dijous, 21 d’agost del 2025

 

Emergència climàtica  i emergència política

Els virulents incendis de l’estiu de 2025 en curs ens tornen a situar front l’evidència de la resposta de la natura a l’actuació humana.



Foto del Menejador en flames en el Parc Natural de la Font Roja (càmera d’Avamet 18.7.2025

Una emergència climàtica que ha afectat a hores d’ara més de 340.000 hectàrees a tot l’Estat (Copernicus 18.8.25), amb la pèrdua de quatre vides humanes i enormes pèrdues materials. L’escenari valencià que mostra la foto enllaça amb la foto de la inundació catastròfica a l’àrea central valenciana amb 224 morts del 29 d’octubre passat.

La identificació científica de les causes d’ambdós problemes, inundacions i incendis catastròfics, està resoltai. La causa com explica Nancy Fraser (2022) rau en el conglomerat econòmic i polític que forma l’actual sistema a escala global i a escala local.

Les responsabilitats polítiques recauen directament sobre la gestió específica dels parlaments i dels governs. En un moment com el que vivim és fàcil identificar declaracions i actuacions dels que propugnen l’ús dels combustibles fòssils, el petroli en primer lloc, i els que les combaten.

No és difícil identificar en el cim del poder nuclear actual, que de fet és la màxima amenaça de supervivència humana, per damunt de l’emergència climàtica, els que ara manen «sense complexos» i propugnen i exigeixen el seu ús i posen traves als tractats internacionals que volen moderar-ne l’ús o directament els incompleixen. El cim és molt clar, Donald Trump i Vladímir Putin entre altres, i la cua es pot identificar sense massa dificultats en l’era actual.

En el camp dels partits polítics també trobem clarament la dreta i l’extrema dreta negacionista i complaent amb la barbàrie del sistema econòmic i polític vigent.

En l’àmbit de les administracions estatals, autonòmic i municipal també és molt fàcil identificar declaracions, lleis i comportaments. El resultat el paguem tots i especialment els més dèbils del grup humà.

La politòloga Nancy Fraser situa molt bé el tema quan assenyala la causa en el sistema polític i econòmic: no son els humans en abstracte els responsables, sinó específicament el capitalisme basat en el consum de combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural el que ha acabat produint l’efecte hivernacle en el que ens trobem:


«Contràriament a les habituals referències vagues al `canvi climàtic antropocènic´ [ que carrega la culpa sobre `la humanitat´, cal ] carregar la culpa a la classe d’emprenedors moguts pel desig de beneficis que van crear el sistema de producció i transport basat en els productes fòssils que van alliberar una allau de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera»ii


Identificar correctament la causa que explica i prova científicament l’origen virulent de les inundacions i dels incendis és un pas necessari.

L’actuació dels poders econòmics i polítics a favor de l’ús dels combustibles fòssils d’una banda i la inacció i/o impotència fins ara de científics i polítics en contra de l’altra, ens situen clarament davant del punt zero de l’emergència climàtica.


N. Fraser, d’una manera clara, concreta on rau el problema i proposa una necessària actuació científica, política i social contra l’emergència climàtica. El seu llibre senyala ja des del títol el problema i la necessitat d’aplicar-hi solucions.



Portada del llibre de Nancy Fraser en l’edició de l’editorial Tigre de Paper, 2023.

La responsabilitat com diuen altres opinions està repartida, però no d’una manera equitativa, qui més poder i capital té en termes generals, té una major responsabilitat. No és igual el mandatari que diu «ànim a perforar» referint-se als pous de petroli, que el ciutadà que es nega a reciclar els seus residus.

Com avisen repetidament els científics i polítics contraris a un status quo suïcida, no tenim temps de badar. Des del cas d’un vianant que veu com un riu s’emporta la vida i els seus béns o del ciutadà que perd la vida o la casa pel foc, cal exigir l’assumpció de responsabilitats i comencem a canviar seriosament el patró econòmic i polític existent. La ciència i la política humanes no son inamovibles és la nostra responsabilitat moure-les en la direcció correcta.


Notes

iUn exemple pròxim sobre la ciència que identifica les causes de l’emergència climàtica el tenim en la creació d’una càtedra a la Universitat de València sobre aquest tema:

https://www.uv.es/catedra-canvi-climatic-riscos-mediterrani/ca/catedra-canvi-climatic-territori-riscos-ambientalsmediterrani.html

iiFRASER, Nancy (2022): Cannibal Capitalism. How our System is devouring Democracy, Care and the Planet – and What We Can Do About It. Verso Books. Hi ha trad. catalana d’ Anna LLISTERRI, Tigres de Paper, Capitalisme Caníbal. Com el nostre sistema devora la Democràcia, les cures i el Planeta, i què hi podem fer al respecte. p.99


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada