Josep
Joaquim Castelló: una aportació al coneixement geogràfic del País
Valencià del segle XVIII[1].
Un polític i un il·lustrat estudiós del país valencià
Josep
Joaquim Castelló fou sobretot un polític del sistema de la monarquia borbònica[2],
però a més a més de polític, fou un intel·lectual de la Il·lustració. La seu
trajectòria com a intel·lectual és, potser, el que ha quedat de manera
principal per a les actuals generacions.
L’ obra
manuscrita, Descripción geográfica del Reyno de Valencia formada por corregimientos
escrita el 1783[3], és, segurament, la seua principal aportació. La seua
producció és una dècada llarga anterior a l’edició de les Observaciones de Cabanilles. S’inscriu en l’àmplia producció de la Il·lustració
valenciana[4]
i després de les Observaciones és la
més remarcable del període tant pel que fa a la seua l’extensió com fel que fa també als continguts.
La seua
edició l’any 2000 permet fàcilment, a més a més, la seua lectura[5]
més enllà dels investigadors i especialistes.
La Descripció geogràfica
del territori i de la societat valenciana
La Descripción com les Observaciones inclou en el seu títol la paraula geografia i en efecte en aquesta una
obra trobem una relació extensa i
documentada del territori i la societat valenciana de finals del segle XVIII.
Castelló va
indicar en el títol que el seu estudi era fet por corregimientos, la unitat política castellana que s’imposà al
Regne de València i substituí les unitats administratives de l’època foral.
L’autor usa però al llarg de l’obra la
denominació de governacions. La vella
unitat foral persistia encara en els noms a finals de la centúria, malgrat el
decret de nova planta imposat per Felip V.
Castelló
usa les velles governacions forals, no sense introduir una crítica a aquesta
divisió administrativa:
“ Dividese este [ el Regne de València] en trece governaciones, â Saber, la de la
Ciudad de Valencia, la de la Villa de Alcira, la de Cofrentes, la de la ciudad
de Sn Felipe, la de Denia, la de la Villa de Alcoy, la de Montesa, la de la
Ciudad de Xixona, la de Alicante, la de Orihuela, la de la Villa de Castelló de
la Plana, la de Morella, y la de la Ciudad de Peniscola: division
enteramente arbitraria, y practicada sin el conocimiento necesario; pero â que
es preciso atenernos, por estar recibida y seguir algun orden en la descripcion
particular del reyno” [6]
Fig. 1.
Mapa de les governacions, unitats usades en la Descripción de Castelló(Vallès, 1988)[7]
. Malgrat l'ús de corregimientos en
el títol, Castelló usa al llarg de l'obra les governacions.
He provat
en la meua recerca que la relació entre Castelló i Cabanilles, fou una relació
d’amistat[8].
Una llarga relació epistolar i el fet que Cabanilles sojornara i usara el mas
de Castelló en el procés d’elaboració de les Observaciones ho fan palès (Veure figs. 1 i 2)
La
coincidència en el reformisme propi de la Il·lustració hispànica, la connexió
amb el sistema polític, la seua estància a París i l’ interès pel País
Valencià són punts compartits per tots
dos.
Les produccions
dels dos il·lustrats sobre el país són, però, clarament diferents sobretot pel
que fa a la botànica i el conjunt de les ciències naturals de les quals sense
cap dubte Castelló no tenia una formació equiparable a la de Cabanilles. En
canvi la descripció de l’economia i les crítiques al sistema senyorial són en
bona part coincidents[9]
Fig. 2. Mapa de Cabanilles datat el 1793 centrat en el naixement del riu
Vinalopó. En el quart SE del mapa hi figura Bocairent, La Linda i l’ermita de Sant Antoni. Al mas de La Linda, propietat de Castelló, sojornà Cabanilles el 1793. (ARJB, XIII, 7).
