Un viatge al nord-est de Mallorca amb visita a Alcúdia, Pollença, Muro i Artà
Alcúdia
Dedicat al professor Vicenç M. Rosselló en el seu 90 aniversari, per la gran ajuda rebuda en la meua trajectòria a la Universitat de València.
Pel novembre de 2020 vam fer un viatge a Alcúdia, a l'illa de Mallorca, un espai a les acaballes de la serra de Tramuntana quan s'obre al mar amb les badies de Pollença i Alcúdia. Aquesta ciutat és el nucli principal, amb un patrimoni important i el port més important al nord-est de l'illa
Érem en plena pandèmia del coronavirus, sojornats en un apartament a Alcanada, amb vistes esplèndides al mar. Vam estar aïllats i en eixir al carrer, eixíem protegits per les mascaretes introduïdes ja com a part obligada de la nostra indumentària.
Vistes des de l'apartament amb el far situat a un illot. Des d'ací a determinades hores es pot veure el vaixell que comunica Mallorca amb Menorca (foto I. Vallès, novembre de 2020).
Trobem a aquesta banda de l'illa dos topònims bessons de les viles valencianes, els de l'Alcúdia (la Ribera), el llogaret d' Alcúdia a Cocentaina i la vila de Muro , dita de l'Alcoi, (el Comtat) des de principis del segle XX per diferenciar-lo del Muro de l'illa de Mallorca.
La ciutat d'Alcúdia manté en bon estat una part important de les muralles medievals, amb portes magnífiques i part del fossat. Es pot passejar per la part superior de les muralles amb vistes al defora i a la vila.
La murada vista des del corredor que les recorre parcialment per la part superior.
 |
Porta de Sant Sebastià, amb part d'una sínia en primer pla.
 |
Porta del Moll o de la Xara. Actualment aquesta porta dona a un carrer ample on se situa el mercat temporal (Fotos de l'autor, novembre de 2020).
Un escut de Carles I en un panell ceràmic sembla recordar el favor del monarca a la vila en relació a la seua fidelitat en contra de les germanies. El títol de ciutat que hi té, data d'aquesta època.
Escut en ceràmica de Carles I (foto de l'autor, novembre 2020).
La ciutat té un patrimoni arquitectònic notable. A més de la murada amb les portes suara mencionades, hi destaca en primer lloc el jaciment arqueològic de la Pollentia romana situat ben a prop de la muralla de la ciutat, on es pot veure entre altres restes arqueològiques un petit teatre excavat en la roca.
Teatre romà de Pollentia (foto de l'autor, març 2016).
Un museu monogràfic dedicat a Pollentia, situat intramurs, ocupa un edifici del segle XIV que fou hospital. Manté peces importants de les excavacions fetes.
Edifici que alberga el Museu monogràfic de Pollentia.
Interior del museu (fotos de l'autor, novembre 2020).
L'església gòtica de Santa Anna del segle XIII és una joia situada extramurs vora el jaciment arqueològic i front el cementeri.
Església de Santa Anna (foto de l'autor, novembre 2020).
Un monòlit de 2014 a la vora del cementeri recorda els morts de la guerra civil espanyola amb una forma i una fórmula respectuosa amb els morts d'una banda i l'altra del conflicte.
Monòlit a l'exterior del cementeri d'Alcúdia en record dels morts de la guerra civil (foto I. Vallès, novembre 2020).
El text diu: En memòria dels qui perderen les il·lusions, la llibertat o la vida durant la guerra civil espanyola, 1936-1939 Alcúdia 2014.
Em ve a la memòria el monument del cementeri parroquial de Muro del País Valencià, plenament franquista que resa Caidos por Dios y por España. José Antonio Primo de Rivera PRESENTE. Fórmula repetida en molts altres monuments existents a molts altres llocs que caldria eliminar i que vaig denunciar fa poc en un article.1
L'església de Sant Jaume, de reconstrucció moderna neogòtica, és també interessant i té a més un museu parroquial que es pot visitar, un article de Fernando Sancho explica amb detall aquesta església amb abundant material fotogràfic.2
La biblioteca d'Alcúdia és una fundació fruit de la col·laboració del municipi i d'una fundació alemanya, té un edifici antic envejable que ha estat adaptat a la seua funció i manté un portal a la xarxa per als usuaris.
Biblioteca d'Alcúdia. Fundació Can Torró (foto de l'autor, novembre 2020).
A banda del nucli urbà, un paratge important és on se situa l'ermita de la Mare de Déu de la Victòria en un edifici quadrangular que uneix històricament la funció religiosa i la de defensa. L'edifici data del segle XVI amb posteriors modificacions. Al lloc arborat hi circulen cabres mallorquines en llibertat i es veu la badia de Pollença. És un bell lloc amb significació històrica, religiosa i d'esbargiment.
Ermita de la Mare de Déu de la Victòria.
Vista de la Badia de Pollença des de la Victòria (fotos I. Vallès, març 2016).
Cabres mallorquines als voltants del paratge de la Victòria, vistes també a la vora mateix de l'ermita (fotos I. Vallès, març 2016 i novembre 2020).
En les diverses estades a Alcúdia es comprova a través dels rètols, cartells i les institucions, l'ús del català a un nivell de “normalitat”. Els cartells d'avís a la població local i als turistes així ho mostren.
La llengua catalana té un ús preferent sense ometre la mateixa informació amb diferents llengües presents per als visitants forans. (foto I. Vallès, novembre 2020).
El dibuix de l'avís mostra clarament el que vol i el textos apliquen molt bé un multilingüisme compatible amb un ús preferent de la llengua local. Els noms dels carrers i altres rètols, incloent els dels establiments turístics privats, funcionen també en aquesta línia de normalitat.
Els rètols dels establiments turístic empren la llengua del país (I. Vallès, novembre 2020).
Alguna mancança evident respecte del propi patrimoni es veu també a Alcúdia. Un bon exemple d'arqueologia industrial és el d’una central tèrmica en desús, com explica Joan Frau 3 i a la seua vora una torre vigia renaixentista en una zona arborada amb vistes al mar podrien formar part d' un parc cultural del segon port de l'illa. Caldria posar d'acord a la companyia privada Endesa i a les administracions, tal vegada ara després de crisis econòmiques i d'una pandèmia podria ser un bon moment per a intentar-ho.
Central tèrmica en desús.
Torre Major d’Alcanada i fumerals de la central tèrmica tancada (fotos, I. Vallès, març 2016 i novembre 2020).
Pollença i el cap de Formentor
La vila de Pollença ha agafat el nom de la referència romana de Pollentia situada a la veïna vila d'Alcúdia i comprèn la península de Formentor. Vam visitar la vila i després de rebre informació a l'Ajuntament i gaudir de la bona pastisseria formatjada local vam veure el claustre de Sant Domènec i l'església adjacent, els quals després de la desamortització van passar a ser propietat de l'Ajuntament i actualment s'usen com a espai cultural.
Claustre de Sant Domènec i pintura de Sant Vicent Ferrer (fotos I. Vallès, novembre 2020)
Exposició cultural a l'església de la Mare de Déu del Roser, hui dia amb un ús cultural (foto I. Vallès, novembre 2020).
Formentor
Des del punt de vista del paisatge destaca sense discussió la península de Formentor. El contrast entre el final de la serra de Tramuntana i el mar, la cobertura vegetal, el far que porta el nom de la península i fins i tot la presència de la cabra mallorquina també ací, van fer del recorregut per Formentor una autèntica delícia.
En el segle passat van valorar adequadament el paisatge, van construir una carretera i un far, eixamplant l'interès de la costa per la navegació i la defensa que, en el Renaixement, va situar abundants torres de vigia ací i allà. L'admiració del paisatge per ell mateix va adquirir la importància necessària per a construir accessos i passarel·les excavades o construïdes sobre les roques. És el que va fer l'enginyer Antonio Paretti Coll com assenyala un monòlit en el paratge per ell dissenyat. La part construïda està feta de manera que destorba el menys possible la natura que fa accessible.
Les escales d'accés als miradors s'integren molt bé amb la roca calcària, els margallons i la vegetació (fotos I. Vallès, novembre 2020).
Des dels miradors es pot veure una torre vigia del Renaixement quan es temien els pirates i les possibles invasions per la costa. (foto I. Vallès, novembre 2020).
El far de Formentor construït en el segle XIX és una fita mítica d'aquesta península i no desdiu gens ni mica del conjunt paisatgístic d'aquesta costa. Les cabres mallorquines ens acompanyen fins al mateix peu del far. (fotos, I. Vallès, novembre 2020).
Dolors Jimeno va publicar suara un text sobre Formentor basat en el mateix viatge que vam fer pel novembre de 2020. El text destaca i explica la bellesa del lloc (4)
En parlar de Formentor és obligat citar el poeta pollencí Miquel Costa i Llobera. El seu poema Lo pi de Formentor (1875), musicat i cantat per Maria del Mar Bonet en l’actualitat, s'adiu amb la bellesa del paisatge, vet ací la primera estrofa
Mon
cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més
poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva
de ses fulles l'eterna primavera
i
lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que
cruixen lo terrer.
L'Albufera
Un altre espai natural de gran interès és el Parc Natural de l'Albufera de Mallorca. Situat al sud d'Alcúdia ocupa part dels termes municipals de Muro i Sa Pobla. La natura ací posa l'èmfasi en l'aigua dolça, el contacte amb l'aigua salada i els aiguamolls.
Canals amples i estrets, abundància de vegetació i d'ocells. Una bona explicació de l'espai natural present al parc ajuda a la comprensió de l’espai humit més important de l'Illa.
Canal principal de l'Albufera i llacunes amb vegetació i aus (fotos I. Vallès, març de 2016).
Centre d'explicació amb panells i vídeos de l'Albufera, (foto I. Vallès, novembre 2020).
El Centre explicatiu, és un antic edifici, testimoni d'activitats industrials anteriors al parc. Com l'Albufera de València, la de Mallorca va patir intents de dessecació durant el segle XIX i totes dues van ser, en el seu moment, patrimoni de Jaume I.
Els parcs naturals, com aquest, preserven una part de la natura i, a més, tenen una funció educativa de cara als ciutadans i els escolars i ens recorden la necessitat peremptòria de revolucionar l'economia i el mode de vida en relació a la natura.
Muro
Escut de Muro amb data de 1999 (foto I. Vallès, novembre 2020).
La visita a Muro enllaça amb la riquesa patrimonial de natura i cultura del que portem vist fins ara. El Muro mallorquí, com ja he indicat, comparteix nom amb el Muro valencià. De fet tots dos municipis s'han agermanat fa poc.
El nucli urbà de Muro compta amb carrers estrets i cases remarcables de pedra. L'església parroquial data del segle XVII amb un interior gòtic i acabament barroc, amb campanar exempt 5.
Curiosament les esglésies parroquials dels dos Muros, el mallorquí i el valencià, estan dedicades a Sant Joan Baptista.
Església parroquial i Ajuntament de Muro (fotos I. Vallès, novembre 2020).
Muro compta amb un museu etnogràfic que forma part del Museu de Mallorca. Està instal·lat en un casal senyorial del segle XVII. Una llosa commemorativa explica que fou donat per don Gabriel Alomar Esteve al Ministeri d'Educació com a secció del Museu de Mallorca i s'inaugurà el 1965, actualment s'ha iniciat un procés de restauració.
El contingut del museu és ben interessant: maquinària, farmàcia, mobles, balances, pesos, cartografia històrica i pintures, entre altres coses.
Dormitori d'una casa senyorial i maquinària usades en la regió (fotos I. Vallès, novembre 2020).
Com hem vist en parlar de l'Albufera, bona part del terme de Muro està ocupat pel parc Natural de l'Albufera. Tot i que el nucli urbà té un emplaçament relativament interior, Muro té una platja esplèndida d'aigües cristal·lines des de la qual es veu tota la badia d'Alcúdia.
Platja de Muro des d'on es veu el braç nord de la badia d'Alcúdia (foto I.Vallès, novembre 2020).
La platja limita amb el parc natural i compta amb dunes cobertes de vegetació que recorda les del Saler de València.
Dunes de la platja de Muro (foto I.Vallès, novembre 2020).
Ses Païsses d'Artà
Vam completar viatge anant a Artà, la vila que compta en la seua proximitat el Parc natural de la península de llevant que tanca la badia d'Alcúdia.
Molt pròxim al nucli urbà d'Artà vam veure el jaciment talaiòtic de Ses Païsses. Un dels jaciments mallorquins més importants d'aquesta època 7.
Porta d'accés de Ses Païsses i Talaiot als voltants del qual es va constituir el poblat, i vista del poblat cobert d'abundant vegetació (fotos I. Vallès, novembre 2020).
Amb el jaciment talaiòtic d'Artà i el romà de Pollentia a Alcúdia vam veure dos magnífics exemples de dues etapes culturals cabdals de l'illa.
Notes i referències
Ismael Vallès (2017) https://revistasao.cat/esglesia-valenciana-simbols-franquistes-muro/
http://ismaelvalles.blogspot.com/2017/12/lesglesia-catolica-valenciana-i-els.html
Sancho, Fernando (2017) https://perdidoenmallorca.com/2017/04/09/la-iglesia-de-santiago-o-de-sant-jaume-en-alcudia/
Joan Frau (2011) https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2011/05/01/degradacion-imparable-simbolo-4055160.html
Dolors Jimeno (2020) http://dolorsjimeno.blogspot.com/2020/12/formentor.html
Notícia de l'Agermanament dels dos Muro (2018) https://www.lesmuntanyes.com/2018/01/15/agermanament-de-les-localitats-de-muro-dalcoi-i-muro-de-les-illes-balears/
Manu Perelló (2011) https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2011/06/25/parroquia-cumple-400-anos-4043228.html
Aramburu-Zabala Higuera, J. Riera Campins, D. (2006): Ses Païsses (Artà): talaiots i murades. El Tall, Palma.
