En un assaig de 2017, Bruno Latour explica les principals crisis del segle XX i les actuals. Menciona les revoltes socials i les ecològiques i la necessitat de relacionar-les, assumir-les i solucionar-les:
“En lloc de conjugar aqueixes revoltes [socials i ecològiques], hem patit, amb quasi total impotència, la Gran Acceleració, la caiguda del comunisme, el triomf de la globalització-menor i l’esterilització del socialisme. Tot això coronat per una pallassada: l’elecció de Donald Trump. Esdeveniments que semblen anticipar catàstrofes aterridores”[i]
Ara,
pocs anys després, hem d’afegir nous elements negatius: la guerra de V. Putin,
començada el 2014 en Crimea, i de manera més clara el 2022 en la resta
d'Ucraïna i la de B. Netanyahu amb Palestina. En relació al mal record de Trump
hem d'afegir el del Brexit de B. Johnson a Gran Bretanya que el va precedir i
el retorn de D. Trump com a president dels EUA el 2025.
A més, és constatable l’ascens de l’extrema dreta arreu d’Europa, amb increment del seu recolzament en diverses eleccions generals a molts estats europeus, la Itàlia de Georgia Meloni i l’ Hongria de Viktor Orban i un clar augment de la seua presència fruit dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu del 2024.
La
guerra, les emergències ambientals d'origen antròpic i el possible control
indegut de la tecnologia de la IA són segurament els problemes estructurals més
greus que afecten el grup humà de bo i manera que un desenllaç negatiu de
qualsevol d'aquestes mancances del comportament humà, la guerra, el
maltractament de la natura i l’ús indegut de la tecnologia ens pot
abocar a la desaparició com a espècie.
Els
conflictes socials mal resolts, suposen l'altra esfera de problemes greus a
resoldre i connecten també amb els anteriors, aquests, però, son un altre tema.
Guerra a Palestina el 2024. Getting images
Una guerra nuclear, les amenaces de la qual són ara del tot vigents[ii], acabaria ben bé amb l'existència humana. L’emergència climàtica i la resta de les emergències ambientals d'origen antròpic o no, a mitjà terme, ens poden complicar greument la vida, car afecten grans masses de població. L’ús indegut de la tecnologia, especialment de la IA ens pot abocar a una altre tipus de societat amb avanços possibles però també per contra amb la possibilitat d'un capgirament complet a pitjor de l’actual societat [iii]Acotar objectivament aquests problemes i pensar solucions és una obligació de la nostra generació perquè puguen haver-ne d’altres en el futur, capaces d’afrontar els problemes propis del seu moment històric.
Els
tres conflictes armats del segle XXI més importants per ara, la guerra d’Iraq,
la guerra d’Ucraïna i la guerra de Gaza i Palestina es basen en dos supòsits
principals:
La facilitat a l’hora de desencadenar l’agressió amb una justificació feble o falsa que potser està reproduint l’esquema de la Pau de Westfàlia i els plantejaments de Carl Schmitt. En aquest esquema podem incloure el cas d’Iraq i el d’ Ucraïna: una agressió d’un estat a un altre considerat enemic.
Les agressions d’Israel a Gaza i Palestina, son les pròpies d’un estat que envaeix un territori dependent i com a resposta a un atac terrorista desencadena una invasió d’extermini que podria cabre en els plantejaments de confrontació suara mencionats de Carl Schmitt. En tant en quant ens trobem davant una confrontació total inclòs l’extermini mutu de dos pobles que es consideren enemics, però agreujada per la dissimetria dels elements en conflicte: l’ estat d’Israel d'una banda i un territori ocupat sense estructura estatal de l’altra. A més a més l’estat d’Israel compta des de la fi de la II GM amb la cobertura dels EUA en el Consell de Seguretat de l’ONU, mentre els territoris ocupats no compten amb cap cobertura similar. Els atacs israelians a Líban i Iran enllacen amb la resposta desproporcionada de B. Netanyahu a un atac terrorista de Hamas amb l’extermini quasi total de població civil amb majoria de dones i xiquets a Gaza. Això és un clar exemple de genocidi consentit que torna a posar de manifest la impotència de l’ONU i del sistema legal internacional[iv].
Aquestes
dues guerres són d’urgents malgrat la dificultat en trobar
solució. Mentre, aprovar resolucions, denunciar els fets de guerra i la
dinàmica de confrontació i reclamar joc net respectuós amb
el dret internacional i els drets humans és una obligació.
D’altra banda, l’existència d’un sistema econòmic que agreuja les desigualtats socials i castiga el medi natural és incompatible amb la justícia social i amb la preservació de la biosfera que habitem. És urgent rebatre’l i urgir la construcció d’un nou sistema capaç de resoldre ambdues dificultats. Aquesta és una necessitat inajornable.
J. Habermas (2008), ran de la incursió dels EUA de W. Bush en una creuada internacional, més enllà i per damunt de la pròpia ONU, es pregunta si “el dret Internacional encara desenvolupa algun paper quan una potència intervencionista com els EUA hi prescindeix de les decisions de la comunitat internacional que contradiuen els seus desitjos i que són el resultat dels procediments jurídics per a adoptar, per contra, una política de poder basada en arguments morals propis”[v]. Aquesta mateixa argumentació és vàlida per a les dues guerres ara presents, la de V. Putin i la de B. Netanyahu.
L. Ferrajoli assenyalà el canvi en la concepció de la guerra a finals del segle XX i començ del segle actual:
“La guerra considerada un mal absolut, prohibida com un tabú pels pactes constitucionals i internacionals, estipulats després de la segona guerra mundial, no només s’ha produït [a l’Irak] sinó que ha estat legitimada com una guerra justa i conforme a dret pels governs occidentals, la gran premsa i per veus autoritzades de la cultura”[vi]
Arguments contra la guerra del jurista italià incardinats en un projecte de constitució mundial propugnen solucions basades en un constitucionalisme rígid (Vallès, I. 2023)[vii]
Com assenyala G. Pisarello (2004)[viii]:
Ferrajoli es uno de los pocos intelectuales que ha asumido hasta las últimes consecuencias el principio de radical oposición entre guerra y derecho”.
Situa igualment l’obra de Ferrajoli dins del constitucionalisme rígid:
“`El constitucionalismo rígido de derecho’ surgido de los escombros de las grandes guerras de la primera mitad del siglo XX encierra, al menos de manera tendencial, una lógica garantista. Esto es, una racionalidad basada en la pretensión de tutela de los sujetos más débiles y en la limitación y control del poder de los más fuertes, sea en el ámbito público o privado, en el Estado o en el mercado”
Confrontats amb les guerres de Putin i Netanyahu només cap constatar la irracionalitat i la manca de solucions prèvies als conflictes per part dels humans d’aquest segle. Ni el dret internacional, ni les Nacions Unides han aconseguit resoldre les confrontacions en curs emparentades amb nacionalismes ètnics o culturals i amb imperialismes superats, però encara existents. Integrar el pacifisme i bloquejar legalment i de fet la possibilitat de fer la guerra entre estats és, potser, la primera de les obligacions a resoldre.
Notes
[i] LATOUR, B. (2017), Où aterrir? Trad. Cast. de P. Cuartas,
,¿Dónde aterrizar?, p. 87 La
trad. Catalana és meua.
L’autor menciona la pallassada de l’elecció de D. Trump de 2016.
Com sabem hi ha hagut una segona elecció guanyada per aquest el 2024.
[ii] V.
Putin ha amenaçat diverses vegades al llarg de la guerra contra Ucraïna en usar
les armes nuclears
[iii]
HARARI, Y. (2024), Nexus. Hi ha traducció catalana i castellana.
[iv] Tot i així, Netanyahu ha estat denunciat
per la ONU a l’ Assemblea general i pel secretari general Guterres i es
troba actualment sota judici del TIH.
[v]HABERMAS,
J. (2008) El derecho internacional en la transición hacia un escenario
posnacional.Katz i CCCB. p.10
[vi] Ferrajoli
fa referència a la primera guerra del Golf “La guerra e il diritto” Politica
ed economia 6, 1991. Hi ha trad.castellana de G. PASARELLO, Razones jurídicas del pacifismo. Trotta, 2004. P. 27.
[vii] VALLÈS,
I. Els problemes globals, les guerres del segle XXI i les solucions proposades
per Luigi Ferrajoli
https://ismaelvalles1.blogspot.com/2022/12/el-problemes-globals-les-guerres-del.html
Es pot veure també el text a:
[viii] PISARELLO,
G. “Introducción” dins de Razones jurídicas del pacifismo de Luigi Ferrajoli (2004). p.12 i 13.