En el que
podem considerar una nota de modernitat metodològica, Castelló inclou
referències sobre el mètode de treball i els nuclis temàtics que aplica a la
seua Descripción:
"He observado el methodo
siguiente: primeramente doi una idea general de la extensión y figura del
reyno; de su posición, temperamento, producciones, lengua y carácter de sus
naturales (...) deslindo las
gobernaciones, expreso el curso de los ríos, arroyos y barrancos tomados desde
su origen, o a lo menos desde que entran en el reyno hasta que desaguan en el
mar, o en algún otro río mayor; síguese la enumeración de todo los pueblos en
ellas comprehendidos con expresión del dueño o señor territorial, su situación,
número de vecinos, clero y comunidades religiosas de ambos sexos, donde las
hai, de sus producciones, industria, aguas de que usan para bever y regar los
campos, ganados, alguna otra
particularidad si se encuentra y lo perteneciente a la geografía antigua y
media (sic) (...) Finalmente respecto
de la diversidad de los climas que se observa en este reyno, se hace mención de
ello en la descripción general, con expresión de las causas del frío y del
calor, y en las [descripciones] particulares
del que goza cada una de las gobernaciones o distritos determinados,
añadiéndose al fin de estas la descripción de la costa del mar con sus torres y
fortines, y lo demás que hai digno de expresarse "[10]
Fig. 3. Mas de La
Linda i ermita de Sant Antoni a Bocairent (fotografies de l’autor, 1997)
L’esquema
que segueix Castelló a cadascuna de les governacions inclou, com hem vist en la
cita anterior, de manera àmplia i reiterada la situació de cada governació
respecte de les veïnes i de la capital. De vegades construeix vertaderes
triangulacions geomètriques dels pobles en descriure’ls[11].
Destaca la
hidrografia sobre la resta dels elements físics, l’orografia la inclou en menor
mesura, així com la resta dels elements del medi natural. Sobre els elements humans,
hi destaca el nombre de veïns, la dedicació econòmica dels habitants i el tipus
de propietat reial o senyorial. Inclou informació sobre esglésies i convents.
Dona dades sobre estratègia i defensa. Parla també sobre llengua i cultura i fa una extensa
referència històrica en molts casos. Vejam alguns exemples dels principals apartats
Sobre el medi natural
La idea que
té Castelló sobre la bondat i la riquesa del medi natural continua el tòpic de
país feréstec i ubèrrim, si bé relaciona clarament la riquesa basada en el bon
país amb l'actuació esforçada dels seus habitants. Coincideix amb Cabanilles en
valorar l'esforç humà transformador del territori que aporten els valencians,
però mentre Cabanilles comença el seu estudi parlant d'una natura aspra i pobra
quan inicia la seua Observació pel nord del país; Castelló en la Descripción
general fa una lloança en la que enllaça natura i cultura situant el país
com el més pròsper d'Espanya:
"La
copia y variedad de frutos arriba referidos sin otros muchos que omito; la
abundante pesca, la aplicación y primor en cultivar los campos, los diferentes
ramos de industria y comercio en que entienden los valencianos, hacen este
reyno la provincia más fértil, poblada y floreciente de España"[12]
En apropar-se al medi natural, valora de
manera prominent a tot arreu la xarxa
hidrogràfica. A la governació d'Alzira comprovem el tractament que li dona a
aquest element:
"Los rios que la atraviesa [la
governació] son el Xucar, cuio curso se
describe en la gobernacion de Cofrentes, el de
los ojos que nace junto à Rosaleny, y despues de haver andado una legua,
desagua en el Xucar, y el que llaman de Siete aguas, ò barranco de Algemesi
Nace en el termino de Siete aguas cerca de los confines de los Reynos de
Castilla y Valencia, y al haver andado como unas cuatro leguas, se lejunta otro
que tiene su origen en el territorio de Buñol, lo que se reifica à la vista de
Alboraix de donde juntos pasan por las inmediaciones de Turis de Monserrat,
Montroy y Lombay, donde queda sin agua beviendoselas las acequias que de él toman para regar los campos; pero
continua su cauce hasta entrar en el Xucar algo mas abajo de Algemesi, y en
lloviendo mucho en los pueblos mencionados lleva mucha agua de modo que se hace
intransitable, y para ello ha sido preciso echarle un Puente, que se esta
construyendo actualmente no lejos de la Alcudia de Carlet [sobreposat
aquest nom al d' Algemesí] en el camino
nuevo que dirige de Valencia a Madrid"[13]
En la mateixa governació i en relació a la
hidrografia constata el fenomen de les inundacions i els conseqüents canvis en
el poblament com els que van afectar a Alcosser (Alcocer), Pujol (Puchol),
Alarquex i Gavarda[14].
Una constant dels il·lustrats valencians i de
Castelló és la crítica de les zones humides, marjals i albuferes, considerades
inútils i perjudicials per a la salut. Així en parlar dels ullals d'Almenara indica:
"En su termino [ d'Almenara] qe se extiende hasta el mar hai muchas
Almarjales; si se secaran estas, se aumentarian considerablemente las tierras
de labor, y con ello se doblaria o triplicaria en breve su poblacion"[15]
Població
La població que consigna Castelló, com la dels
autors coetanis, ve donada en veïns. Aplicant un coeficient 4, en comparar les
dades de Castelló (1783) amb les de Floridablanca (1787) i les de Cabanilles
(1794), comprovem que aquell donà l'estimació més baixa: 628.652 habitants(Veure els Quadres I i II)
Fig. 4. Quadres I,II i III en els que es
compara les estimacions de la població global del País Valencià de Castelló,
Floridablanca i Cabanilles. Els veïns de les principals ciutats i els de les
governacions. (Vallès, I.1988) [16]
Castelló consignà a més dels veïns dels
municipis i llogarets, la pertinença reial o senyorial de les poblacions. Això
ens permet una aproximació a la població global per governacions i per
municipis i conèixer el senyor territorial (veure la figura 5)
Fig. 5. Quadre on s'estableix la situació
jurídica i el nombre de veïns dels municipis de la governació de Xàtiva segons J. J. Castelló. (Vallès, I.(1988) [17]
Les indicacions que fa l'autor de Bocairent
sobre la geografia urbana són sòbries. A tall de mostra usarem les descripcions
que fa d'Alcoi i Bocairent
Sobre Alcoi diu:
"Tiene su
asiento en un collado; sus calles aunque algo pendientes son bastante llanas,
rectas y espaciosas, principalmente las que hai desde la Iglesia parroquial
hasta el convento de San Francisco que es la maior y mejor porción de la
villa"[18]
La descripció que fa sobre la seua vila nadiua
és remarcable i fins i tot poètica. Les Observaciones
de Cabanilles reprodueix en un gravat la vila que es correspon exactament
amb la descripció que fa Castelló.
"El peñón está como vestido de casas; tiene
la figura de una piña o cono, en la
cumbre se halla la Iglesia parroquial; todo él fuera de la parte que mira al
poniente está rodeado de un profundísimo foso que labró naturaleza, sobre el
qual hai un gran puente de una luna que es de lo mejor de España. Las calles
son cuestas, muy pendientes, algunas son escaleras cabadas en la peña los
escalones y en las más es menester andar con mucho cuidado para no caer. Hai
diferentes casas cabadas en la peña y las más tienen sotanos abiertos con
picos"[19]
Fig. 6. Bocairent en el gravat publicat a les Observaciones de Cabanilles. La imatge del gravat es
correspon exactament amb la descripció del poble que fa Castelló a la seua Descripción.
l’economia i crítica social
Cercar la felicitat dels súbdits a través del
bon govern i de l'actuació dels
estaments instruïts de la societat valenciana és una finalitat principal de la
Il.lustració (Mateu Bellés, J. 1997)[20] Aquesta finalitat és
present plenament a la Descripción de
Josep Joaquim Castelló. La producció agrícola d'arreu del país, a viles i
llogarets és present a tota l'obra, encara que sense especificar quantitats en
la producció. Així a la governació d'Alzira indica:
"Beven sus naturales de las aguas del rio, y
con las mismas riegan la maior parte del termino, que quasi todo es Huerta.
Cogese en estas Trigo, maiz arroz, cantidad crecida de seda cañamo, frutas y
hortalizas. Los
En comentar la producció agrícola i en concret
el cultiu de l'arròs Castelló, com els seus correligionaris il·lustrats no
deixa d'identificar les aigües estancades pròpies del cultiu com a causa de
malalties i mals com les febres terçanes
(Vallès, I.1997). [22]
La idea
de felicitat basada en una economia pròspera està darrere de la passió per la
dessecació. Aquesta idea de felicitat, relacionada amb la millora de
l’economia, informa també la crítica a alguns excessos senyorials, com els del senyor
de Cocentaina (marquès de Cogolludo i duc de Santiesteban) :
"Esta villa [Cocentaina] atendida la fertilidad de su suelo, y las aplicaciones
industriales
de sus naturales, pudiera ser una de las principales
del Reyno, y competir en poblacion y riqueza con las de Alcoy, Onteniente, y
otras; pero lo impide lo sobrecargado que se hallan sus naturales, assi con las condiciones
ordinarias , y regulares, como lo mucho que pagan al dueño o Sior territorial,
quien percibe quando menos una tercera parte de quanto en ella y en su condado
se coge; de suerte que son pobres y miserables, y lo pasan con mucha estrechez
habitando uno de los territorios mas fertiles del Reyno" [23]
La indústria és considerada per l’il·lustrat
de Bocairent, de manera similar a l’agricultura, un mitjà per assolir la felicitat de la població
i Castelló n’està clarament a favor. He tractat en un altre text àmpliament, la seua aportació al costat de la d’altres
il·lustarts, [24].
