A Ismael Vallès Jordà que treballà a la fàbrica Peralta d'Alcoi i a Nativitat Sanchis Juan que va cosir tant en la seua vida In Memorian
La indústria tèxtil a la regió Alcoi-Ontinyent, 1780-2004*
I De la Il·lustració a la guerra civil
Introducció
El treball acadèmic que segueix és un reclam per
al present.
La constatació de la llarga tradició industrial
de les nostres comarques i comprés el municipi de Muro, reclama actuacions
especifiques per a una reindustrialització, i per a la investigació i
l’ensenyament que hi poden ajudar
El foment de la iniciativa local amb programes
d’actuació industrial de les quatre escales político-administraves: Europea,
estatal, autonòmica i locals hi han d’estar involucrades, així com les seus de
les universitats del país presents a Alcoi (UPV), Ontinyent (UV) i Cocentaina
(UA). Les escoles, instituts i la formació professional de la zona són també
fonamentals per a l’èxit d’una necessària reindustrialització. Els Instituts
tecnològics tèxtils presents a la zona igualment han de participar en la
necessària recuperació econòmica.
El passat febrer vaig participar en un acte de Compromís a Cocentaina en companyia de
Rafa Beneyto i Rafa Climent. La conclusió és senzilla: eliminar la corrupció i
elegir administracions honestes i eficients. Aprofitar el valuós capital humà
de què disposem i reprendre activitats econòmiques en la indústria i
l’agricultura i els serveis on la solidaritat, l’eficiència i l’ honestedat
siguen referència obligada
Figura 1. Cartell de l’acte de
Compromís a Cocentaina el 14.2.2014
Figura 2. Portada de la publicació de part de la tesi
doctoral (llegida el 1985, publicada el 1986)
Una creixent industrialització
en el període de la Il ·lustració
Les abundants fonts de la Il ·lustració valenciana (1) ens permeten
àmpliament seguir els inicis de la indústria tèxtil a la Vall d’Albaida i a les Valls
d’Alcoi (2) en els moments inicials de la industrialització i que encara en el segle
XXI, en procés de declivi, s’hi localitza.
L’auge demogràfic de la
segona meitat del segle XVIII va acompanyat d’una “intel·ligència reformista”
de primer rang: Maians, Martí, Cabanilles i d’altres autors com Castelló,
Andreu Àngel Duran i Pérez Planelles en són bona mostra. Els cinc darrers
escriuen sobre la indústria de la regió tèxtil i són la base principal que ens
permet entendre el nivell industrial de la regió.
Duran ens informa de la
producció de llana dels pobles de la regió –excepció d’Alcoi i Ontinyent-.
Sabem en canvi, a través d’Escolano, que la producció de llana alcoiana era
important i Cabanilles ens permet quantificar-la
Quadre I Principals pobles productors de
llana, expressada en arroves, a la regió Alcoi-Ontinyent, segons Nipho, F. M. (1769-1771)
Alcoi*
|
1.100
|
Benigànim
|
260
|
Bocairent
|
780
|
Turballos
|
200
|
Cocentaina
|
600
|
Albaida-l’Aljof
|
200
|
Muro
|
600
|
Bèlgida
|
200
|
Planes
|
378
|
Agullent
|
200
|
Benilloba
|
270
|
Alcosser
|
100
|
Aielo de Malferit
|
207
|
Benimarfull
|
100
|
*
La quantitat produïda per Alcoi s’ha tret de Cabanilles
Fig.
3 Valls d’Albaida i d’Alcoi al mapa del País Valencià publicat a les Observaciones de
Cabanilles.
Hi destaca la producció
d’Alcoi, Bocairent, Cocentaina i Muro.
Les Observaciones
d’A. J. Cabanilles sobre el Regne de València de finals del XVIII ens
permeten la més completa i fiable aproximació a la indústria tèxtil de la regió (3) d’aquesta època. Podem així establir
les persones ocupades en aquesta activitat, la qual cosa ens permet ja una
primera aproximació a la jerarquia dels nuclis industrials de la zona
Quadre II. Persones ocupades en la
producció tèxtil, als municipis valencians de finals del segle XVIII, segons A.
J. Cabanilles
Alcoi
|
2.500
|
Benifallim
|
200
|
Cocentaina
|
1.360
|
L’Olleria
|
200
|
Ontinyent *
|
1.500
|
Alcoleja
|
170
|
Benilloba
|
680
|
Banyeres
|
120
|
Ibi
|
680
|
Alfafara
|
40
|
Bocairent
|
510
|
Biar
|
30
|
Muro
|
300
|
Castalla
|
20
|
Atzeneta
|
300
|
Onil
|
20
|
Benasau
|
220
|
* Les dades d’Ontinyent inclouen els
treballadors en la indústria paperera.
El filat de la llana per
a la indústria alcoiana es feia a diversos pobles de les Valls d’Alcoi i ens
indica el procés de formació i consolidació d’una regió industrial. Cabanilles
ens aporta la quantitat de pesos que rebien d’Alcoi els pobles de Cocentaina,
Benilloba, Benasau i Ibi per filar llana per al seu ulterior filat. Ibi no
només filava per a Alcoi, també ho feia per a Bocairent.
Quadre III. Municipis que treballen i
filen llana per a Alcoi i nombre de pesos que reben a canvi, segons A.J.
Cabanilles
Cocentaina 600 pesos que reben d’Alcoi
Benilloba 300 pesos que perceben d’Alcoi
Ibi 300 pesos que rep d’Alcoi i
de Bocairent
Benasau 100 pesos rebuts d’Alcoi
La producció tèxtil a
banda de donar-se a Alcoi, Bocairent, Cocentaina i Ontinyent, es donava també a
Muro i Atzeneta d’Albaida. Muro tenia 200 telers de llenç i Atzeneta 100 telers
que filaven diàriament 100 peces de llata (A. J. Cabanilles, 1797: 160).
L’explicació que fan els
il·lustrats de la indústria ens permet establir una jerarquització dels nuclis
de població de la regió tèxtil.
Així l’obra de Josep
Joaquim Castelló (4) -datada per mi el 1783
(Vallès, 1986a), basant-me en la menció dels 28 molins de paper a Alcoi- en
referir-se a la indústria d’aquesta ciutat ens parla de l’existència de fàbriques
de drap de totes qualitats i colors i de fàbriques de paper, a
més d’indústries alimentàries –torrons i tostons- i d’indústria cerera:
“...los principales [ramos de la
industria] son la fabrica de paños y la de papel. Labrase un prodigioso numero
de aquellos de todas calidades, y colores (...) La fabrica de papel es nueva en
esta villa, pero ha hecho tan rapidos progresos, que en discurso de unos veinte
años se han construido hasta veinte y ocho molinos, con cinquenta Tinas, las
que labran diariamente un excesivo numero de resmas.”
Les primeres matèries
usades per a la fabricació de drap estan formades per llanes del país i
voltants (veure Quadre I) i per llanes de Castella i Extremadura. Els teixits,
es venen en el mercat espanyol i les colònies americanes, així com el paper:
“
...para los [paños] entrefinos se valen de las lanas del pais y alrededores, y
para los finos delas de Estremadura y Castilla, corren por toda España sus
paños, y muchos de ellos se embarcan para America (...) la maior parte [de las
resmas de papel] se embarcan de parte del rey para las Americas.”
