humans, hi destaca el nombre de veïns, la dedicació econòmica dels habitants i el tipus de propietat reial o senyorial. Inclou informació sobre esglésies i convents. Dona dades sobre estratègia i defensa. Parla també  sobre llengua i cultura i fa una extensa referència històrica en molts casos. Vejam alguns exemples  dels principals apartats

Sobre el medi natural
La idea que té Castelló sobre la bondat i la riquesa del medi natural continua el tòpic de país feréstec i ubèrrim, si bé relaciona clarament la riquesa basada en el bon país amb l'actuació esforçada dels seus habitants. Coincideix amb Cabanilles en valorar l'esforç humà transformador del territori que aporten els valencians, però mentre Cabanilles comença el seu estudi parlant d'una natura aspra i pobra quan inicia la seua Observació pel nord del país; Castelló en la Descripción general fa una lloança en la que enllaça natura i cultura situant el país com el més pròsper d'Espanya:

  "La copia y variedad de frutos arriba referidos sin otros muchos que omito; la abundante pesca, la aplicación y primor en cultivar los campos, los diferentes ramos de industria y comercio en que entienden los valencianos, hacen este reyno la provincia más fértil, poblada y floreciente de España"[12]

En apropar-se al medi natural, valora de manera prominent  a tot arreu la xarxa hidrogràfica. A la governació d'Alzira comprovem el tractament que li dona a aquest element:

"Los rios que la atraviesa [la governació] son el Xucar, cuio curso se describe en la gobernacion de Cofrentes,  el de los ojos que nace junto à Rosaleny, y despues de haver andado una legua, desagua en el Xucar, y el que llaman de Siete aguas, ò barranco de Algemesi Nace en el termino de Siete aguas cerca de los confines de los Reynos de Castilla y Valencia, y al haver andado como unas cuatro leguas, se lejunta otro que tiene su origen en el territorio de Buñol, lo que se reifica à la vista de Alboraix de donde juntos pasan por las inmediaciones de Turis de Monserrat, Montroy y Lombay, donde queda sin agua beviendoselas las acequias  que de él toman para regar los campos; pero continua su cauce hasta entrar en el Xucar algo mas abajo de Algemesi, y en lloviendo mucho en los pueblos mencionados lleva mucha agua de modo que se hace intransitable, y para ello ha sido preciso echarle un Puente, que se esta construyendo actualmente no lejos de la Alcudia de Carlet [sobreposat aquest nom al d' Algemesí] en el camino nuevo que dirige de Valencia a Madrid"[13]

En la mateixa governació i en relació a la hidrografia constata el fenomen de les inundacions i els conseqüents canvis en el poblament com els que van afectar a Alcosser (Alcocer), Pujol (Puchol), Alarquex i Gavarda[14].   

Una constant dels il·lustrats valencians i de Castelló és la crítica de les zones humides, marjals i albuferes, considerades inútils i perjudicials per a la salut. Així en parlar dels ullals d'Almenara indica:

"En su termino [ d'Almenara] qe se extiende hasta el mar hai muchas Almarjales; si se secaran estas, se aumentarian considerablemente las tierras de labor, y con ello se doblaria o triplicaria en breve su poblacion"[15]  

Població

La població que consigna Castelló, com la dels autors coetanis, ve donada en veïns. Aplicant un coeficient 4, en comparar les dades de Castelló (1783) amb les de Floridablanca (1787) i les de Cabanilles (1794), comprovem que aquell donà l'estimació més baixa:  628.652 habitants(Veure  els Quadres I i II)




Fig. 4. Quadres I,II i III en els que es compara les estimacions de la població global del País Valencià de Castelló, Floridablanca i Cabanilles. Els veïns de les principals ciutats i els de les governacions.  (Vallès, I.1988) [16]

Castelló consignà a més dels veïns dels municipis i llogarets, la pertinença reial o senyorial de les poblacions. Això ens permet una aproximació a la població global per governacions i per municipis i conèixer el senyor territorial (veure la figura 5)





Fig. 5. Quadre on s'estableix la situació jurídica i el nombre de veïns dels municipis de la governació de Xàtiva  segons J. J. Castelló. (Vallès, I.(1988) [17]

Les indicacions que fa l'autor de Bocairent sobre la geografia urbana són sòbries. A tall de mostra usarem les descripcions que fa d'Alcoi i Bocairent
Sobre Alcoi diu:
 "Tiene su asiento en un collado; sus calles aunque algo pendientes son bastante llanas, rectas y espaciosas, principalmente las que hai desde la Iglesia parroquial hasta el convento de San Francisco que es la maior y mejor porción de la villa"[18]

La descripció que fa sobre la seua vila nadiua és remarcable i fins i tot poètica. Les Observaciones de Cabanilles reprodueix en un gravat la vila que es correspon exactament amb la descripció que fa Castelló.

"El peñón está como vestido de casas; tiene la  figura de una piña o cono, en la cumbre se halla la Iglesia parroquial; todo él fuera de la parte que mira al poniente está rodeado de un profundísimo foso que labró naturaleza, sobre el qual hai un gran puente de una luna que es de lo mejor de España. Las calles son cuestas, muy pendientes, algunas son escaleras cabadas en la peña los escalones y en las más es menester andar con mucho cuidado para no caer. Hai diferentes casas cabadas en la peña y las más tienen sotanos abiertos con picos"[19]




Fig. 6. Bocairent  en el gravat publicat a les Observaciones  de Cabanilles. La imatge del gravat es correspon exactament amb la descripció del poble que fa Castelló a la seua Descripción.

l’economia i crítica social

Cercar la felicitat dels súbdits a través del bon govern i de  l'actuació dels estaments instruïts de la societat valenciana és una finalitat principal de la Il.lustració (Mateu Bellés, J. 1997)[20] Aquesta finalitat és present plenament a la Descripción de Josep Joaquim Castelló. La producció agrícola d'arreu del país, a viles i llogarets és present a tota l'obra, encara que sense especificar quantitats en la producció. Així a la governació d'Alzira indica:

"Beven sus naturales de las aguas del rio, y con las mismas riegan la maior parte del termino, que quasi todo es Huerta. Cogese en estas Trigo, maiz arroz, cantidad crecida de seda cañamo, frutas y hortalizas. Los
secanos producen toda especie de granos, aceite, y muchisimas algarrobas"[21]

En comentar la producció agrícola i en concret el cultiu de l'arròs Castelló, com els seus correligionaris il·lustrats no deixa d'identificar les aigües estancades pròpies del cultiu com a causa de malalties i mals com les febres  terçanes (Vallès, I.1997). [22]  

La  idea de felicitat basada en una economia pròspera està darrere de la passió per la dessecació. Aquesta idea de felicitat, relacionada amb la millora de l’economia, informa també la crítica a alguns excessos senyorials, com els del senyor de Cocentaina (marquès de Cogolludo i duc de Santiesteban) :

"Esta villa [Cocentaina] atendida la fertilidad de su suelo, y las aplicaciones industriales
de sus naturales, pudiera ser una de las principales del Reyno, y competir en poblacion y riqueza con las de Alcoy, Onteniente, y otras; pero lo impide lo sobrecargado que se hallan sus naturales, assi con las condiciones ordinarias , y regulares, como lo mucho que pagan al dueño o Sior territorial, quien percibe quando menos una tercera parte de quanto en ella y en su condado se coge; de suerte que son pobres y miserables, y lo pasan con mucha estrechez habitando uno de los territorios mas fertiles del Reyno" [23]


La indústria és considerada per l’il·lustrat de Bocairent, de manera similar a l’agricultura,  un mitjà per assolir la felicitat de la població i Castelló n’està clarament a favor. He tractat en un altre text àmpliament,  la seua aportació al costat de la d’altres il·lustarts,  [24].
Castelló, natural d’un nucli industrial tèxtil ( el segon del regne en boca de Cabanilles)  coneixia el fenomen industrial  abastament.
En aproximar-se als nuclis tèxtils valencians la seua idea sobre la indústria es fa del tot evident. Vejam el cas d’Alcoi:  