Castelló, natural d’un nucli industrial tèxtil
( el segon del regne en boca de Cabanilles)
coneixia el fenomen industrial abastament.
En aproximar-se als nuclis tèxtils valencians
la seua idea sobre la indústria es fa del tot evident. Vejam el cas d’Alcoi:
“No
podria mantenerse en Alcoy la quarta parte de la gente qe la habita sino fuera
por los diferentes ramos de la industria de sus naturales”[25]
I en referir-se a Bocairent fa un comentari en la mateixa
línia:
“En esta
villa se verifica que donde la agricultura no puede mantener una crecida población,
suplen la industria y el comercio”[26]
La ressenya de la
indústria que fa Castelló de la regió tèxtil detalla menys les qüestions
tècniques que els seus correligionaris, però en canvi fa una més extensa
descripció de les activitats de indústries com la del sabó o l’alimentària.
defensa, economia i furs[27]
Castelló assenyala les qüestions de defensa en
l’extensa narració històrica de la Descripción. i de manera més concreta
tracta aquest aspecte en parlar de la costa:
“En toda la costa del mar qe baña el reyno de
Valencia se hallan de distancia en distancia torres i fortines destinados para
contener las incursiones, y piraterias de los Moros, y demas enemigos: en ellas
suele haver uno ô mas cañones segn lo importante y expuesto de el sitio con dos
ô mas soldados de guarnicion, y quando decubren algun baxel enemigo
conahumadas, u otro aviso pasa sucesivamte la palabra, y acuden de los lugares
circunvecinos â donde hai mas peligro y necesidad”
Relaciona la defensa amb el funcionament de
l’extinta etapa foral:
“Las dichas fortificaciones se aumentaron y repararon en tiempos de los
fueros â expensas de todo el reyno; para lo que , como para su conservacion, y
la de la manutencion de de la gente que las guarnece, junto al reyno en cortes,
inventaron las generalidades, que son unos crecidos impuestos sobre la nieve y
los naipes, cuio producto asciende â mas de cincuenta mil pesos anuales; y para
su buena admon se creó un tribunal denominado de las generalidades, que se
juntaba en las casas qe oy ocupa la Audiencia” [28]
D’igual manera relaciona la defensa, el comerç
i l’eixamplament del port d’Alacant. A
l’Illa Plana (Illa de Santa Pola en
el text de Castelló) es relaciona també economia i defensa de manera similar
(Vallès, 1997: 278-279).
llengua, cultura i religió
Les explicacions sobre la llengua dels
valencians que fa Castelló a la Descripción
coincideix amb Cabanilles i altres
il·lustrats coetanis. Es considera el català i l’occità una mateixa llengua amb
el nom de llemosí.
Castelló
identifica l’origen de la llengua amb la vinguda dels conquistadors i
repobladors catalans en la constitució i configuració del Regne de València i explica la denominació de llengua valenciana,
dins la unitat de llengua compartida per catalans i illencs.
Interprete aquesta opinió junt amb la
manifestada en relació a la defensa com a una certa resistència front el
centralisme polític i els intents de substitució lingüística en benefici del
castellà propi de l’època en que escriu el nostre il·lustrat:
“Hablase generalmente en este reyno la
lengua Lemosina Valenciana (...) establecieronla
en Cataluña, y se fue extendiendo al paso que los Catalanes estendian sus
conquistas y limites. (...) Hizo
esta lengua progresos tan rapidos, y adquirió tanto credito, que era entre las
vulgares la mas culta, mas comun, y la que en aquellos siglos se hablava en
muchas cortes, señaladamente en las de los condes de Monpeller, y Brcelona. De
aqui en haviendose criado en la primera el Rey Conquistador, tomando de
los Moros el reyno de Valencia, y pobladole de su gente, quiso que tuviese
la lengua parte en la Conquista, y que hablasen Lemosin los nuevos pobladores,
no obstante la oposicion y resistencia que hicieron los Aragoneses que
componian buena parte del egercito vencedor. Introducido de este modo en la
Ciudad y reyno de Valencia la lengua Lemosina, se pulió y suavizó tanto que
logró tener nombre por si, y llamarse Valenciana” [29]
Tot i aquesta defensa de la llengua, Castelló
no es va saber sostraure a la
castellanització general de la toponímia. Com fan els il·lustrats en general,
excepció feta de A. J. Cabanilles. En la seua dèria castellanitzant, exceptua
el topònim Castelló , tant en la
Plana com en la Ribera i Peníscola. Però
en general castellanitza brutalment la toponímia “San Felipe, Poliñán” i la
quasi totalitat de topònims inclòs el seu poble que apareix a la Descripción com a Bocairente,
en contra del que va fer Cabanilles que
usa Bocairént. [30]
Sobre la religió catòlica i el paper d’alguns dels seus
religiosos al país, Castelló introdueix crítiques a creences considerades fruit
de la ignorància i la superstició. Opinió compartida també pel seu amic
Cabanilles
“Sus naturales [ d’Ademuz en relació a
una Creu de ferro] los tienen por un
singular milagro; puede bajaran mucho de este concepto, si tuvieran los
correspondientes conocimientos de la electricidad y sus fenomenos, los qe ha
caracterizado la ignorancia por milagrosos”[31]
De manera igualment crítica menciona la
disputa entre frares a l’hora de mendicar a Ontinyent i la seua comarca i el seu paper onerós per a l’economia de la zona
i per extensió dirà el mateix pel que fa
al conjunt del País Valencià[32].
una conclusió
sintètica
Podem concloure aquesta aproximació
considerant sense embuts la Descripción
geogràfica del Reyno de Valencia por corregimientos de Josep Joaquim Castelló i Ferre una
aportació important en la producció coetània.
En aquesta obra manté un reformisme moderadament crític amb el sistema econòmico-polític de la
monarquia borbònica del moment. Escrit de notable utilitat al costat del que
podem considerar l’obra mestra del moment que serà una dècada més tard les Observaciones de mossèn Antoni J. Cabanilles[33] La seua edició que vaig
demanar repetidament a molts dels meus
textos sobre Castelló ens fa possible aproximar-nos amb facilitat a la
producció de l’autor de Bocairent.
[1]
Treball llegit en la taula redona dedicada a Josep Joaquim Castelló a la casa
de la Joventut de Bocairent el 5 de maig de 2012. Publicat en Josep Joaquim Castelló i Ferre: un bocairentí il·lustre i il·lustrat, Ajuntament de Bocairent, 2015, pp. 31-42.
[2] Una
pàgina web de la Generalitat inclou les dades generals de la seua trajectòria
política i la bibliografia en què s’ha
basat: http://www.valencianos1812.gva.es/la-implicacion-valenciana/diputados-valencianos-en-cadiz/18/CASTELLO-Y-FERRE-Jose-Joaquin.html [Consulta: 25. 4. 2012]
[3] Sobre
el manuscrit de Castelló Cf. VALLÈS i SANCHIS, I. (1982): “Aproximació a la
‘Descripción del Reino de Valencia por corregimientos”, Cuadernos de Geografía, 31, pp. 161-172.
http://www.uv.es/cuadernosgeo/CG31_161_172.pdf [Consulta: 25. 4. 2012]
[4]
VALLÈS, I. (En premsa) “Aproximació a la geografia de la Il·lustració des d’una
perspectiva valenciana”
[5] CASTELLÓ, J. J.: Descripción geográfica del Reyno de Valencia formada por corregimientos,
CODINA BAS, J. B. (Ed.), Diputació de València, València, 2000. En avant l’obra
de Castelló es cita Ibídem
[7] VALLÈS, I. (1988):
"L'estimació de la població valenciana, segons el manuscrit de Josep
Joaquim Castelló" Estudis sobre la
població del País Valencià, València. pp. 113-135.
[8]
VALLÈS I SANCHIS, I. (1997): “ Cabanilles i Castelló: dos il·lustrats
estudiosos del País Valencià” Cuadernos
de Geografía, 62, pp. 265-282. http://www.uv.es/cuadernosgeo/CG62_265_282.pdf [Consulta: 29. 4. 12]
[9]
VALLÈS, I. (1986): “Els il·lustrats i la indústria a la regió d’Alcoi (Valls
d’Alcoi i Vall d’Albaida)” Estudis, 12,
pp. 125-144.
[10] Ibídem, pp. 50-51.
[11] Ibídem, p. 151. "Desviado algun tanto del rio [Xúquer] se halla Fortaleny, del Rey, con cien
vecinos . Estos tres pueblos guardan entre si la misma distancia , de modo que
forman un triangulo equilatero, cuya base se substiene acia las riberas de
Xucar la forman Poliñan y Riola, y la vertice, ó cuspide Fortaleny "
[13]
Ibídem, p.147-148. (La transcripció s’ha fet a partir del manuscrit de la
Biblioteca Valenciana "Nicolau Primitiu")
[14] Ibídem, p 153 i 154. Entre parèntesi figuren
els topònims tal i com apareixen en Castelló.
[16] VALLÈS, I. (1988):
"L'estimació de la població valenciana, segons el manuscrit de Josep
Joaquim Castelló" Estudis sobre la
població del País Valencià, València. pp. 113-135.
[17] VALLÈS, I. (1988):
"L'estimació de la població valenciana, segons el manuscrit de Josep
Joaquim Castelló" Estudis sobre la
població del País Valencià, València. pp. 113-135.
[18] CASTELLÓ, J. J.: Descripción geográfica del Reyno de Valencia formada por corregimientos,
CODINA BAS, J. B. (Ed.), Diputació de València, València, 2000. p. 244-245.
[20] MATEU
BELLÉS, J. (1997): "El discurs il·lustrat de les Observaciones del Reyno de Valencia" Cuadernos de Geografía, 62, p. 197. http://www.uv.es/cuadernosgeo/CG62_191_201.pdf [Consulta: 29. 4. 12]
[22] VALLÈS I SANCHIS, I. (1997): “ Cabanilles i Castelló: dos il·lustrats
estudiosos del País Valencià” Cuadernos
de Geografía, 62, pp. 272-274. http://www.uv.es/cuadernosgeo/CG62_265_282.pdf [Consulta: 29. 4. 12]
[24]
VALLÈS, I. (1986): “Els il·lustrats i la indústria a la regió d’Alcoi (Valls
d’Alcoi i Vall d’Albaida)” Estudis, 12,
pp. 125-144.
VALLÈS, I.(1986b): Indústria tèxtil i societat a la regió Alcoi-Ontinyent, IVEI-Universitat
de València.
[27] Per
a un tractament més extens d’aquest punt
veure VALLÈS I SANCHIS, I. (1997): “ Cabanilles i
Castelló: dos il·lustrats estudiosos del País Valencià” Cuadernos de Geografía, 62, pp. 278-279.
(La transcripción s’ha fet basant-se en el
manuscrit de la Biblioteca Valenciana “Nicolau Primitiu”)
[29] Ibídem, p. 65
(La transcripción s’ha fet basant-se en el manuscrit de la Biblioteca
Valenciana “Nicolau Primitiu” El subratllat és meu)
[30] VALLÈS (1985): “Algunes Deformacions de topònims a
la cartografia valenciana, des de l’època foral a Cavanilles” Xè Col·loqui General de la Societat
d’Onomàstica, Universitat de València i Generalitat Valenciana, València,
pp. 563-568.
[31] Ibídem, p. 143 (La transcripción s’ha fet
basant-se en el manuscrit de la Biblioteca Valenciana “Nicolau Primitiu”)
[33] Sobre la significación de l’obra de Castelló en el
context de la Il.lustració hi ha una explicación més extensa a VALLÈS,I. (1997)
veure també VALLÈS, I (2013) "Aproximació a la geografia de la Il·lustració des d'una perspectiva
valenciana", Afers, 74, pp. 51-60. Catarroja, 2013.
veure també VALLÈS, I (2013) "Aproximació a la geografia de la Il·lustració des d'una perspectiva
valenciana", Afers, 74, pp. 51-60. Catarroja, 2013.