En Bocairent menciona
Castelló la indústria tèxtil i la paperera, sense gaire concrecions ni pel que
fa al volum ni a la maquinària:
“Fabricanse paños de todas calidades
que se consumen en toda España y em barcan para America” ...
“Junto a este [copioso manantial] y en la
partida llamada Vinalopó, se ha construido un molino de papel fino”
D’Ontinyent ens parla
extensament de l’agricultura i menciona, com havia fet en les altres
poblacions, la indústria tèxtil i la paperera. Apareixent la figura del treball
industrial a temps parcial:
“...y de la lana que cortan fabrican paños
entrefinos y bayetas, y con esta industria se mantienen muchos artesanos, y la
familia de los labradores aplicandose a hilar, y à limpiar las lanas
...Ultimamente se han fabricado tres molinos de Papel fino”
El detallat informe que
fa l’autor de la riquesa agrícola i les minses aportacions que fa sobre la
indústria fa pensar que efectivament, pel que fa al segle XVIII, Ontinyent és
fonamentalment un nucli agrari, però amb presència d’indústria tèxtil i
paperera que tenen pel que sembla un paper subaltern respecte de l’agricultura.
En l’activitat tèxtil ontinyentina es menciona l’existència de treball depenent
de Bocairent: “hilando las lanas que van a buscar a Bocairente” confirmant
així la major importància històrica de la indústria en aquesta vila.
Cocentaina apareix descrita en el llibre
de Castelló, com una vila agrícola, amb activitats industrials lligades a
Alcoi:
“En esta villa se fabrican algunos paños,
pero todos, o los mas de cuenta de los fabricantes de Alcoy. En nuestros dias
se han construido a las inmediaciones del pueblo sobre el rio de Alcoy dos
molinos de papel, el uno de ellos con tres tina, que es de los mejores que hay
por aquellos contornos”
En parlar de la resta de
nuclis de les dues comarques, Castelló no esmenta cap activitat industrial, ni
en el cas de Muro, del qual comenta que a més de les collites pròpies del Comtat “se
coge porcion de lino de muy buena calidad”, ni del poble de Benilloba
del qual lloa la bondat dels seus vins.
La
jerarquia industrial que suggereixen les pàgines de J. J. Castelló situa Alcoi
en primer lloc Bocairent o Cocentaina en el segon lloc i Ontinyent en quart
lloc.
El
text de Cabanilles és encara més clar pel que fa a la regió tèxtil, descriu de
manera entenedora, com si fos un documental, el moviment industrial alcoià:
“Vese en las puertas é interiores de las
casas gran multitud de tornos en movimiento para hilar las lanas preparadas de
antemano por los cardadores: óyense por todas partes repetidos golpes de
telares: las calles y plazas están medio cubiertas de lanas ya teñidas:
crúzanse las caballerías cargadas de paños que van ó vienen de los batanes:
todos están en continuo movimiento, y lo comunican á los pueblos de la comarca,
para que bien compensados les ayuden”
(pp. 192-193)
En parlar de Bocairent,
Cabanilles posa de manifest la importància de la indústria, situant-la en segon
lloc dins les regnícoles d’aleshores:
“Debe contarse Bocayrént entre los
principales villas del segundo orden si solo se mira el número de vecinos ...
pero si se consideran su industria agraria y sus fábricas, merece ser la
segunda del reyno, siendo la primera sin disputa Alcoy”
Reconeix la millora de
les indústries alcoianes i l’existència del treball a domicili introduït a la
rodalia:
“Las fábricas de lana, que de tiempo
inmemorial han sido el nervio y manantial de riqueza de aquel pueblo
industrioso, se han ido mejorando sucesivamente, y en estos últimos años se han
han aumentado de tal modo, que parece llegan a lo sumo respecto al número de
vecinos, cuyos brazos hallan ocupacion, y aun muchísimos de los pueblos de la
comarca” (p. 165)
En descriure Ontinyent,
Cabanilles destaca la importància de la població dispersa de la qual diu:
“Estos son todos labradores, como tambien
la mayor parte de los que habitan en la villa, donde hay 1500 personas
empleadas en las fábricas de paños, bayetones, lienzos y papel..” (p. 120)
De Cocentaina destaca el
treball dels seus habitants i la relació amb Alcoi:
“ ...ocupados todos sin distincion de edad
ni sexo en las fábricas de la villa; donde texen 300 paños (...) i mucho mas en
las de Alcoy, que emplean los brazos débiles de mugeres y niñas, y los de los
hombres que sobran para cultivar los campos. Vense las calles y las casas
embarazadas con multitud de tornos, que mueven sin cesar aquellas gentes,
recibiendo en recompensa cada semana al pie de 600 pesos de la villa de Alcoy” (p. 159)
Destaca també a la regió
les produccions industrials de Muro on situa Cabanilles “...empleados en
200 telares de lienzo” (p. 160) i Atzaneta de la qual diu que “
...se hallan corrientes más de 100 telares” (p.132).
La jerarquia de nuclis
en relació a la indústria es completa, a banda del que ja hem vist pel que fa a
la producció i al moviment industrial per la connexió dels industrials amb les
innovacions que es produeixen a d’altres països europeus. L’actitud respecte de
les innovacions i millores ens està indicant la capacitat de supervivència, en
el segle XVIII i certament aquesta actitud continua sent vàlida per a la
supervivència industrial en el segle XXI. Cabanilles constata també l’actitud
oberta a la innovació dels industrials alcoians de finals del segle XVIII:
“Los vecinos de Alcoy han hecho en pocos
años progresos rápidos en el ramo de fabricar, introduciendo máquinas para hilar,
imitando paños extrangeros, y mejorando la papelería. Pero lejos del orgullo
inseparable de ignorantes presumidos, y libres de preocupacion, confiesan que
sus obras distan aun de la perfeccion de las preciosas que nos vienen de
Inglaterra, Holanda y Francia. Desean llevar las suyas á igual grado ; y
sabiendo que les faltan máquinas é instruccion en el arte de teñir y beneficiar
las lanas, moldes y destreza en la manipulacion del trapo y pastas para
papeles, quisieran adquirir estos tesoros para competir con los primeros
artífices de Europa” (p.193).
Pérez Planelles (1807) (5) en el seu treball sobre Alcoi ens
assabenta clarament de l’especialització industrial tèxtil de la vila: el 80 %
de la població activa s’hi dedicava incloent xiquets i ancians i també e l 80% del valor de la producció
industrial era tèxtil situant-se la paperera en el 17 % del valor de la
producció industrial.
En una menció molt
similar a la de Cabanilles, escrita pocs anys després, Pérez Planelles
insisteix en els esforços per introduir les innovacions industrials d’altres
zones europees més avançades:
“Tienen noticia los Fabricantes de Paños,
de que en Ynglaterra y Olanda, hay mejores Maquinas y Utensilios para sus
Fabricas; pero no se han planificado en este Pueblo, porques sus ventajas no
han podido experimentarse, pues para ello seria menester, que algunos sugetos
instruidos pasasen antes à aquellos Payses, y logrando su reconocimiento y
examen, se convenciesen de las mejoras. La Rl Fabrica , no se
detiene en expender caudales, ni en emprender trabajos, para adquirir las
nuevas Maquinas que se inventan, y los demas descubrimientos relativos à la
mejor perfeccion de sus manufacturas. Actualmente pone corriente una Maquina
para cardar los Paños a Percha con utilidad de la operacion, y mucho ahorro de
operarios. Otra para mejorar la prensa; y ha introducido el tinte del Pastel.
Este es el principal destino, que da à los 5, 6 ò 7 rs de von por Pieza que
exije la Fabrica ,
de los Fabricantes, al tiempo de reconocerlas, aprobarlas, y estampar en ellas,
el sello, ò Bolla” (6)
La consolidació
industrial del segle XIX i primer terç del segle XX
Les matrícules
industrials i els textos de la
Comissió de Reformes Socials del 1884, així com els
diccionaris, les guies i la bibliografia geogràfica ens permet constatar
l’avanç en el procés industrialitzador al conjunt de la regió tèxtil.
Pel
que fa a Alcoi, les matrícules industrials de finals del segle XIX i dels anys
30 del segle XX ens permeten comprovar quina és l’evolució del nucli industrial
més important de la regió tèxtil.
Quadre IV. Contribucions totals,
industrials i tèxtils d’Alcoi entre 1895 i 1938, d’acord amb les matrícules
industrials.
Any
|
Total (ptes)
|
Total ind.
|
%
|
tèxtils
|
%
|
1895
|
184.002
|
74.360
|
40’4
|
32.585
|
43’2
|
1899
|
203.334
|
76.424
|
37’5
|
37.385
|
48’9
|
1905
|
210.763
|
82.980
|
39’3
|
44.381
|
53’4
|
1910
|
172.478
|
100.801
|
58’4
|
81.080
|
80’4
|
1915
|
283.011
|
131.728
|
46’5
|
81.426
|
80’4
|
1920
|
259.447
|
146.698
|
56’5
|
93.455
|
63’7
|
1925
|
738.560
|
353.672
|
44’8
|
219.425
|
62’0
|
1938
|
594.582
|
294.235
|
49’4
|
192.495
|
63’5
|
L’especialització
industrial sobre el conjunt de l’activitat econòmica se situa entre el 40 % del
total i vora el 60 % mentre l’especialització tèxtil que aquestes dades mostren
oscil·la entre el 40 i el 80 per cent i és sempre per tant molt alta.
El nombre de fusos i de
telers i la seua distribució entre mecànics i manuals, així com la introducció
dels telers jacquard els podem seguir a través de les matrícules industrials.
Quadre V Maquinari de la indústria tèxtil
alcoiana entre 1895 i 1905, d’acord amb la informació de les respectives
matrícules industrials.
1895-96
|
%
|
1899-00
|
%
|
1905
|
%
|
|
Fusos
|
20.331
|
21.950
|
20.065
|
|||
telers manuals
|
124
|
39’8
|
110
|
32’8
|
109
|
20’6
|
telers mecànics
|
157
|
50’4
|
225
|
67’2
|
420
|
79’4
|
telers jacquard
|
30
|
9’6
|
-
|
-
|
-
|
|
total telers
|
311
|
100
|
335
|
100
|
529
|
100
|
Batans
|
66
|
61
|
59
|
El nombre de fusos es
manté bastant estable en aquest canvi de segle, als voltants dels 20.000,
mentre és patent el procés de macanització dels telers i la introducció dels
jacquard –tot i que aquests només figuren específicament el 1895-96- els telers
mecànics passen de representar el 60 per cent el 1895 a ser el 80 per cent el
1905, mentre la quantitat de telers quasi es dobla en la dècada de 1895-1905.
Quadre VI Nombre de fusos, telers i
batans, segons dades de les matrícules industrials d’Alcoi entre 1910 i 1938
(índex de creixement: 1910 = 100)
fusos
|
27.077
|
100
|
27.590
|
102
|
43.446
|
160
|
41.995
|
155
|
32.160
|
118
|
telers
|
610
|
100
|
621
|
102
|
952
|
156
|
1.237
|
203
|
1.185
|
194
|
batans
|
70
|
100
|
60
|
86
|
83
|
118
|
69
|
98
|
19
|
27
|
El nombre de fusos i de
telers creix de manera significativa al llarg d’aquest terç del segle XX,
mentre minva el nombre de batans. La consolidació i mecanització de la
indústria tèxtil alcoiana salta a la vista
A
Ontinyent ens trobem encara a la fi del segle XIX en el procés de canvi entre
una agricultura majoritària i la indústria. Això és el que trobem a l’informe
que fa el metge d’Ontinyent Josep M. Bonastre Mir:
“La condición económica de los
obreros...es mediana en los industriales y mala en los agrícolas. El
encontrarse la industria en esta población en el periodo de su infancia, hace
que la mayor parte de los obreros se dediquen á las faenas del campo;
nótase, si embargo, de algún tiempo a esta parte alguna tendencia á ensanchar
los horizontes de la fabricación, como lo atestigua la creación de algunas empresas
en ese sentido (...) ¿De qué modo, pues, podría beneficiarse la clase obrera?
Entendemos que en primer lugar debiera fomentarse el desarrollo de la
industria...” (p. 338)
Aquesta mateixa situació de canvi la constatem a les matrícules industrials
que vam consultar a l’arxiu municipal d’Ontinyent.
Quadre VII Evolució de la tributació
total, industrial i la tèxtil de la vila d’Ontinyent, segons les matrícules
industrials (1891-92, 1895-96, 1901, 1908, 1933, 1934 1937 i 1938)
Anys
|
Tributació
total
|
Tributació
industrial
|
%
|
Tributació
tèxtil
|
%
|
1891-92
|
13.145
|
3.050
|
23’2
|
1.421
|
46’5
|
1895-96
|
19.512
|
6.071
|
31’0
|
1.450
|
23’8
|
1901
|
22.364
|
8.616
|
38’5
|
1.919
|
22’2
|
1908
|
34.056
|
14.743
|
43’2
|
6.236
|
42’2
|
1933
|
149.054
|
66.229
|
44’4
|
23.247
|
35’1
|
1934
|
142.458
|
63.998
|
44’9
|
20.522
|
32’1
|
1937
|
163.059
|
75.140
|
46’1
|
25.495
|
33’8
|
1938
|
147.153
|
77.281
|
52’5
|
25.168
|
32’5
|
Podem observar clarament
com el nivell de la tributació industrial sobre la total és creixent des d’un
minoritari 23’2 % el 1891 fins a una clara especialització industrial el 1938
amb el 52’5 % del total tributat. La especialització tèxtil en canvi tot i
estar present manté un nivell que se situa als voltants de la tercera part del
total de la tributació industrial, excepte el 1891-92 que marca el màxim de
tributació tèxtil i el 1908.