 “No podria mantenerse en Alcoy la quarta parte de la gente qe la habita sino fuera por los diferentes ramos de la industria de sus naturales”[25]

I en referir-se a  Bocairent fa un comentari en la mateixa línia:

 “En esta villa se verifica que donde la agricultura no puede mantener una crecida población, suplen la industria y el comercio”[26]


 La ressenya de la indústria que fa Castelló de la regió tèxtil detalla menys les qüestions tècniques que els seus correligionaris, però en canvi fa una més extensa descripció de les activitats de indústries com la del sabó o l’alimentària.  

 defensa, economia i furs[27]

Castelló assenyala les qüestions de defensa en l’extensa  narració històrica de la Descripción. i de manera més concreta tracta aquest aspecte en parlar de la costa:

En toda la costa del mar qe baña el reyno de Valencia se hallan de distancia en distancia torres i fortines destinados para contener las incursiones, y piraterias de los Moros, y demas enemigos: en ellas suele haver uno ô mas cañones segn lo importante y expuesto de el sitio con dos ô mas soldados de guarnicion, y quando decubren algun baxel enemigo conahumadas, u otro aviso pasa sucesivamte la palabra, y acuden de los lugares circunvecinos â donde hai mas peligro y necesidad

Relaciona la defensa amb el funcionament de l’extinta etapa foral:

Las dichas fortificaciones se aumentaron y repararon en tiempos de los fueros â expensas de todo el reyno; para lo que , como para su conservacion, y la de la manutencion de de la gente que las guarnece, junto al reyno en cortes, inventaron las generalidades, que son unos crecidos impuestos sobre la nieve y los naipes, cuio producto asciende â mas de cincuenta mil pesos anuales; y para su buena admon se creó un tribunal denominado de las generalidades, que se juntaba en las casas qe oy ocupa la Audiencia[28]

D’igual manera relaciona la defensa, el comerç i l’eixamplament del port d’Alacant.  A l’Illa Plana (Illa de Santa Pola en el text de Castelló) es relaciona també economia i defensa de manera similar (Vallès, 1997: 278-279).

llengua, cultura  i religió

Les explicacions sobre la llengua dels valencians que fa Castelló a la Descripción  coincideix amb Cabanilles i altres il·lustrats coetanis. Es considera el català i l’occità una mateixa llengua amb el nom de llemosí.
Castelló  identifica l’origen de la llengua amb la vinguda dels conquistadors i repobladors catalans en la constitució i configuració del Regne de València i explica la denominació de llengua valenciana,  dins  la unitat de  llengua compartida per catalans i illencs.
Interprete aquesta opinió junt amb la manifestada en relació a la defensa com a una certa resistència front el centralisme polític i els intents de substitució lingüística en benefici del castellà propi de l’època en que escriu el nostre il·lustrat:

Hablase generalmente en este reyno la lengua Lemosina Valenciana (...) establecieronla en Cataluña, y se fue extendiendo al paso que los Catalanes estendian sus conquistas y limites. (...) Hizo esta lengua progresos tan rapidos, y adquirió tanto credito, que era entre las vulgares la mas culta, mas comun, y la que en aquellos siglos se hablava en muchas cortes, señaladamente en las de los condes de Monpeller, y Brcelona. De aqui en haviendose criado en la primera el Rey Conquistador, tomando de los Moros el reyno de Valencia, y pobladole de su gente, quiso que tuviese la lengua parte en la Conquista, y que hablasen Lemosin los nuevos pobladores, no obstante la oposicion y resistencia que hicieron los Aragoneses que componian buena parte del egercito vencedor. Introducido de este modo en la Ciudad y reyno de Valencia la lengua Lemosina, se pulió y suavizó tanto que logró tener nombre por si, y llamarse Valenciana[29]

