dimecres, 19 de juny del 2013

Blut und Boden (Sang i Pàtria): un text de teatre inèdit de Manuel Molins

Un text de teatre de Manuel Molins ens permet relacionar la Filosofia de Heidegger i la Política del seu temps[1]



[1] Agraesc a Manuel Molins la possibilitat de llegir el seu text de teatre ací comentat

L'obra de teatre inèdita de Molins Blut und Boden (Sang i Pàtria) ens situa davant d'una reflexió imaginada de diàleg entre Heidegger i un entorn familiar, d'amistats i relacions que recreen la filosofia de l'autor alemany i la seua opció política en els anys 30 del passat segle.


Fotografia de die Hütte,  la cabana de Heidegger a la Selva Negra

[Consulta: 19. 6 . 2013]

Manuel Molins ha introduït els diàlegs amb un ampli ventall de cites d'estudiosos de Heidegger que completen i ajuden a entendre la peça teatral estricta. Amb això  permet al lector i futurs espectadors tastar el pensament polític, suposat, però ben fonamentat del filòsof.

Un tast del text de Molins ens clarifica ben bé la idea escatològica heideggariana de prendre partit i situar-se fins i tot més enllà de la més terrible acció política humana del món modern, justificada per les pròpies paraules del filòsof Alles Grosse steht im Sturm que podríem traduir com Allò més gran se situa en la Tempesta o com el mateix Molins tradueix " La grandesa es conquista en l'assalt" :



Martin. Ho tenen ben merescut.
Alma. Què?
Martin. La derrota, la vergonya, tot això...
Alma. Merescut?
Martin. Ells, els dirigents del Nacionalsocialisme; ells ens hi han portat en aquesta ruïna. Son ells els responsables, no nosaltres; ells: les SS, la Gestapo, els militars i funcionaris incapaços...tots ells. I fins i tot Hitler; sí, el mateix Führer per confiar en ells i envoltar-se d'aquesta gentola. No van voler confiar en mi ni en els meus projectes. Hitler era un home entrampat encara en les velles idees. Quina paradoxa. Va aixecar una gran obra, va posar en marxa una autèntica Revolució, però no va saber veure el paper de la Universitat ni de la nova filosofia. Es va desfer de les millors forces de xoc, els joves camises marrons de les SA, i des dels seus millors dirigents, Ernst Röhm, en la matança dels "ganivets llargs". Una vergonya: la revenja dels mediocres. Les SA eren la joventut que Alemanya necessitava, forta i decidida; no les SS. Perquè no s'hi tractava només d'un Guia, el Führer, sinó del Reich que retornava a Alemanya la dignitat; no es tractava de lluitar per les persones, sinó pel Ser, el Ser d'Alemanya i la Revolució Nacionalsocialista.


L'actuació del filòsof i els patiments dels personatges fuetejats pel nazisme aparereixen en el text de Molins de manera clara i crua en una obra que s'hauria d'editar i representar.