La indústria a partir
del primer decenni del segle XX ja és l’activitat principal. En unes poques
dècades s’havia produït el que demanava el metge Bonastre en l’informe abans
mencionat
La mateixa font de les
matrícules industrials ens permet fer un seguiment de la maquinària utilitzada
a la indústria tèxtil des de finals del segle XIX fins els anys trenta dels
segle XX
Quadre VIII. Evolució del nombre de
fusos, telers manuals, mecànics, jacquard i batans entre 1891 i 1938 a Ontinyent segons les
matrícules industrials.
Anys
|
1891
|
1895
|
1901
|
1905
|
1908
|
1933
|
1934
|
1937
|
1938
|
Fusos
|
1.050
|
890
|
1.150
|
2.500
|
2.090
|
2.375
|
2.375
|
2.680
|
2.220
|
t. manuals
|
26
|
22
|
19
|
61
|
55
|
16
|
6
|
-
|
-
|
t. mecànics
|
-
|
12
|
16
|
67
|
32
|
154
|
112
|
163
|
165
|
t. jacquard
|
-
|
-
|
-
|
6
|
12
|
4
|
19
|
25
|
25
|
Batans
|
6
|
3
|
3
|
4
|
3
|
-
|
-
|
-
|
-
|
Els canvis en el
maquinari consignat assenyalen també una mateixa direcció: així constatem el
fort creixement del nombre de fusos, l’augment dels telers mecànics i la
desaparició dels manuals que ja no apareixen en la matrícula de 1937, mentre
els telers jacquard, que impliquen una tecnologia innovadora, tenen ja una
presència important a finals dels anys trenta.
Emprant
la mateixa font documental de les matrícules industrials trobades als
respectius arxius municipals he pogut reconstruir el procés seguit a la
indústria de Cocentaina i Albaida. Ambdues poblacions mantenen un nivell
industrial baix i una baixa especialització tèxtil.
Quadre IX. Contribucions total, industrial
i tèxtil de Cocentaina, segons les matrícules industrials (1860, 1863, 1865 i
1869) (Les dades del 1869 estan
en escuts)
Anys
|
Tributació total
|
Tributació
industrial
|
%
|
Tributació
tèxtil
|
%
|
1860
|
40.839
|
5.821
|
14’2
|
1.627
|
27’9
|
1863
|
43.603
|
8.000
|
18’3
|
2.216
|
27’7
|
1865
|
10.235
|
18’7
|
1.902
|
18’5
|
|
1869
|
4.866
|
1.177
|
24’1
|
126
|
10’7
|
Quadre X. Contribucions totals,
industrials i tèxtils d’Albaida, segons dades de les matrícules industrials de
1854, 1855-56, 1868-69, 1876-77.
Anys
|
Tributació
total
|
Tributació industrial
|
%
|
Tributació tèxtil
|
%
|
1854
|
13.800 r.b.
|
2.246
|
16’7
|
576
|
25’6
|
1855-66
|
920 escuts
|
128
|
13’9
|
12
|
9’3
|
1868-69
|
1.012 escuts
|
112
|
11’0
|
9
|
8’0
|
1869-70
|
802 escuts
|
97
|
12’0
|
12
|
12’3
|
1876-77
|
3.387 ptes.
|
379
|
11’1
|
12
|
3’1
|
Els dos municipis es
mouen en un nivell similar pel que fa a la industrialització, com pel que fa a
l’especialització tèxtil dins la indústria. Els anys ací indicats ocupen la
segona meitat del segle XIX i no tenim dades dels anys trenta del segle XX, són
dades més antigues que les vistes per a Alcoi i Ontinyent, però ens indiquen
que el procés és ací perifèric i més lent que als nuclis principals.
La
font bibliogràfica de Bailly-Baillière i la Geografia del Reino de
Valencia de Carreras Candi ens permet establir la situació industrial
dels principals nuclis, així com la diversitat de la producció.
La
jerarquia que aquesta font dóna per als anys 20 del segle passat és Alcoi,
destacat en primer lloc, seguit d’Ontinyent i Bocairent i a molta distància
Albaida, Banyeres i Cocentaina.
II La indústria tèxtil des de la postguerra als inicis del segle XXI
La consolidació de la indústria tèxtil, no exempta de crisis, es dóna a poc
a poc en la difícil dècada dels anys 40 fins arribar a la crisi de 1965.
Alcoi
Les matrícules industrials d’Alcoi de 1945, 1950 i 1955 ens donen una
similar especialització tèxtil que la que hi havia als anys trenta.
Anys
|
Tribut. industrial
|
Tributació tèxtil
|
%
|
1945
|
1.034.018
|
712.251
|
68’8
|
1950
|
1.251.515
|
878.113
|
70’1
|
1955
|
1.676.670
|
1.132.822
|
67’5
|
La difícil reconstrucció de la indústria a la postguerra la podem comprovar
a més de a la documentació de l’Arxiu municipal, a través de dues fonts: Coloma
Monllor (7) i el Diccionario geográfico (8). Totes dues fonts senyalen la persistència industrial
tèxtil de la zona en aquest període.
1940
|
1949
|
|
Magatzems de drap
|
14
|
|
Borreres
|
21
|
24
|
Tints de servei públic
|
5
|
|
Filatures
|
14
|
18
|
Filatures i teixits
|
40
|
|
Fàbriques de teixits
|
45
|
57
|
Fàbriques de gènere de punt
|
24
|
|
Telers mecànics
|
650
|
800
|
Fusos
|
35.418
|
42.000
|
Les dades del Diccionario, a més, mencionen l’existència d’un
miler de telers manuals. La recuperació de la indústria recuperava figures
pròpies del passat, com era l’existència d’aquests telers manuals.
Ontinyent
Ontinyent al llarg de la dècada dels 40 consolida la seua especialització
industrial i tèxtil, com comprovem a les matrícules industrials d’aquest
període.
Anys
|
T. totals
|
T. indústria
|
%
|
T. Tèxtil
|
%
|
1941
|
242.831
|
112.521
|
46’3
|
43.769
|
38’8
|
1943
|
353.236
|
171.240
|
48’4
|
86.164
|
50’3
|
1945
|
345.775
|
180.095
|
52’0
|
83.948
|
46’6
|
1949
|
570.841
|
334.181
|
58’5
|
209.030
|
62’5
|
El pes de la contribució industrial que ací comprovem confirmen les del
període precedent que ja assenyalava Ontinyent com un nucli amb predomini de la
indústria sobre la resta d’activitats. L’evolució, que les tributacions de la
indústria tèxtil evidencia, segueix també una marxa clarament ascendent en
situar-se al final de la dècada en més d’un 62 % de les tributacions
industrials. En canvi l’evolució de la maquinària que comprovem a les mateixes
matrícules industrials matisa l’optimisme que abans indicàvem, sense desmentir
la consolidació industrial de base. També aquesta font mostra la presència de
80 telers manuals el 1949. La indústria amb procediments artesanals, és al
capdavall també indústria i la dècada dels quaranta no deixa d’ésser una dècada
difícil en tots els sentits.
Anys
|
Fusos
|
Telers mecànics
|
Telers jacquard
|
Telers manuals
|
1941
|
2.206
|
196
|
15
|
--
|
1943
|
2.240
|
258
|
--
|
4
|
1945
|
1.532
|
190
|
--
|
16
|
1949
|
--
|
183
|
--
|
80
|
Bocairent
Les dades demogràfiques de què disposem de Bocairent ens permeten també
aproximar-nos a la situació de la indústria tèxtil.