Tot i aquesta defensa de la llengua, Castelló no es va saber sostraure  a la castellanització general de la toponímia. Com fan els il·lustrats en general, excepció feta de A. J. Cabanilles. En la seua dèria castellanitzant, exceptua el topònim Castelló , tant en la Plana com en la Ribera i Peníscola. Però en general castellanitza brutalment la toponímia “San Felipe, Poliñán” i la quasi totalitat de topònims inclòs el seu poble que apareix a la Descripción  com a Bocairente, en contra del que va fer Cabanilles  que usa Bocairént. [30]

Sobre la religió  catòlica i el paper d’alguns dels seus religiosos al país, Castelló introdueix crítiques a creences considerades fruit de la ignorància i la superstició. Opinió compartida també pel seu amic Cabanilles

Sus naturales [ d’Ademuz en relació a una Creu de ferro] los tienen por un singular milagro; puede bajaran mucho de este concepto, si tuvieran los correspondientes conocimientos de la electricidad y sus fenomenos, los qe ha caracterizado la ignorancia por milagrosos”[31]

De manera igualment crítica menciona la disputa entre frares a l’hora de mendicar a Ontinyent i la seua comarca  i el seu paper onerós per a l’economia de la zona i per extensió dirà  el mateix pel que fa al conjunt del País Valencià[32].


una conclusió sintètica 

Podem concloure aquesta aproximació considerant sense embuts la Descripción geogràfica del Reyno de Valencia por corregimientos   de Josep Joaquim Castelló i Ferre una aportació important en la producció coetània.  En aquesta obra  manté un reformisme moderadament crític  amb el sistema econòmico-polític de la monarquia borbònica del moment. Escrit de notable utilitat al costat del que podem considerar l’obra mestra del moment que serà una dècada més tard les Observaciones de mossèn Antoni J. Cabanilles[33] La seua edició que vaig demanar repetidament a  molts dels meus textos sobre Castelló ens fa possible aproximar-nos amb facilitat a la producció de l’autor de Bocairent.




[1] Treball llegit en la taula redona dedicada a Josep Joaquim Castelló a la casa de la Joventut de Bocairent el 5 de maig de 2012. Publicat en Josep Joaquim Castelló i Ferre: un bocairentí il·lustre i il·lustrat, Ajuntament de Bocairent, 2015, pp. 31-42.
* Professor de Geografia a la Universitat de Valènca (1977-2011)
[2] Una pàgina web de la Generalitat inclou les dades generals de la seua trajectòria política i la  bibliografia en què s’ha basat: http://www.valencianos1812.gva.es/la-implicacion-valenciana/diputados-valencianos-en-cadiz/18/CASTELLO-Y-FERRE-Jose-Joaquin.html  [Consulta: 25. 4. 2012]
[3] Sobre el manuscrit de Castelló Cf. VALLÈS i SANCHIS, I. (1982): “Aproximació a la ‘Descripción del Reino de Valencia por corregimientos”, Cuadernos de Geografía, 31, pp. 161-172.
[4] VALLÈS, I. (En premsa) “Aproximació a la geografia de la Il·lustració des d’una perspectiva valenciana”
[5] CASTELLÓ, J. J.: Descripción geográfica del Reyno de Valencia formada por corregimientos, CODINA BAS, J. B. (Ed.), Diputació de València, València, 2000. En avant l’obra de Castelló es cita Ibídem
[6]  Ibídem, p. 61. (el subrratllat és meu).
[7] VALLÈS, I. (1988): "L'estimació de la població valenciana, segons el manuscrit de Josep Joaquim Castelló" Estudis sobre la població del País Valencià, València. pp. 113-135.
[8] VALLÈS I SANCHIS, I. (1997): “ Cabanilles i Castelló: dos il·lustrats estudiosos del País Valencià” Cuadernos de Geografía, 62, pp. 265-282. http://www.uv.es/cuadernosgeo/CG62_265_282.pdf  [Consulta: 29. 4. 12]
[9] VALLÈS, I. (1986): “Els il·lustrats i la indústria a la regió d’Alcoi (Valls d’Alcoi i Vall d’Albaida)” Estudis, 12, pp. 125-144.
[10] Ibídem, pp. 50-51.

[11] Ibídem, p. 151. "Desviado algun tanto del rio [Xúquer] se halla Fortaleny, del Rey, con cien vecinos . Estos tres pueblos guardan entre si la misma distancia , de modo que forman un triangulo equilatero, cuya base se substiene acia las riberas de Xucar la forman Poliñan y Riola, y la vertice, ó cuspide  Fortaleny
[12] Ibídem, p. 71.
[13] Ibídem, p.147-148. (La transcripció s’ha fet a partir del manuscrit de la Biblioteca Valenciana "Nicolau Primitiu")
[14] Ibídem, p 153 i 154. Entre parèntesi figuren els topònims tal i com apareixen en Castelló.
[15] Ibídem, p. 318.
[16] VALLÈS, I. (1988): "L'estimació de la població valenciana, segons el manuscrit de Josep Joaquim Castelló" Estudis sobre la població del País Valencià, València. pp. 113-135.
[17] VALLÈS, I. (1988): "L'estimació de la població valenciana, segons el manuscrit de Josep Joaquim Castelló" Estudis sobre la població del País Valencià, València. pp. 113-135.
[18] CASTELLÓ, J. J.: Descripción geográfica del Reyno de Valencia formada por corregimientos, CODINA BAS, J. B. (Ed.), Diputació de València, València, 2000. p. 244-245.
[19] Ibídem, p. 208
[20] MATEU BELLÉS, J. (1997): "El discurs il·lustrat de les Observaciones del Reyno de Valencia" Cuadernos de Geografía, 62, p. 197. http://www.uv.es/cuadernosgeo/CG62_191_201.pdf  [Consulta: 29. 4. 12]
[21] Ibídem, p. 148
[22] VALLÈS I SANCHIS, I. (1997): “ Cabanilles i Castelló: dos il·lustrats estudiosos del País Valencià” Cuadernos de Geografía, 62, pp. 272-274. http://www.uv.es/cuadernosgeo/CG62_265_282.pdf  [Consulta: 29. 4. 12]
[23] Ibídem, p. 248 (el subratllat és meu)
[24] VALLÈS, I. (1986): “Els il·lustrats i la indústria a la regió d’Alcoi (Valls d’Alcoi i Vall d’Albaida)” Estudis, 12, pp. 125-144.
VALLÈS, I.(1986b): Indústria tèxtil i societat a la regió Alcoi-Ontinyent, IVEI-Universitat de València.
[25] Ibídem, p. 245.
[26] Ibídem, p. 209.
[27] Per a un tractament més extens d’aquest punt veure VALLÈS I SANCHIS, I. (1997): “ Cabanilles i Castelló: dos il·lustrats estudiosos del País Valencià” Cuadernos de Geografía, 62, pp. 278-279.
[28] Ibídem, pp. 63-64
 (La transcripción s’ha fet basant-se en el manuscrit de la Biblioteca Valenciana “Nicolau Primitiu”)
[29] Ibídem, p. 65  (La transcripción s’ha fet basant-se en el manuscrit de la Biblioteca Valenciana “Nicolau Primitiu” El subratllat és meu)
[30] VALLÈS (1985): “Algunes Deformacions de topònims a la cartografia valenciana, des de l’època foral a Cavanilles” Xè Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica, Universitat de València i Generalitat Valenciana, València, pp. 563-568.
[31] Ibídem, p. 143 (La transcripción s’ha fet basant-se en el manuscrit de la Biblioteca Valenciana “Nicolau Primitiu”)
[32] Una cita extensa és pot veure a VALLÈS (1997), p. 280.
[33] Sobre la significación de l’obra de Castelló en el context de la Il.lustració hi ha una explicación més extensa a VALLÈS,I. (1997)
veure també VALLÈS, I (2013) "Aproximació a la geografia de la Il·lustració des d'una perspectiva 
valenciana"Afers, 74, pp. 51-60. Catarroja, 2013.