L'avanç continuat de l'extrema dreta als EUA i gairebé general a tota Europa, amenaça capgirar l'equilibri establert a Europa i Amèrica, posterior a les guerres mundials del segle XX. L'actual presidència de D. Trump als EUA i de G. Meloni al govern d’ Itàlia amb estils diferents, però amb bona sintonia. mostren el camí de dreta extrema amb intenció d'exportar el model d'un feixisme atenuat en el cas italià i ferotge en el cas nord-americà.
La revolució dretana trumpista no deixa dubte en la frontal confrontació econòmica i política. El domini a través de nomenaments de jutges afins a la seua ideologia en el tribunal Suprem americà va precedir les dues presidències de Trump. Sense el canvi i el control en el Suprem, probablement un tribunal equilibrat entre conservadors i liberals hauria aturat la segona candidatura després del violent assalt al Capitoli.
L'odi a tot el que presentava olor a reformisme suau, pal·liatiu del sistema econòmic, que havien practicat els demòcrates i de manera significativa F. Roosevelt, ha quedat desterrat. La plutocràcia amb lleis per a rics al costat dels atacs amb sanya contra els immigrats marca la seua actuació. Sense fer cas de l’estructura federal que respecta els governs estatals, ha enviat el Cos dels Marines i requisat la Guàrdia Nacional de Califòrnia contra l’opinió del seu governador per a reprimir les protestes contra la deportació d’immigrants.
Per si quedava algun dubte del seu projecte aplicat des de la presidència, amenaça de privar de pressupostos a les universitats com la de Columbia i Harvard, si no practiquen les seues directrius ideològiques. Sumat a això D. Trump ha marcat màxims de difusió de notícies falses i d’atacs a la premsa acreditada. Tot açò acompanya el desgovern aparentment erràtic, però clarament dirigit a un control ferm de la societat, amb les directrius marcades des d’abans de la primera presidència: augment dels beneficis del capital, exempció d’impostos a favor de les majors fortunes, atacs frontals a la protecció social interna i externa amb especial virulència contra la immigració, en un país d’immigrats on Trump mateix té origens europeus alemanys, com li ha recordat el canceller F. Merz en l’última visita a la Casa Blanca.
Al costat de l’actuació interna, inclou el control econòmic i geopolític del món amb amenaces a tot arreu començant pels veïns, Canadà i Mèxic, i llunyans com la Xina i Europa, els quals amb models contraposats molesten els propòsits interiors i els seus deliris geopolítics, sense por al ridícul (recordem el canvi de nom del Golf de Mèxic) o a la confrontació amb els aliats (Canadà, Dinamarca i el conjunt de la UE).
En el conflicte entre Israel i Palestina ha recolzat sense fissures les agressions del govern d’Israel als palestins que li ha valgut a B. Netanyahu la condemna merescuda del T.I. de la Haia. D. Trump proposava convertir Palestina, una vegada arrasada i buidada de palestins, en un ressort turístic i, a l’ensems, amenaçava el T.I. de la Haia.
Aquesta acció de govern és una via que molts observadors reputats com Joseph Stiglitz, entre altres, han denunciat com una via totalitària el final de la qual s'assembla massa al feixisme.
En les tempestes d’ultradreta V. Putin té un lloc d’honor, pel que ha practicat i practica a Rússia i per la seua omnipresent actuació a l’exterior. Les pràctiques interiors amb eliminació sense vergonya dels oponents recorda igualment l'estalinisme i les pràctiques del feixisme. Ens cal recordar la connexió clara d’ajut a la primera elecció de D. Trump amb intervenció en les eleccions americanes, Timothy Snyder (2018) ho explica clarament. Putin participa de l’ajut a l’extrema dreta dels països europeus (M. Lepen, V. Orbán i la resta de partits d’extrema dreta). La guerra a Ucraïna (operació especial), amb la motivació imperialista clàssica, i els atacs a la població civil li han valgut la persecució del Tribunal Internacional de la Haia, a l’igual que a Netanyahu.
Un repàs a la situació en el cas dels altres països europeus ens dona idea de l’amplitud de l’amenaça ultra. L’article de Raúl Sánchez et alii (2025) indica els percentatges dels partits d’extrema dreta europeus en les eleccions entre 2023 i 2025. Segons aquesta font, a França, Romania i Suïssa superen el 30% dels vots mentre a Àustria, els Països Baixos, Portugal, Bulgària, Alemanya i Finlàndia superen el 20% dels vots. En les eleccions presidencials de Polònia celebrades l'1 de juny passat, el guanyador ha estat l’ultra nacionalista (Pis) Karol Nawrocki que se suma a la presidenta del govern italià Georgia Meloni i de Viktor Orbán a Hongria entre els mandataris ultradretans.
La Península Ibèrica no n’està al marge. La dreta portuguesa va desbancar a António Costa del Partit Socialista amb falses acusacions de corrupció, després desmentides, mentre el partit d’extrema dreta Chega s’ha situat en el segon lloc en les últimes eleccions.
A Espanya és palesa la col·laboració estreta de la dreta (PP) i l’extrema dreta (Vox) a la major part de les comunitats autònomes, mentre al Parlament espanyol els atacs a l’estreta majoria que suporta el govern actual de P. Sánchez es veu sotmesa a tota mena d’atacs. La judicatura es nega a aplicar les lleis aprovades en el Parlament com la llei d’Amnistia i connecta amb les propostes d’extrema dreta per a judicar el fiscal general de l'Estat i membres de la família del president. Al Parlament europeu i a la Comissió europea s’ataquen les propostes del govern, siguen les que siguen, i alguna tan sonada com oposar-se a la proposta d’oficialitat del català, basc i gallec reconeguda en la constitució de 1978 i vigents als parlaments d’arreu de l’estat.
Al País Valencià el PP-Vox suporten el govern presidit per C. Mazón amb assumpció de les propostes d’extrema dreta que ataca entre altres coses el procés autonòmic i de recuperació de la llengua pròpia, sense assumir fins ara les responsabilitats greus en relació a la catastròfica inundació del 29 d’octubre passat.
Notes
Sánchez, Raul et alii : «La ola ultra gana terreno en Europa» El diario, 24.5.2025
https://www.eldiario.es/internacional/ola-ultra-gana-terreno-europa_1_12325987.html
Aquest professor ha fugit dels EUA per por al feixisme.
Gràcies, Ismael, excei.lent anàlisi de la situació actual... Esperem poder-los aturar perquè el PP cada vegada escurça la distància amb Vox i se n'assenbla més...
ResponElimina