Anys
|
Població industrial
|
%
|
Població tèxtil
|
%
|
1940
|
731
|
52
|
606
|
83
|
1945
|
943
|
60
|
792
|
84
|
1950
|
1.045
|
64
|
860
|
82
|
1955
|
1.140
|
67
|
975
|
85
|
1960
|
1.415
|
75
|
1.253
|
86
|
1965
|
1.252
|
75
|
1.252
|
87
|
Una clara especialització industrial i tèxtil, en augment al llarg del
període, és ben visible a les dades suara vistes.
Albaida
La situació industrial d’Albaida és singular, com ja advertim des de la Il ·lustració car trobem ací una
persistent presència d’indústria cerera. Malgrat això l’especialització tèxtil
progressa i en els anys 50 ambdues especialitzacions s’igualen.
Tributació total
|
Tributació Industrial
|
%
|
Tributació Cera
|
%
|
Tributació Tèxtil
|
%
|
|
1946
|
75.549
|
60.683
|
80’3
|
29.458
|
48’5
|
22.066
|
36’3
|
1950
|
74.041
|
50.637
|
79’1
|
30.264
|
51’6
|
18.901
|
32’2
|
1955
|
159.927
|
105.000
|
65’6
|
49.942
|
47’5
|
48.879
|
46’5
|
Banyeres, Cocentaina i Muro mantenen una tònica similar de clara
especialització, que reflecteix la difusió des dels nuclis principals i la
consolidació de la regió industrial. Banyeres, seguint las font del Diccionario
Geográfico de 1956, manté un predomini d’empreses tèxtils:
Quadre XVII. Indústries de Banyeres, segons el Diccionario Geográfico.
Fàbriques
de gèneres de punt
|
7
|
Fàbriques
de filat regenerat
|
8
|
Fàbrica de
sacs
|
1
|
Nombroses fàbriques de cotó
|
-
|
Fàbriques de paper fi
|
2
|
Molí fariner
|
1
|
Forns de pa
|
7
|
Diverses indústries domèstiques
|
-
|
Si fa no fa, servant les distàncies quantitatives, aquest nucli segueix
fidelment el model del nucli principal de la contrada.
La descripció de les
activitats industrials que fa el Diccionario en referir-se a la Cocentaina de
postguerra, ratifica l’existència d’una indústria d’empreses menudes i poc
especialitzades:
“[hay] dos especialidades artesanas: los turrones
y los odres de cuero para el vino. Fábricas de aceite, de licores, de aprestos,
de arpilleras, de serrar madera, de azulejos y baldosas, de cajas de cartón, de
borra, de sucedaneos de café, de tejidos de algodón, de calzado, de cemento etc
y varias industrias menores”.
Les activitats industrials de Muro, seguint la mateixa font del Diccionario es
concreten en 6 filatures a base de regenerats i una fàbrica de sacs de jute.
Quatre molins fariners i diversos forns completen la indústria existent aquests
anys.
La dècada dels anys 60
obre noves perspectives industrials que comprovem al conjunt de la regió tèxtil
del País Valencià. El Catàleg dels sindicats verticals de l’època ens permet
una visió de conjunt (9). En aquesta font podem
comprovar el nombre de treballadors i d’empreses per branques.
Subsectors
|
Treballadors
|
%
|
Empreses
|
%
|
Cotó i gèneres de punt
|
1.150
|
18
|
17
|
5’8
|
Llana
|
414
|
6
|
11
|
3’7
|
Regenerat
|
4.168
|
70
|
239
|
81’0
|
Ram de
l’aigua
|
308
|
5
|
16
|
5’0
|
Confecció
|
108
|
2
|
9
|
3’0
|
Total
|
6.221
|
100
|
293
|
100’0
|
Comprovem que s’ha donat una davallada de la llana, el predomini dels
regenerats i la importància del cotó i els gèneres de punt.
Les dades sindicals sobre la indústria d’Ontinyent ens dóna una estructura
similar a l’alcoiana.
Quadre XIX. Empreses ontinyentines per branques de producció, segons el catàleg sindical de 1966.
Branques
|
Empreses
|
Cotó i viscosa
|
4
|
Llana
|
5
|
Regenerats
|
60
|
Ram de l’aigua
|
8
|
Confecció
|
2
|
El total de treballadors tèxtils a Ontinyent, segons aquesta font, era de
3002 repartits en un total de 79 empreses
Empreses
|
Treballadors
|
Paduana SA
(mantes i regenerats)
|
234
|
Tortosa i
Delgado (llanera)
|
179
|
Josep
Mataix SA
|
173
|
Indústries
Reunides Jordà
|
161
|
Manuel
Revert i Cia
|
156
|
Vda.
D’Enric Pérez Moltó
|
102
|
La dècada dels anys 70 comportà canvis en la regió tèxtil i en la
comercialització de la seua producció. En efecte, a partir de 1970 començà a
celebrar-se a València la Fira Hogar
Textil, aquesta fira representa un canvi important
i ens mostra un nou equilibri industrial de la regió, diferent del que portem
vist, ja que la indústria tèxtil de la
Vall d’Albaida té una major representació en aquest aparador
comercial que la indústria tèxtil de les Valls d’Alcoi. Les dades comercials
ens estan assabentant del canvi que s’està produint amb un nucli emergent com
el d’Ontinyent i un nucli en declivi com és el cas d’Alcoi.
Les dades del Ministeri
d’Indústria de 1970 ens permeten comprovar l’ascendent consolidació de la
indústria tèxtil a les Valls d’Alcoi
Quadre XXI. Indústria tèxtil, per branques, a les Valls d’Alcoi el 1970, segons dades del Ministeri d’Indústria.
Branques
|
Empreses
|
%
|
Treballadors
|
%
|
Cotó i viscosa
|
158
|
15’8
|
673
|
6’3
|
Llana
|
6
|
0’5
|
249
|
2’3
|
Seda i sintètics
|
66
|
6’3
|
991
|
9’3
|
Fibres diverses
|
11
|
1’0
|
115
|
1’0
|
Fibres de recuperació
|
633
|
60’4
|
7.020
|
66’1
|
Ram de l’aigua
|
9
|
0’8
|
246
|
2’3
|
Altres indústries tèxtils
|
54
|
5’1
|
571
|
5’3
|
Preparació industrial
|
111
|
10’6
|
752
|
7’0
|
Total
|
1.048
|
100
|
10.617
|
100
|
Les empreses de la ciutat d’Alcoi representaven el 67’6 % comarcal i el
nombre de treballadors que hi treballaven representaven el 75’5 % del total.
Encara la major part de la producció s’hi localitzava a Alcoi.
A la ciutat d’Ontinyent,
segons dades del cens industrial de 1978, hi havia un total de 116 empreses
tèxtils que ocupaven a 4.522 treballadors. Hi ha un major augment de llocs
industrials ací que a Alcoi, si comparem les dades vistes en els anys 60 i 70.
La
fira, per tant, és un altre indicador de la consolidació de la producció
industrial de la regió Alcoi-Ontinyent i ens mostra, a través dels expositors,
la importància relativa de les dues grans regions tèxtils espanyoles: la
barcelonina i la de la regió Alcoi-Ontinyent. En aquest darrer cas constatem la
importància dels expositors per localitats.
1970
|
|||||
Reg. Alcoi-Ontinyent
|
%
|
%
|
|||
Ontinyent
|
30
|
Resta del País Valencià
|
21
|
14’6
|
|
Alcoi
|
21
|
Barcelona
|
40
|
27’9
|
|
Bocairent
|
14
|
Resta d’Espanya
|
6
|
4’2
|
|
Banyeres
|
5
|
||||
Albaida
|
4
|
||||
Muro
|
2
|
||||
Total regió
|
76
|
53’1
|
|||
1981
|
|||||
Reg. Alcoi-Ontinyent
|
%
|
Altres
|
%
|
||
Alcoi
|
35
|
Resta del
País Valencià
|
46
|
14’7
|
|
Ontinyent
|
32
|
Barcelona
|
90
|
28’8
|
|
Albaida
|
17
|
Resta
d’Espanya
|
7
|
11’8
|
|
Cocentaina
|
5
|
||||
Muro
|
4
|
||||
Bocairent
|
3
|
||||
Aielo
|
3
|
||||
Atzeneta
|
1
|
||||
Benilloba
|
1
|
||||
Guadassèquies
|
1
|
||||
Total regió
|
102
|
32’7
|
|||
És molt clar el major pes relatiu dels
expositors ontinyentins de la regió Alcoi-Ontinyent el 1970, depassant
clarament els alcoians i la resta de nuclis. També és clar el pes dels
expositors tèxtils de Catalunya. Les dades al si de la regió tèxtil valenciana
evidencien la importància relativa que la indústria tèxtil de la Vall d’Albaida pren al
conjunt de la regió.
Dades que es repeteixen al conjunt de les
Fires celebrades, excepció feta de la
Fira de 1981 més amunt vista en la que el nombre d’expositors
alcoians és un poc major que els dels ontinyentins.
A
finals de la dècada dels anys 80 els llocs de treball industrials a la regió
tèxtil palesen una situació clarament diversa dels inicis industrials de finals
del XVIII (11). La distància en el nombre d’habitants i
en la població ocupada en la indústria de les dues capitals de la regió, Alcoi
i Ontinyent, s’acurta. L’especialització tèxtil que en Alcoi representava a
principis del XIX el 80 % s’ha reduït a un terç el 1987 mentre a Ontinyent s’aproxima
al 50% i depassa aquesta quantitat a la resta de nuclis industrials amb
Agullent i Albaida situats al cap amb xifres similars a les alcoianes de
1807.
Quadre XXIII. Llocs de treball als principals nuclis industrials de la regió Alcoi-Ontinyent, segons dades de la cotització a la Seguretat Social el 1987.
Alcoi
|
10.101
|
Ontinyent
|
6.698
|
Cocentaina
|
1.780
|
Albaida
|
1.711
|
Banyeres
|
1.325
|
Muro
|
1.167
|
Benigànim
|
1.132
|
Bocairent
|
744
|
Agullent
|
643
|
Una fita important per a la indústria tèxtil de la regió fou la creació
dels Instituts tecnològics al sí de l’IMPIVA (Institut de la Mitjana i Petita Indústria
Valenciana). Aquest organisme autònom es creà el 1984 dins la Conselleria
d’Indústria de la
Generalitat Valenciana de l’etapa socialista (12). Els Instituts tecnològics intentaven dotar de
serveis tecnològics les empreses industrials valencianes que per la seua
dimensió o per la manca de tradició no comptaven amb els instruments necessaris
per a competir dins la UE
i en el mercat mundial. S’intentava incloure les innovacions tècniques, de
millora de la producció i de la gestió, en els sectors industrials valencians.
Pel que fa al sector tèxtil, es creà AITEX amb seu a Alcoi i unitats tècniques
a Crevillent i Ontinyent. Es volia dotar així d’una infraestructura tècnica a
les empreses tèxtils, que incloïa laboratoris. Les empreses tèxtils valencianes
fins aquell moment acudien als laboratoris de Terrassa. Amb aquest institut s’hi
analitzaven primeres matèries, s’efectuaven controls de qualitat preventius de
cara a l’exportació i s’importava tecnologia punta per a la introducció de la
fabricació de teixits especials per a la indústria aeronàutica, per exemple.
S’acudia a les Fires internacionals de maquinària tèxtil i es presentaven les
novetats per a que pogueren ser incorporades a les empreses de l’àrea (13).
Fig. 6, Seu d’Aitex, a la plaça Emili Sala(o del Terrer) d’Alcoi, foto de l’autor, 2015.
Les Empreses
associades a Aitex el 1990 assenyalaven un pes preponderant d’Alcoi (53
empreses), Ontinyent (21 empreses) i Cocentaina (20 empreses), estant
representades la resta de nuclis industrials tèxtils de la regió.
Les dades dels
treballadors fixes ocupats en la indústria tèxtil de la regió Alcoi-Ontinyent
el 2004, segons el cens de la UGT
(14) ens posa de manifest importants canvis en el conjunt de la
regió i en la distribució interna. D’entrada comprovem com els ocupats de la Vall d’Albaida superen els de
les Valls d’Alcoi capgirant la trajectòria històrica observada fins ara.
Quadre XXIV. Treballadors tèxtils fixes a les indústries de la regió
Alcoi-Ontinyent el 2004 segons dades de la UGT.
Vall
d’Albaida
|
Valls d’Alcoi
|
||
Ontinyent
|
2.612
|
Cocentaina
|
1.341
|
Albaida
|
946
|
Alcoi
|
1.148
|
Agullent
|
820
|
Muro
|
751
|
Benigànim
|
441
|
Banyeres
|
542
|
Atzeneta
|
405
|
Villena
|
316
|
Alfarrasí
|
227
|
Beneixama
|
130
|
Bocairent
|
190
|
Biar
|
114
|
Salem
|
41
|
Benilloba
|
100
|
Els Fontanars
|
35
|
37
|
|
Montaverner
|
20
|
||
Total
|
5.737
|
Total
|
4.479
|
Sobta la important reducció de treballadors i d’empreses tèxtils a l’àrea i
és interessant anotar els canvis produïts en la regió. D’entrada el predomini
de la Vall
d’Albaida és clar i la major importància d’Ontinyent al sí de la regió és del
tot evident, doblant el segon nucli que és Cocentaina. Alcoi ha passat a un
discret tercer lloc. Bocairent que havia estat al costat d’Alcoi el nucli
històric originari ha quedat relegat a un lloc irrellevant. A ambdues comarques
han aparegut nous nuclis industrials tèxtils: Benigànim, Alfarrasí, Villena,
Biar i la Canyada.
Fenomen que eixampla la regió tèxtil en afegir nous municipis
i el nucli de l’Alt Vinalopó que representa Villena. El mapa dels llocs
industrials tèxtils de la regió ha capgirat el que es donava a la Il ·lustració, si en aquell
Alcoi era el nucli industrial més fort en aquest el nucli industrial més fort
ha passat a ser Ontinyent.
Crisis industrials del segle XX i XXI
La reducció de llocs de treball que hem comprovat al quadre anterior ens
posa en contacte amb les crisis de la indústria tèxtil al llarg del segle XX i
inicis del XXI.
Les crisis cícliques del sector sovintejaren des dels anys 50. Se’n va
produir una de forta entre 1950 i 1951. Segons indica Coloma Monllor (15), afectà la manufactura tèxtil i va fer
trontollar moltes de les indústries. Comparant les matrícules
industrials de 1945 i 1950 podem endevinar aquesta crisi ja que les empreses
manuals passen d’un 4% a un 20 % mentre les empreses de més de 50 cavalls de
representar un 10 % passen a un 7 %. L’empresa de Mataix i Cia. que el 1945 era
la primera empresa alcoiana per la potència instal·lada passà a ser una modesta
filatura de 25 cavalls el 1950.
El 1965 ensopeguem amb una altra crisi del sector (16).
Si la crisi del 50 la podem inscriure, per les seues característiques, dins el
retrocés de postguerra, la de 1965 és una típica crisi de superproducció que no
pot ser absorbida pel mercat. L’augment de producció vingué de la mà de la
substitució de les selfactines envellides per les màquines contínues que
permetien una major producció. Paral·lelament, degut als costos salarials la producció
tèxtil de la regió que oferia productes de mitjana i baixa qualitat, apugen els
preus i conseqüentment davalla la competitivitat de la producció.
Així resulta que entre 1960 i 1968 es va passar en Alcoi de més de 8.500
treballadors a 6.076, mentre es passava de 431 empreses a 376. Com a resposta
de la crisi s’introdueixen les fibres acríliques i s’inicien les exportacions.
La creació de la Fira
Tèxtil es troba també dins la dinàmica d’adaptació i
superació de les crisis.
El 1974 marcà una altra crisi a la indústria tèxtil valenciana en relació
sobretot a l’afebliment de la demanda interior, la resposta fou l’augment de
les exportacions; així i tot es donà un augment de l’atur i una
infrautilització de la capacitat productiva de la indústria que se situà en el
20 % de la capacitat productiva entre 1974 i 1975.
El 1979 i 1980 tornà a incidir la crisi, amb l’atur i la inflació pujant i
amb debilitat de la demanda interior i exterior.
Les crisis dels anys 90 i dels primers anys del segle XXI expliquen la
davallada de llocs de treball a la indústria tèxtil de la regió (17). Les dades del Quadre XXIV abans vist posen de
manifest els efectes del que podem denominar crisis en relació a la
mundialització. En l’actualitat ens trobem a les portes de la liberalització
del comerç que donarà entrada al mercat europeu de la producció de Xina i
altres països asiàtics. Això ens obliga, sense gaire marge de temps a pensar
quin futur és possible per a aquesta indústria
Ismael
Vallès i Sanchis
Professor jubilat del Departament de Geografia,
Universitat de València.
Notes
(1) VALLÈS I SANCHIS (1986): sobre “Els il·lustrats
i la indústria a la regió d’Alcoi (Valls d’Alcoi i Vall d’Albaida” Estudis, 12.
Universitat de València, pp. 125-144.
VALLÈS I SAMCHIS (2013): "Aproximació a la geografia de la
Il•lustració des d'una perspectiva valenciana", Afers, 74, pp. 51-60. Catarroja.
(2) Utilitze
aquesta denominació com a sinònim de la denominació L’Acoià-Comtat,
actualment més usada.
(3) Sobre aquesta obra de Cabanilles consulteu
Segundo centenario de las Observaciones del Reyno de Valencia, Cuadernos de
Geografía 62, Universitat de València, 1997.
(4) CODINA BAS, J. B. (Ed.) (2000), Descripción geográfica del Reyno de
Valencia formada por corregimientos por Dn. Josef Castello, de la real Academia
de la Historia (1783). València, Diputació de València.
(5) PÉREZ PLANELLES, F. (1807): Plan Estadístico de
la Villa de Alcoy, VALLÈS, I. (Ed.), València, Universitat de València,
Ajuntament d’Alcoi, 1983.
(6) Ibídem p. XI.
(7) COLOMA
MONLLOR, M. C. (1964). La ciudad de Alcoy. Estudio demográfico y
económico. (Memòria de llicenciatura). Univ. de Murcia.
(10) No detalle
en general en aquest treball empreses concretes ni empresaris que en canvi
figuren àmpliament en VALLÈS, I. (1986 b) i en VALLÈS, I. (1985).
(11) VALLÈS,
I. (1988). “Proceso de difusión y configuración actual de la industria en la
región Alcoi-Ontinyent (País Valenciano). Actas de la II Reunión de
Geografía Industrial. Coord. RODRÍGUEZ, R y VILLARINO, M. Santiago de
Compostela, pp. 178-182.
(12) VALLÈS,
I. (1990). “Los Institutos Tecnológicos en el País Valenciano: un ejemplo de
política industrial propiciadora de la innovación”. III Reunión de
Geografía Industrial. Sevilla,
pp. 363-372.
(13) “Las
últimas novedades en maquinaria textil, presentadas en la sede de Aitex”. Crònica, desembre
de 2003.
(14) Done
les gràcies a Oscar J. García Grau que amablement m’ha facilitat el llistat del
nombre de treballadors per empresa i municipi el 2004 cosa que m’ha premés
parlar de la situació actual.
(15) COLOMA
MONLLOR, M. C. (1964). La ciudad de Alcoy. Estudio demográfico y
económico. (Memòria de llicenciatura), Univ. de Murcia. La traducció
catalana és meua.
(16) JORDÀ BORRELL, R. M. (1976). “Alcoy: la crisis
textil de 1965 y sus repercusiones”. Cuadernos de Geografía 18,
Univ. De València.
(17) BIOT, R. (2004). “La patronal textil estima que
el sector perdió el 4% de su empleo el año pasado”. El País / C.
Valenciana, 9.1.2004.
(18) VALLÈS i SANCHIS, I. (2005), “De la indústria local a
l’economia global: Muro en la cruïlla de la regió industrial Alcoi-Ontinyent”. Actes
de les I Jornades d’Història Local de Muro, Imprempta de l’Editorial Marfil,
Alcoi, 2005. pp. 159-173.
(19) Les empreses enquestades van ser: Hijos de E.
Juan, Rasilan, Tefesa, Beneyto, de Bocairent; Monllor, Ferràndiz,
Blanes, Alcoyà SA, Bernabeu, Pascual i Bultex d’Alcoi; Sempere, Dimas,
Gil Mascarell, Blasco Galbis, Reig Martí, Altasa i Valmanta d’Albaida;
Colortex, Paduana, Manterol, d’Ontinyent; Ferré, Mataix, Barceló,
Inresa, de Banyeres; Manbor de Benilloba; Mollà,
Filprim, Mitex, Intedeco, Such i Prato de Muro; Ortiz, Mallafil,
Jover, Llorpic i Moltó de Cocentaina; i la Cooperativa d’Agullent.
(20) CASALS M.(1980). “La indústria tèxtil” dins
la VI Reunión de Estudios Regionales. València Ponència fotocopiada.
(21) PALAFOX, J. (2002). “Los estragos de la
industrialización valenciana”. El País, Comunidad Valenciana, 7.12.2002
(22) GADEA, L. (2004). “CC.OO y EU critican al
Ayuntamiento de Alcoi por no incorporarse al Plan Estratégico del Textil de la UE ”. El País / C.
Valenciana, 25.1.2004
(23) Reptes del Sector Tèxtil davant la
liberalització en el 2005. Ontinyent, 12 de desembre de 2003.
(24) LAUER, S. (2003). “La concurrence chinoise va
bouleverser le textile européen”. Le Monde, 29.11.2003
(25) AMBROJO, J. C. (2004). “El 20% de los
materiales textiles europeos incorporará la nanotecnología en 2010” . El País / Ciberpaís
núm 325, 8.7.2004.
Bibliografia
AMBROJO, J. C. (2004): “El 20% de los materiales
textiles europeos incorporará la nanotecnología en 2010” El País / Ciberpaís
núm 325, 8.7.2004.
BAILLY BAILIÈRE (1920): BENÍTEZ, j. Y ALBIÑANA, J.
I. (1980): Bocairente: una realidad económica (1940-1975) (Treball
mecanografiat).
BERNABÉ MAESTRE, J. M. y SALOM CARRASCO, J. (1984):
“Geografía de la industrialización alicantina”, Debats 7, pp. 61-25 València.
BERNABEU SANCHIS, A. (1982): Estructura socio-econòmica
d’Ontinyent 1735-1782, Univ. de València.
BIOT, R. (2004): “La patronal textil estima que el
sector perdió el 4% de su empleo el año pasado”, El País / C. Valenciana,
9.1.2004.
BUENO AGUADO, C. (1973): Del obrador a la fábrica,
Béjar.
CASALS M.(1980): “La indústria tèxtil” dins la VI
Reunión de Estudios Regionales, València, ponència fotocopiada.
CASTELLÓ J. J. (1783), CODINA BAS, J. B. (Ed.):
Descripción geográfica del Reyno de Valencia formada por corregimientos por Dn.
Josef Castello, de la real Academia de la Historia (1783). València, Diputació
de València, 2000.
Catálogo de empresas y productos industriales de
1966.
CAVANILLES, A. J. (1795): Observaciones sobre la
Historia Natural, Geografía Agricultura, población y frutos del Reyno de
Valencia. Madrid, Imprenta Real. Ed. fàcsimil, València, 1985.
CERDÀ PÉREZ, M. et al. (1978): Arqueologia
industrial de Alcoi, Ajuntamnet d'Alcoi
COLOMA MONLLOR, M. C. (1964): La ciudad de Alcoy.
Estudio demográfico y económico. (Memòria de llicenciatura), Univ. de Murcia.
Comisión de Reformas Sociales (1883): Madrid. Bibl.
Del Servicio de Estudios del Comercio Exterior Algodonero. Barcelona (vol. III
i IV).
CONSEJO ECONÓMICO SINDICAL DE ALCOY (1969), Alcoi.
DD. AA. (1996): Historia de l’Alcoià, El Comtat i
la Foia de Castalla, Alacant, Prensa Alicantina.CH, M. D. i DELIOS, E. (1999), Sistema Urbano
e Innovación Industrial en el País Valenciano, València, Universitat
de València.
SEBASTIÀ ALCARAZ, R. (2000), “Desarrollo y
futuro de la industria en el municipio de Muro (Alicante), en GOZÁLVEZ, V.
(Ed.), Industria y medio ambiente, Univ. d’Alacant i AGE,
Murcia, pp. 283-295
SUCH JUAN, J. (1993): La industria
textil de Alcoi-Ontinyent, problemas y perspectivas. Juan Such,
València.
TORMO COLOMINA, J. (1995): El
llenguatge tèxtil alcoià: La influència de la indústria tèxtil en la parla, la
toponímia i la cançó popular alcoiana. Alcoi, Ajuntament d’Alcoi i
Inst. de Cultura Juan Gil-Albert.
VALLÈS i SANCHIS, I. (1980): “Aproximació
a l’àrea tèxtil del migjorn del País Valencià”, comunicació dins la IV
Reunión de Estudios Regionales, València.
VALLÈS i SANCHIS, I. (1985a): “Les
empreses tèxtils de la
Regió Alcoi-Ontinyent entre la reconversió industrial i la
integració al Mercat Comú”, Ier Congrés d’Economia Valenciana, pp.
371-376, Generalitat Valenciana, València
VALLÈS i SANCHIS, I. (1985b): Indústria
tèxtil i societat a la regió Alcoi-Ontinyent, Tesi doctoral, 2 vols.
Univ. de València ( mecanografiada. Inèdita el II vol.)
VALLÈS i SANCHIS, I. (1986a) “Els
il·lustrats i la indústria a la regió d’Alcoi (Valls d’Alcoi i Vall
d’Albaida” Estudis, 12. Universitat de València, pp. 125-144.
VALLÈS i SANCHIS, I. (1986b), Indústria
tèxtil i societat a la regió Alcoi-Ontinyent 1780-1930, IVEI, Univ. de
València,
VALLÈS, i SANCHIS, I. (1988), “Proceso de
difusión y configuración actual de la industria en la región Alcoi-Ontinyent
(País Valenciano), Actas de la II Reunión de Geografía Industrial. Coord.
RODRÍGUEZ, R y VILLARINO, M. Santiago de Compostela, pp. 178-182
VALLÈS i SANCHIS, I. (1990), “Los
Institutos tecnológicos en el País Valenciano: un ejemplo de política
industrial propiciadora de la innovación” dins de CARAVACA, I. JORDÀ, R.
(Coord.) III Reunión de Geografía Industrial, Sevilla, pp. 363-372.
VALLÈS i SANCHIS, I.(2003) "De la
indústria local a l’economia global: Muro en la cruïlla de la regió industrial
Alcoi-Ontinyent", Actes de les I Jornades d’Història Local de Muro,
Imprempta de l’Editorial Marfil, Alcoi, 2005. pp. 159-173.
VIDAL VIDAL, V. M. (1988): Arquitectura
e industria: Un ensayo tipológico de los edificios fabriles de l’Alcoià. València,
Generalitat Valenciana.
YANINI MONTÉS, A. (1977): La
industria en Onteniente: su origen y desarrollo, Univ. de València.
[*]
La base d’aquest treball actualitza la publicació de la tesi de 1986. Va ser
escrit i lliurat al Museu de la Indústria Tèxtil d'Ontinyent per encàrrec de la
seua direcció.
Aquest article s’ha publicat al Llibre
de Festes de Muro 2015, pp.
88-97 i en el Llibre de Festes de Muro 2016.
En la primera part, s’ha exclòs de la publicació, per exigència de la revista, la figura 1 ací reproduïda i la menció en el text a la coalició COMPROMÍS que figura en aquesta pàgina.
En la primera part, s’ha exclòs de la publicació, per exigència de la revista, la figura 1 ací reproduïda i la menció en el text a la coalició COMPROMÍS que figura en aquesta pàgina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada