Per destruir aquell qui l'ha desert
Raimon
Demolició
Ens trobem en una etapa de clar intent de transformació destructiva de la democràcia, a totes les escales, amb la primera potència mundial al capdavant de l’operació.
Una literatura extensa assenyala la persistència del neofeixisme i la necessitat urgent de fer-li front. L’assaig de Rob Riemen (2018) és diàfan en destacar el perill i la necessària resposta ja des del mateix títol: Para combatir esta era. Consideraciones urgentes sobre fascismo y humanismo. Taurus.
A l’Europa del segle passat els europeus vam marcar l’etapa disruptiva tant en l’intent dels soviets per eliminar el capitalisme a Rússia, finalment fallit, com amb el feixisme a Itàlia, Alemanya, Espanya i Portugal, entre altres, formalment finalitzats entre l'acabament de la II Guerra Mundial i la dècada dels anys setanta del segle XX.
Polítiques que contradiuen i ataquen el sistema democràtic
Ara són els EUA els que marquen la pauta de destrucció acumulativa del sistema democràtic amb les dues presidències de D. Trump. En el primer mandat ja va deixar clara la seua opció en promoure l’atac al Capitoli; en el segon i actual mandat els senyals són més i més contundents. Una editorial d’El País posa de manifest les directrius trumpistes del procés de demolició. Vet ací part del seu contingut:
«Sus tuits son ejecutados por ministros fanáticos, arropados por un ejército de abogados y una masa de opinión que los jalea en las redes. Así se ejecutan aranceles arbitrarios que sacuden irresponsablemente la economía mundial, se moviliza al ejército para aplacar inventadas crisis de seguridad en las calles, se intenta acallar a medios críticos, se desvían fondos presupuestados por el Congreso, se chantajea a las universidades o se persigue y deporta a los inmigrantes sin más razones que el racismo y la xenofobia. Adjetivos como insólito o inconcebible han perdido su significado».
Quintatinta, El País, 2.11.2025
A l’exterior, a tot el món, hi ha una àmplia xarxa de replicants del trumpisme amb governs de coalició on l’extrema dreta és determinant. A títol d’exemple destaquen Hongria, Itàlia i Portugal; als Països Baixos fins fa poc governava una coalició ultra.
El trumpisme i els seus aliats practiquen una àmplia ingerència sense pudor allà on poden: influint a favor del brèxit britànic i contra el candidat laborista en les passades eleccions, així com a les eleccions alemanyes afavorint AFD o, en l’Argentina, a favor de J. Milei amenaçant els votants argentins de denegar l’ajut econòmic promès en cas de ser desoït. Front les costes de Veneçuela i Colòmbia, fent de policia sumaríssima mundial, enfonsa en alta mar lanxes i tripulants acusats de narcotraficants.
A molts altres països com França, Alemanya, Gran Bretanya i Espanya la ultradreta manté una forta representació parlamentària en l’oposició. En el cas espanyol està en coalició parlamentària o de govern en moltes comunitats autònomes, com ara la valenciana.
PP-VOX en la Generalitat Valenciana
El comportament de la Generalitat Valenciana dirigida pel PP de Carlos Mazón amb l'ajut de Vox és paradigmàtic de l'actuació de la ultradreta. Només començar l'etapa de govern conjunt de la dreta extrema, es van desmantellar serveis públics de vigilància d'emergències i d'extinció d'incendis forestals.
Recordem el comportament de l'ara expresident Mazón i de tot el seu govern en relació a les inundacions catastròfiques del 29 d'octubre de 2024: absència i negligència en la gestió davant les inundacions prèviament advertides pels serveis meteorològics les quals foren desoïdes per la Generalitat amb resultat de 229 morts i greus danys materials. Sense explicacions verosímils des d'aleshores fins ara i pendents de resolució judicial quan l'aforament de l'expresident ho permeta.
Han sigut clares també les actuacions en contra de l'ús de la llengua dels valencians en el sistema escolar i contra l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Malgrat la pèrdua de vides humanes i béns, mantenen la negació de l'emergència climàtica i l’acusació a la immigració considerada indesitjable i causa de la delinqüència.
Foto d'una de les manifestacions a València contra C. Mazón en la seua etapa com a president.
Després de la dimissió de C. Mazón com a president de la Generalitat, la proposta per part del PP del diputat de les Corts Valencianes J. Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat, es fa sense que la coalició parlamentària PP-Vox haja assumit la responsabilitat de l’executiu en la nefasta gestió de les inundacions de 2024. Així les coses, la crisi de confiança ciutadana continua. Només l'acceptació de responsabilitats i la convocatòria de noves eleccions podria, potser, tancar la persistent crisi de confiança.
A escala global, en definitiva, ens trobem en un ordine nuovo amb una forta embranzida que encara no és fàcil capir del tot ni pair.
Els aliats de la força dominant trumpista són molts. V. Putin ha ajudat a D. Trump en tot el procés presidencial dels EUA, com va demostrar Timoty Snyder (2018).
També ajuden a aquest moviment d'extrema dreta algunes sectes cristianes i la mateixa ala dreta del catolicisme; B. Netanyahu i els ortodoxos jueus i les empreses tecnològiques, incloent, sense dubte, bona part de la IA. Hi ha un seguidisme extens de les polítiques trumpistes amb poques excepcions com les de la Xina, Mèxic i Canadà.
Recuperar la democràcia
Així i tot, capgirant l’afirmació de Dant en entrar a l’infern, lasciate ogne speranza voi che entrate, ens cal tota l’actuació necessària per fer front a l’allau feixista present.
La demolició en curs ataca les bases de la democràcia, com la Il·lustració com a element ideològic alliberador i base de la igualtat, Afavoreix la tendència a l’enorme concentració de la riquesa en uns pocs i aboca cada vegada més la societat a una vertadera plutocràcia.
El neofeixisme ataca les constitucions democràtiques, els drets ciutadans, els drets humans, l’alliberament de la dona, els drets sexuals i identitaris, és racista, va frontalment contra la immigració. Denega la recuperació de la diversitat nacional dins i/o fora dels estats. Ataca el dret a la protecció social. No reconeix les Nacions Unides ni el dret internacional.
Tot el bagatge de revolucions i reformes que ha cristal·litzat, no sense esforç, en les nostres societats i en la creació de la Unió Europea està en qüestió. No respecta les polítiques de protecció de la Natura de la qual formem part, amb les conseqüències sobre la salut i les possibilitats de supervivència de la població en general i especialment dels més pobres.
Hem d’enfortir les eleccions i guanyar en representació, fent front a la coalició dreta-extrema dreta, que està convertint en asfixiants les nostres societats.
Tenim exemples de reconstrucció democràtica en els mateixos EUA on hi ha indicis encoratjadors de reversió dels resultats electorals ultres com a Nova York, Seattle, Virgínia i New Jersey entre altres.
Hi ha contestació ciutadana als estats europeus contra el feixisme quan s’ha reaccionat contra les guerres imperials com la d’Iraq en el seu moment, contra la invasió d'Ucraïna ara o contra el genocidi de Palestina, així com contra l'eliminació de drets ja aconseguits.
La victòria de coalicions d’esquerra ha fet front a la dreta-extrema dreta negant-se a les polítiques reaccionàries abans comentades. A nivell europeu el cas portuguès, fins fa poc, l'espanyol, i, tímidament el cas britànic actual, mostren d'alguna manera una via alternativa al corrent neofeixista contemporani.
Les aportacions de M. Draghi i E. Lecce a la UE, proposant enfortir-la i adequar-la als nous temps; les propostes de juristes com H. Kelsen en el passat i L. Ferrajoli en l’actualitat són respostes vàlides per a fer front al neofeixisme tal i com R. Riemen i molts altres reclamem.
Notes
-RIEMEN, Rob (2018): Para combatir esta era. Consideraciones urgentes sobre fascismo y humanismo. Taurus.
-" El año de la demolición" Editorial, El País, 2.11.2025
- SNYDER, Timothy (2018): El camino de la no libertad. Galaxia Gutemberg.
Publicat a la revista Saó 17.11.2025
https://revistasao.cat/demolicio-i-recuperacio-democracia/
