Aproximació a la Geografia de la Il ·lustració des d'una
perspectiva valenciana
Ismael Vallès i Sanchis
Resum
La producció valenciana de Cabanilles i Castelló en el primer rang i Pérez
Planelles i Andreu Àngel Duran entre altres, mostren una qualitat i quantitat
de producció geogràfica considerables. Els estudis que inclouen el País
Valencià com el de Laborde ajuden també a perfilar la ciència i la realitat del
moment.
Abstract
The Geography of the Enlightenment, in line with the evolution of
science, assumes advances in the natural and social sciences. Geology, Botanic,
Economy and Politics show ways that geographers assume and do to advance in the
own discipline. The connection between Geography and politics is very visible,
first for the interested sponsorship of the power and also for the dichotomy between
revolutionaries and reformers also present in the scientific production.
The Valencian production of Cabanilles and Castelló in the first rank and Pérez Planelles and Andreu Àngel Duran among others, shows a quality and quantity considerable of geographic production. The studies that include the Valencian Country like one of Laborde help also to outline the science and the reality of the moment.
The Valencian production of Cabanilles and Castelló in the first rank and Pérez Planelles and Andreu Àngel Duran among others, shows a quality and quantity considerable of geographic production. The studies that include the Valencian Country like one of Laborde help also to outline the science and the reality of the moment.
1. La
Geografia de la
Il ·lustració: un avanç naturalista entre la ruptura revolucionària
i l'alè reformista
P. Claval[1] assenyalà el canvi que es
va donar al llarg del segle XVIII en relació a la capacitat de copsar,
descriure i explicar el territori i el paisatge. En la primera meitat del
segle, ens indicà que, mentre els costums i la societat s'hi descrivien en
general bé; el país, el paisatge i la cobertura vegetal, en canvi, a penes es
mencionaven. Hi mancava, en paraules del geògraf francès, un vocabulari ric i
precís. És a partir de la segona meitat del segle que gràcies als progressos de
les ciències naturals s'esmenarà aquesta mancança (Claval, 1987: 20-21).
L' embranzida innovadora de la Botànica , amb Linné al
capdavant, i de la Geologia
amb les explicacions pròximes ja a l'evolucionisme que farà l'escocès James Hutton,
permeten fer avançar la precisió explicativa naturalista. L'explicació
social, però, no es quedà curta i a la segona meitat de la centúria l'Economia,
de la mà dels fisiòcrates i de les obres cabdals de A. Smith i T. R. Malthus i la Política amb els
discursos dels enciclopedistes i de J. J. Rousseau, entre altres, inauguraran
una nova i fecunda etapa en l'explicació de la societat europea.
Dues aportacions podem considerar-les
significatives en el canvi de percepció i de capacitat d'explicació del
territori, la del suís H. B. de Saussure i el seu contacte directe amb els Alps[2]
¾la muntanya europea per excel·lència¾ i la del naturalista alemany G. Forster,[3]
que produirà una peça mestra de la literatura de viatges amb la publicació de
les seues observacions fetes en el
viatge als voltants del món a bord del vaixell comandat pel capità J.
Cook. El llibre de Forster influirà
sobre els geògrafs que vindran darrere.
Per altra banda, la Geografia de la Il ·lustració mostra clarament
la connexió d'aquesta disciplina amb els mecanismes del poder. Aquesta connexió
es manifesta en alguns casos a través de
la participació en els moviments revolucionaris rupturistes que cercaven un
sistema més democràtic que el de l'antic règim. La participació en la Revolució americana de
Thomas Jefferson contra la monarquia
britànica es va manifestar, entre altres coses, en la publicació d'un informe
sobre l'estat de Virgínia.[4]
Aquesta publicació es troba plenament en
la línia rupturista dels il·lustrats. L'estructura del llibre amb la
contestació a vint-i-tres qüestions fa
pensar en un inventari útil per a
resoldre satisfactòriament la confrontació amb els anglesos.[5]
La inclusió d'un esborrany de Constitució per a l'Estat de Virgínia o d'una
llei sobre llibertat religiosa ens situen de ple en el procés revolucionari i
en els intents de bastir un nou ordre per a Virgínia i, per extensió, per al
conjunt de les antigues 13 colònies angleses del territori.
Fig. 1 Índex de les Notes on the
State of Virginia de T. Jefferson (Reproduït de la publicació de 1982 feta
per W. Peden).
L'altre vessant de la geografia il·lustrada és
reformista, funcionava a les monarquies
europees que practicaven el despotisme il·lustrat i volien conèixer els seus
territoris i els recursos naturals i humans amb què comptaven. Molts
exemples posen de manifest aquesta
modalitat reformista. El manuscrit de Josep Joaquim Castelló sobre el País
Valencià del Set-cents suara editat[6]
és l'obra d'un polític de la monarquia hispànica que critica alguns abusos
senyorials i certes mancances de la vida material dels seus conciutadans, des
de dins del sistema. Les Observaciones d'Antoni J. Cabanilles,[7]
publicades el 1795-97, són també fruit del patrocini del monarca i mantenen una actitud front al
sistema polític similar a la Descripción de Castelló.
Totes dues produccions representen el que he denominat l'alè reformista: pretenen estudiar i conèixer territoris i
societats i millorar la societat del moment sense ni propiciar ni pretendre la
ruptura del sistema.
El Voyage
Pittoresque et Historique en Espagne d'Alexandre de Laborde[8]
fou elaborat per aquest autor quan era agregat de l'ambaixada de Lucien
Bonaparte a Madrid. La connexió de Laborde amb el poder polític es palesa a
través de la seua funció a l'ambaixada francesa i quan acompanyà les tropes de
Napoleó en envair Espanya.[9]
L'obra de Laborde es la pròpia d'un burgès d'origen aristocràtic, ben
relacionat amb la monarquia napoleònica a les ordres de la qual treballà i a la
qual ajudà en la seua etapa expansiva a la Península , però li manca potser el desig
reformista que trobem en els dos il·lustrats valencians abans mencionats.
Quina mena d'aportacions sobre el territori i la
societat valencianes fan Castelló i
Cabanilles, que els estudien de manera exclusiva, o Laborde que els estudia al costat
d'altres territoris hispànics?
2. Les geografies
valencianes de Castelló, Cabanilles i Laborde
Els estudis de Castelló i Cabanilles sobre el País Valencià[10]
de finals del segle XVIII coincideixen en l'orientació política reformista
preocupada per millorar la vida material dels valencians i en avançar en el coneixement del territori i la
societat. La preocupació per la vida
material es manifesta en les contínues
crítiques en relació a l'agricultura quan intenten corregir tècniques agrícoles
considerades errònies, o quan clamen per
l'eliminació de conreus considerats del tot insalubres com l'arròs. Lloen la indústria considerada segona mare
dels humans.[11] Critiquen els excessos nobiliaris que no
s'ajusten als acords anteriors al seu temps quan la repoblació de determinades
terres rere l'expulsió dels moriscos exigia concessions per atraure nous veïns o quan esquilen sobre
manera els súbdits.
La constatació del nombre de veïns nucli a nucli i
de la desaparició de poblats deguda a canvis naturals o humans és tractada per
tots dos. No coincideixen, però, les dades del nombre de veïns; les dades sobre
la població són més optimistes en
Cabanilles que en Castelló.[12]
Tampoc coincideixen en la manera de tractar els
topònims de l'àrea catalanòfona valenciana
car Cabanilles és clarament més fidel a la llengua del país que el seu
amic Castelló el qual, a excepció d'alguns noms de municipi com els de Castelló, Peníscola i pocs més, utilitza
la forma castellanitzada aclaparadorament dominant a l'època. Els topònims del Voyage de Laborde es mantenen dins de la
castellanització dominant.
La major valoració de la llengua pròpia que fa
Cabanilles és una altra mostra de modernitat. En situar la denominació valenciana del nom de
les plantes al costat de la llatina, de la castellana i de la francesa està
posant en un mateix nivell la cultura pròpia en relació a les altres, en un
context en el qual, no feia gaire, la dinastia regnant hi havia dictat lleis de
prohibició i càstig.
L'explicació del medi físic és en l'obra de
Cabanilles clarament superior a la resta d'obres ací referides, inclosa la que
fa Jefferson en relació a Virgínia. L'aparell cartogràfic utilitzat a les Observaciones és clarament superior a la resta d'obres
comentades. Castelló només fa una mena d'esquemes que es poden veure en
l'edició de J. Codina (Cf. nota 7) i les Notes
de Jefferson inclouen una escassa
cartografia. No cap dubte que la qualitat del treball del botànic valencià és
una mostra de la millor geografia feta a escala regional en el seu temps i
depassa clarament la dels seus coetanis valencians. Els articles de López
Piñero,[13] J. Mateu[14]
i V. Rosselló,[15] com també el número
monogràfic de Cuadernos de Geografía dedicat a Cabanilles,[16] han posat al dia la crítica sobre les
aportacions que l’il·lustrat valencià va fer.
El Viatge Pintoresc de Laborde per terres
valencianes de principis del segle XIX conté innombrables gravats d'edificis,
viles, restes arqueològiques i els plànols d'algunes ciutats com les de Sagunt,
Dénia i Alacant. L'interès artístic predomina sobre la resta de motivacions i
la descripció global de territori i societat no és, ni de bon tros, tan sistemàtica i completa com la de
Cabanilles, ni tampoc com la de Castelló.
La visió valenciana que fa l'il·lustrat francès és
encara plena de tòpics, com el de la
fertilitat i el jardí florit ininterromput, tot i que l'atribueix a la indústria dels seus habitants.
Això no li impedirà fer una avaluació del valor de la producció valenciana
en francs francesos de l'època que assenyala clarament la importància de la
seda i de les exportacions agrícoles valencianes. Malgrat aquesta apreciació
global no trobem a les pàgines de Laborde, per exemple, una constatació de la
importància local de la indústria com és present en canvi en els il·lustrats
valencians, tant en els que expliquen el conjunt del país com en els que
elaboren informacions locals (Cf. nota 12).
L'obra de Cabanilles és coneguda i usada per
aquest estudiós i diplomàtic francès que el cita expressament en parlar del
nombre d'habitants i de botànica. Els gravats de l'obra primorosament
reproduïts en l'edició de l'Abadia de
Montserrat i en altres edicions
confereixen, però, un interès remarcable a l'obra. Monuments, paisatges
i plànols de ciutats ens mostren quasi fotogràficament la realitat del moment
tal i com la va veure Laborde i el seu equip.
El to reformista de Laborde sembla menor, tot i
les seues aportacions pel que fa a l'inventari de l' urbanisme d'algunes
ciutats i del patrimoni artístic. El seu missatge no pretén millorar la
societat i se situa més pròxim a l'antic règim que les obervacions dels
il·lustrats valencians.
Una temàtica socialment important per als
valencians, com és la llengua, és incorporada en totes les explicacions
generals: la de Cabanilles i la de Castelló (Vallès,
1997: 275-277) i també la de Laborde. Aquest tornarà a parlar
de llengua llemosina, i
constatarà la unitat lingüística en l'àmbit català:
"l'única diferència que hom remarca entre ells [català i valencià] és que el
català ha manllevat més de la llengua francesa moderna que no el valencià, el
qual, amb preferència, ha adoptat expressions castellanes".
Lloarà, a més, la capacitat dels valencians de preservar i transmetre la
llengua pròpia: "Efectivament, ¾dirྠaquest país és, potser l'únic d'Europa en el qual una llengua vulgar
s'hagi transmès i conservat, sense alteracions, des de fa prop de sis
segles".[17]
3. Els informes i
recopilacions d' Andreu Àngel Duran i Francesc Pérez Planelles
La força del corrent de la Il ·lustració
es manifesta també en l' increment en la confecció i publicació dels
diccionaris geogràfics, els quals són moltes voltes traduccions i adaptacions
d'obres publicades en francès o en anglès. Els diccionaris geogràfics foren en
bona part un intent de bastir materials
fiables per a la societat del seu temps[18] o com ja hem establert en referir-nos al
conjunt de la producció geogràfica, els diccionaris eren considerats obres
d'interès per al poder, que volia conèixer millor els seus dominis i els seus
súbdits.
Com afirma Capel (1981), en referir-se a la traducció i adaptació d'un dels
diccionaris de finals del segle XVIII,
es pretenia amb aquestes obres "evitar
descripciones retóricas y buscar un mayor rigor en los datos".[19]
Dues mostres d'informacions locals ens aprofiten per a comprovar el tipus
de continguts que aquestes obres aportaven. Una és El Correo general de España de Nipho Cagigal, del qual he treballat
l'aportació de l' informador local de la regió d'Alcoi, Andreu Àngel Duran,[20]
corregidor que fou d'aquesta vila. L'altra és el Plan Estatístico de la
Villa de Alcoy de Pérez Planelles. Si l'obra de Nipho i
l'informe de Duran entren de ple en els diccionaris geogràfics, l'obra de Pérez
Planelles s'inscriu en la producció il·lustrada de la mà de la valenciana
Societat Econòmica d'Amics del País.
He prestat especial atenció a la indústria i en
aquesta qüestió, Duran informa detalladament de quan s'inicia el procés
artesanal i industrial, de manera que és possible, així, fixar la datació del
procés. Ens indica la gamma de productes
que s'elaboren en el moment d'escriure el seu al·legat, amb constatació de
qualitats i preus. Destaca l'efectivitat
i influència de la producció capaç de substituir les importacions angleses.
Introdueix també, quantificada, la producció de llana, seda i cànem en els
pobles de la governació d'Alcoi. Mostra, com també hem constatat en els autors
que han estudiat el conjunt del País Valencià, una especial simpatia per la
producció industrial: "Esta es la
industria, segunda madre del hombre y por consiguiente segunda
naturaleza". I de manera explícita clama a favor de generalitzar la
producció industrial allà on aquesta puga fructificar: "Ojala que a imitacion
de Alcoy hiciera lo mismo toda la
España , y particularmente aquellas provincias donde abunda el
lino, la seda y la lana".
La informació que posa a l'abast de la Societat Econòmica
d'Amics del País Francesc Pérez Planelles amb el títol de Pla Estadístic ens
permet establir l'estructura puntual de
la vila pel que fa al nombre d'habitants (Cf. la figura 2) Les activitats
econòmiques, els estaments de la vila, les millores introduïdes en la
maquinària de la indústria tèxtil i
paperera i les tècniques utilitzades en la producció agrícola.
En parlar de la indústria menciona el coneixement
dels fabricants alcoians de la maquinària usada en Anglaterra i Holanda:
"Tienen noticia los Fabricantes
de Paños, de que en Ynglaterra y Olanda, hay mejores Maquinas y utensilios para
sus Fabricas; pero no se han planificado en este Pueblo, porque sus ventajas no
han podido experimentarse".
Constata les millores introduïdes per la Fàbrica de Draps que suposa mecanització i
estalvi de mà d'obra i com es finança:
"Actualmente pone corriente una Maquina para cardar los
Paños à Percha con utilidad de la operacion, y mucho ahorro de operarios. Otra
para mejorar la Prensa ;
y ha introducido el tinte de Pastel. Este es el principal destino, que da a los
5, 6 ò 7 rs de von por Pieza que exije la Fabrica , de los Fabricantes, al tiempo de
reconocerlas, aprobarlas, y estampar en ellas, el sello, ò Bolla".
I en parlar de la indústria de paper menciona la innovació de maquinària:
"Las Maquinas de las Fabricas de papel, han tenido notable mejora, en
estos ultimos años por medio de los cilindros".
Fig. 2 Reproducció de la pàgina 2 de l'edició facsímil del Plan Estatístico de la Villa de Alcoy, de F. Pérez Planelles (1807), Vallès, I. (Ed.). Universitat de
València-Ajuntament d'Alcoi, 1983.
A manera de conclusió
La mostra de la producció geogràfica de la Il ·lustració que he introduït ací ens permet
ratificar la idea de la millora substancial que la ciència del moment viu al
món occidental amb la novetat de l'increment de l' apartat de les ciències de
la natura que acurta el seu desfasament respecte de les ciències socials.
També es fa present, pel que fa a la connexió del
sistema científic amb el sistema polític, la relativa disparitat entre
processos revolucionaris i reformistes. És important la notable quantitat i
qualitat de la producció valenciana amb l'obra de Cabanilles com a exemple de
producció científica à la page o la de Castelló, exemple del detallat
interès dels administradors de la monarquia per conèixer terra i humans de la
seua jurisdicció.
Les publicacions coetànies de científics i viatgers estrangers, com
Alexandre de Laborde i d'altres se sumen a les valencianes i, en comparar-les,
ens ajuden a valorar les unes i les altres.
Els informadors locals, Andreu Àngel Duran i
Francesc Pérez Planelles, augmenten la seguretat de la importància i fiabilitat
de les aproximacions a la realitat local que es fa a l'època. La nòmina
d'aportacions interessants de segur que es podrà augmentar amb d'altres
exemples coneguts o que més avant es puguen conèixer.
La millora material que la senzilla constatació de
l' augment de la població valenciana del segle XVIII assenyalava i les opinions que demanaven innovacions i millores
i denunciaven abusos i injustícies ens situen en un moment cultural i polític
que ens ajuda a creure en les possibilitats de millora ja siga per ruptura o
per reforma.
Contemplant
el desconcert que produeix la corrupció i l'abandó de responsabilitats
escandalosament visibles en part de la classe política valenciana i espanyola actuals, segurament es fàcil acceptar la divisa
habermasiana,[21] en criticar el
postmodernisme, quan afirma que els problemes de la Il ·lustració es resolen amb més Il·lustració.
[1] Claval, P. (1987): Geografía
Humana y Económica contemporánea, Akal, Madrid. (Traducció castellana de M.V. García Quintela).
[2]Saussure,
H. B. de (1779-1796): Voyages dans les Alpes : précédés d'un essai sur l'histoire naturelle des
environs de Genève,
Neuchâtel/Genève.
[3] Forster,
G. (1777): A Voyage round the World in His Britannic Majesty's Sloop
Resolution, Commanded by Capt. James Cook, during the Years, 1772, 3, 4, and 5.
Es va publicar una versió en alemany el 1778-1780.
[4] Jefferson,
T. (1787): Notes on the State of
Virginia, Use ací l'edició de The
University of North Carolina Press, 1982.
[5]Peden,
W.(1982) "Introduction" en Notes
on the State of Virginia, Norton, p. xi.
En la introducció del llibre William Peden relaciona la redacció de l'obra
de Jefferson amb el procés revolucionari:
"His book [de Jefferson] was commenced and for the most part
composed during perhaps the darkest period of his life, in the final months of
his career as wartime governor of an invaded Virginia and in the
troubled period immediately following his retirement from that office"
(el
subratllat és meu)
[6] Castelló,
J. J. (1783): Descripción geográfica del
Reyno de Valencia formada por corregimientos. Manuscrit editat per Codina, J. Diputació de València, 2000.
[7] Cavanilles,
A. J. (1795): Observaciones sobre la Historia Natural ,
Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia. Use
l'edició de la Caja de Ahorros y M. de P. de Castellón, Estella,
1991.
[8] Laborde, A. de
(1807-1817): Voyage Pittoresque et Historique en Espagne. Faig ús ací de les edicions traduïdes al català: Viatge Pintoresc i Històric. El Principat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1974 i Viatge Pintoresc i Històric. El País
Valencià i Les Illes Balears, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1975.
[9] Valls i
Subirà, O. (1974): "Pròleg" dins del Viatge Pintoresc i Històric. El Principat. Publicacions de
l'Abadia de Montserrat.
[10] Cf. Vallès i Sanchis, I. (1997): "Cabanilles i Castelló: dos il·lustrats
estudiosos del País Valencià", Cuadernos
de Geografía, 62, UV. pp.265-282.
[11] En paraules de l'il·lustrat valencià Pérez Planelles (1807): "La
abundancia y la riqueza, son fruto de la Industria donde la Naturaleza no las
prodiga" Plan Estatístico de
Alcoy, p.1
En
la mateixa línia J. J. Castelló
(1783) dirà en referir-se a Bocairent:
"En esta villa se verifica que donde la agricultura no puede mantener
una crecida poblacion, suplen la industria y el comercio"
Castelló, J. J. (1783): Descripción geográfica del Reyno de Valencia
formada por corregimientos. Codina,
J. (Ed.), Diputació de València, 2000, p. 209.
Sobre
els Il.lustrats i la indústria veure : Vallès,
(1986): "Els Il·lustrats i la indústria a la regió d'Alcoi (Valls d'Alcoi
i Vall d'Albaida)", Estudis, 12,
Universitat de València.
[12] Vallès
(1988): "L'estimació de la població valenciana, segons el manuscrit de
Josep Joaquim Castelló (1783)" en Estudis
sobre la població del País Valencià", València, pp.113-135.
[13] López
Piñero, J. M. (1995) “Pervivència i actualització d’un clàssic
científic: les ‘Observaciones’ de Cavanilles” en Les Observacions de Cavanilles dos-cents anys després, València,
Bancaixa. vol. I pp. 11-13
[14] Mateu Bellés, J. F. (1995), “Cavanilles i
l’ofici il·lustrat de viatjar" en Les
Observacions de Cavanilles dos-cents anys després, València, Bancaixa. vol.
I pp. 15-55.
[15] Rosselló
i Verger, V. M. (1997), “El meu Cabanilles” en Les Observacions de Cavanilles dos-cents anys després, València,
Bancaixa. vol. I pp. 491-507.
[16] DD AA, Segundo
centenario de las Observaciones del Reyno de Valencia, Cuadernos de Geografía
62, València, Universitat de València, 1997.
[17] Ibídem, p.129-130.
Les afirmacions sobre la feracitat de les hortes valencianes i la
capacitat de conservació i transmissió de la llengua contrasten vivament amb
les dificultats de supervivència que hortes i llengua mostren dos cents anys
després.
[18] Especialment foren usats
pels historiadors: "La crítica y
la erudición histórica, en particular, estimaron mucho la valiosa ayuda de los
grandes diccionarios, que permitían la rápida identificación y localización de
entidades geográficas o de acontecimientos históricos sin necesidad de acudir a
una multitud de obras generales" en
Capel,
H. (1981): "Los diccionarios geográficos de la Ilustración
española" Geocrítica, 31.
Universitat de Barcelona, p. 4 . Es pot consultar també en versió electrònica http://www.ub.es/geocrit/geo31.htm [Consulta:17.12.12]
[19]
Ibídem, p. 21
[20] Nipho Cagigal, F. M. (1769-1771): Correo general de España y noticias importantes de Agricultura, artes,
manufacturas, comercio, etc. Madrid. pp. 16-43 i 108-142.
[21] Habermas,
J. (2010): Teoría de la acción
comunicativa, Trotta, Madrid
______________ (2008): El
discurso filosófico de la modernidad, Katz, Buenos Aires.
Aquest article s'ha publicat a la revista Afers, núm. 74 pp. 51-60.
Aquest article s'ha publicat a la revista Afers, núm. 74 pp. 51-60.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada