dijous, 26 de setembre del 2013

La indústria tèxtil a la regió Alcoi-Ontinyent. De la Il.lustració al segle XXI. (Aquesta entrada del blog s'ha actualitzat el 23.11.2016)





A Ismael Vallès Jordà que treballà a la fàbrica Peralta d'Alcoi i a Nativitat Sanchis Juan que va cosir tant en la seua vida In Memorian


La indústria tèxtil a la regió Alcoi-Ontinyent, 1780-2004*

I  De la Il·lustració a la guerra civil

 Introducció

El treball acadèmic que segueix és un reclam per al present.
La constatació de la llarga tradició industrial de les nostres comarques i comprés el municipi de Muro, reclama actuacions especifiques per a una reindustrialització, i per a la investigació i l’ensenyament que hi poden ajudar
El foment de la iniciativa local amb programes d’actuació industrial de les quatre escales político-administraves: Europea, estatal, autonòmica i locals hi han d’estar involucrades, així com les seus de les universitats del país presents a Alcoi (UPV), Ontinyent (UV) i Cocentaina (UA). Les escoles, instituts i la formació professional de la zona són també fonamentals per a l’èxit d’una necessària reindustrialització. Els Instituts tecnològics tèxtils presents a la zona igualment han de participar en la necessària recuperació econòmica.
El passat febrer vaig participar en un acte de Compromís a Cocentaina en companyia de Rafa Beneyto i Rafa Climent. La conclusió és senzilla: eliminar la corrupció i elegir administracions honestes i eficients. Aprofitar el valuós capital humà de què disposem i reprendre activitats econòmiques en la indústria i l’agricultura i els serveis on la solidaritat, l’eficiència i l’ honestedat siguen referència obligada



Figura 1. Cartell de l’acte de Compromís a Cocentaina el 14.2.2014



Figura 2. Portada de la publicació de part de la tesi doctoral (llegida el 1985, publicada el 1986)

Una creixent industrialització en el període de la Il·lustració

Les abundants fonts de la Il·lustració valenciana (1) ens permeten àmpliament seguir els inicis de la indústria tèxtil a la Vall d’Albaida i a les Valls d’Alcoi (2) en els moments inicials de la industrialització i que encara en el segle XXI, en procés de declivi, s’hi localitza.
L’auge demogràfic de la segona meitat del segle XVIII va acompanyat d’una “intel·ligència reformista” de primer rang: Maians, Martí, Cabanilles i d’altres autors com Castelló, Andreu Àngel Duran i Pérez Planelles en són bona mostra. Els cinc darrers escriuen sobre la indústria de la regió tèxtil i són la base principal que ens permet entendre el nivell industrial de la regió.
Duran ens informa de la producció de llana dels pobles de la regió –excepció d’Alcoi i Ontinyent-. Sabem en canvi, a través d’Escolano, que la producció de llana alcoiana era important i Cabanilles ens permet quantificar-la

Quadre I Principals pobles productors de llana, expressada en arroves, a la regió Alcoi-Ontinyent, segons Nipho, F. M. (1769-1771)

Alcoi*
1.100
Benigànim
260
Bocairent 
780
Turballos
200
Cocentaina
600
Albaida-l’Aljof
200
Muro 
600
Bèlgida
200
Planes
378
Agullent
200
Benilloba
270
Alcosser
100
Aielo de Malferit
207
Benimarfull
100

                * La quantitat produïda per Alcoi s’ha tret de Cabanilles
           

Fig. 3 Valls d’Albaida i d’Alcoi al mapa del País Valencià publicat a les Observaciones de Cabanilles.

Hi destaca la producció d’Alcoi, Bocairent, Cocentaina i Muro.
            Les Observaciones d’A. J. Cabanilles sobre el Regne de València de finals del XVIII ens permeten la més completa i fiable aproximació a la indústria tèxtil de la regió (3) d’aquesta època. Podem així establir les persones ocupades en aquesta activitat, la qual cosa ens permet ja una primera aproximació a la jerarquia dels nuclis industrials de la zona

Quadre II. Persones ocupades en la producció tèxtil, als municipis valencians de finals del segle XVIII, segons A. J. Cabanilles

Alcoi
2.500
Benifallim
200
Cocentaina
1.360
L’Olleria
200
Ontinyent *
1.500
Alcoleja
170
Benilloba
680
Banyeres
120
Ibi
680
Alfafara
40
Bocairent
510
Biar
30
Muro
300
Castalla
20
Atzeneta
300
Onil
20
Benasau
220



* Les dades d’Ontinyent inclouen els treballadors en la indústria paperera.

El filat de la llana per a la indústria alcoiana es feia a diversos pobles de les Valls d’Alcoi i ens indica el procés de formació i consolidació d’una regió industrial. Cabanilles ens aporta la quantitat de pesos que rebien d’Alcoi els pobles de Cocentaina, Benilloba, Benasau i Ibi per filar llana per al seu ulterior filat. Ibi no només filava per a Alcoi, també ho feia per a Bocairent.

Quadre III. Municipis que treballen i filen llana per a Alcoi i nombre de pesos que reben a canvi, segons A.J. Cabanilles

Cocentaina     600 pesos que reben d’Alcoi
Benilloba         300 pesos que perceben d’Alcoi
Ibi                    300 pesos que rep d’Alcoi i de Bocairent
Benasau         100 pesos rebuts d’Alcoi


 Fig. 4. Vista d’Ibi publicada a les Observaciones d’A. J. Cabanilles

La producció tèxtil a banda de donar-se a Alcoi, Bocairent, Cocentaina i Ontinyent, es donava també a Muro i Atzeneta d’Albaida. Muro tenia 200 telers de llenç i Atzeneta 100 telers que filaven diàriament 100 peces de llata (A. J. Cabanilles, 1797: 160).
L’explicació que fan els il·lustrats de la indústria ens permet establir una jerarquització dels nuclis de població de la regió tèxtil.
Així l’obra de Josep Joaquim Castelló (4) -datada per mi el 1783 (Vallès, 1986a), basant-me en la menció dels 28 molins de paper a Alcoi- en referir-se a la indústria d’aquesta ciutat ens parla de l’existència de fàbriques de drap de totes qualitats i colors i de fàbriques de paper, a més d’indústries alimentàries –torrons i tostons- i d’indústria cerera:

“...los principales [ramos de la industria] son la fabrica de paños y la de papel. Labrase un prodigioso numero de aquellos de todas calidades, y colores (...) La fabrica de papel es nueva en esta villa, pero ha hecho tan rapidos progresos, que en discurso de unos veinte años se han construido hasta veinte y ocho molinos, con cinquenta Tinas, las que labran diariamente un excesivo numero de resmas.”

Les primeres matèries usades per a la fabricació de drap estan formades per llanes del país i voltants (veure Quadre I) i per llanes de Castella i Extremadura. Els teixits, es venen en el mercat espanyol i les colònies americanes, així com el paper:

 “ ...para los [paños] entrefinos se valen de las lanas del pais y alrededores, y para los finos delas de Estremadura y Castilla, corren por toda España sus paños, y muchos de ellos se embarcan para America (...) la maior parte [de las resmas de papel] se embarcan de parte del rey para las Americas.”

En Bocairent menciona Castelló la indústria tèxtil i la paperera, sense gaire concrecions ni pel que fa al volum ni a la maquinària:

 “Fabricanse paños de todas calidades que se consumen en toda España y em barcan para America” ...
“Junto a este [copioso manantial] y en la partida llamada Vinalopó, se ha construido un molino de papel fino”

 fig. 5 Vista de Bocairent publicada a l’obra d’A. J.  Cabanilles

D’Ontinyent ens parla extensament de l’agricultura i menciona, com havia fet en les altres poblacions, la indústria tèxtil i la paperera. Apareixent la figura del treball industrial a temps parcial:

“...y de la lana que cortan fabrican paños entrefinos y bayetas, y con esta industria se mantienen muchos artesanos, y la familia de los labradores aplicandose a hilar, y à limpiar las lanas ...Ultimamente se han fabricado tres molinos de Papel fino”

El detallat informe que fa l’autor de la riquesa agrícola i les minses aportacions que fa sobre la indústria fa pensar que efectivament, pel que fa al segle XVIII, Ontinyent és fonamentalment un nucli agrari, però amb presència d’indústria tèxtil i paperera que tenen pel que sembla un paper subaltern respecte de l’agricultura. En l’activitat tèxtil ontinyentina es menciona l’existència de treball depenent de Bocairent: “hilando las lanas que van a buscar a Bocairente” confirmant així la major importància històrica de la indústria en aquesta vila.
            Cocentaina apareix descrita en el llibre de Castelló, com una vila agrícola, amb activitats industrials lligades a Alcoi:

“En esta villa se fabrican algunos paños, pero todos, o los mas de cuenta de los fabricantes de Alcoy. En nuestros dias se han construido a las inmediaciones del pueblo sobre el rio de Alcoy dos molinos de papel, el uno de ellos con tres tina, que es de los mejores que hay por aquellos contornos”

En parlar de la resta de nuclis de les dues comarques, Castelló no esmenta cap activitat industrial, ni en el cas de Muro, del qual comenta que a més de les collites pròpies del Comtat “se coge porcion de lino de muy buena calidad”, ni del poble de Benilloba del qual lloa la bondat dels seus vins.
            La jerarquia industrial que suggereixen les pàgines de J. J. Castelló situa Alcoi en primer lloc Bocairent o Cocentaina en el segon lloc i Ontinyent en quart lloc.
            El text de Cabanilles és encara més clar pel que fa a la regió tèxtil, descriu de manera entenedora, com si fos un documental, el moviment industrial alcoià:

“Vese en las puertas é interiores de las casas gran multitud de tornos en movimiento para hilar las lanas preparadas de antemano por los cardadores: óyense por todas partes repetidos golpes de telares: las calles y plazas están medio cubiertas de lanas ya teñidas: crúzanse las caballerías cargadas de paños que van ó vienen de los batanes: todos están en continuo movimiento, y lo comunican á los pueblos de la comarca, para que bien compensados les ayuden”
(pp. 192-193)

En parlar de Bocairent, Cabanilles posa de manifest la importància de la indústria, situant-la en segon lloc dins les regnícoles d’aleshores:

“Debe contarse Bocayrént entre los principales villas del segundo orden si solo se mira el número de vecinos ... pero si se consideran su industria agraria y sus fábricas, merece ser la segunda del reyno, siendo la primera sin disputa Alcoy”

Reconeix la millora de les indústries alcoianes i l’existència del treball a domicili introduït a la rodalia:

“Las fábricas de lana, que de tiempo inmemorial han sido el nervio y manantial de riqueza de aquel pueblo industrioso, se han ido mejorando sucesivamente, y en estos últimos años se han han aumentado de tal modo, que parece llegan a lo sumo respecto al número de vecinos, cuyos brazos hallan ocupacion, y aun muchísimos de los pueblos de la comarca” (p. 165)

En descriure Ontinyent, Cabanilles destaca la importància de la població dispersa de la qual diu:

“Estos son todos labradores, como tambien la mayor parte de los que habitan en la villa, donde hay 1500 personas empleadas en las fábricas de paños, bayetones, lienzos y papel..” (p. 120)

De Cocentaina destaca el treball dels seus habitants i la relació amb Alcoi:

“ ...ocupados todos sin distincion de edad ni sexo en las fábricas de la villa; donde texen 300 paños (...) i mucho mas en las de Alcoy, que emplean los brazos débiles de mugeres y niñas, y los de los hombres que sobran para cultivar los campos. Vense las calles y las casas embarazadas con multitud de tornos, que mueven sin cesar aquellas gentes, recibiendo en recompensa cada semana al pie de 600 pesos de la villa de Alcoy” (p. 159)

Destaca també a la regió les produccions industrials de Muro on situa Cabanilles “...empleados en 200 telares de lienzo” (p. 160) i Atzaneta de la qual diu que “ ...se hallan corrientes más de 100 telares” (p.132).

La jerarquia de nuclis en relació a la indústria es completa, a banda del que ja hem vist pel que fa a la producció i al moviment industrial per la connexió dels industrials amb les innovacions que es produeixen a d’altres països europeus. L’actitud respecte de les innovacions i millores ens està indicant la capacitat de supervivència, en el segle XVIII i certament aquesta actitud continua sent vàlida per a la supervivència industrial en el segle XXI. Cabanilles constata també l’actitud oberta a la innovació dels industrials alcoians de finals del segle XVIII:

“Los vecinos de Alcoy han hecho en pocos años progresos rápidos en el ramo de fabricar, introduciendo máquinas para hilar, imitando paños extrangeros, y mejorando la papelería. Pero lejos del orgullo inseparable de ignorantes presumidos, y libres de preocupacion, confiesan que sus obras distan aun de la perfeccion de las preciosas que nos vienen de Inglaterra, Holanda y Francia. Desean llevar las suyas á igual grado ; y sabiendo que les faltan máquinas é instruccion en el arte de teñir y beneficiar las lanas, moldes y destreza en la manipulacion del trapo y pastas para papeles, quisieran adquirir estos tesoros para competir con los primeros artífices de Europa” (p.193).

Pérez Planelles (1807) (5) en el seu treball sobre Alcoi ens assabenta clarament de l’especialització industrial tèxtil de la vila: el 80 % de la població activa s’hi dedicava incloent xiquets i ancians i també e           l 80% del valor de la producció industrial era tèxtil situant-se la paperera en el 17 % del valor de la producció industrial.
En una menció molt similar a la de Cabanilles, escrita pocs anys després, Pérez Planelles insisteix en els esforços per introduir les innovacions industrials d’altres zones europees més avançades:

“Tienen noticia los Fabricantes de Paños, de que en Ynglaterra y Olanda, hay mejores Maquinas y Utensilios para sus Fabricas; pero no se han planificado en este Pueblo, porques sus ventajas no han podido experimentarse, pues para ello seria menester, que algunos sugetos instruidos pasasen antes à aquellos Payses, y logrando su reconocimiento y examen, se convenciesen de las mejoras. La Rl Fabrica, no se detiene en expender caudales, ni en emprender trabajos, para adquirir las nuevas Maquinas que se inventan, y los demas descubrimientos relativos à la mejor perfeccion de sus manufacturas. Actualmente pone corriente una Maquina para cardar los Paños a Percha con utilidad de la operacion, y mucho ahorro de operarios. Otra para mejorar la prensa; y ha introducido el tinte del Pastel. Este es el principal destino, que da à los 5, 6 ò 7 rs de von por Pieza que exije la Fabrica, de los Fabricantes, al tiempo de reconocerlas, aprobarlas, y estampar en ellas, el sello, ò Bolla” (6)

La Fàbrica de Draps -i els gremis- tenien una organització laxa en quant a les normes que aplicaven i mantenien, en canvi, una actitud innovadora en relació a la introducció de maquinària tendent a mecanitzar i abaratir la producció. El dret de bolla funcionava com una mena d’impost industrialitzador. A més a més, com es comprova al text de Pérez Planelles, els fabricants gaudien o participaven del poder local. Estem per tant davant d’una lenta dissolució de fet de l’antic règim.

La consolidació industrial del segle XIX i primer terç del segle XX

Les matrícules industrials i els textos de la Comissió de Reformes Socials del 1884, així com els diccionaris, les guies i la bibliografia geogràfica ens permet constatar l’avanç en el procés industrialitzador al conjunt de la regió tèxtil.
            Pel que fa a Alcoi, les matrícules industrials de finals del segle XIX i dels anys 30 del segle XX ens permeten comprovar quina és l’evolució del nucli industrial més important de la regió tèxtil.

Quadre IV. Contribucions totals, industrials i tèxtils d’Alcoi entre 1895 i 1938, d’acord amb les matrícules industrials.

Any
Total (ptes)
Total ind.
%
tèxtils
%
1895
184.002
 74.360
40’4
 32.585
43’2
1899
203.334
 76.424
37’5
 37.385
48’9
1905
210.763
 82.980
39’3
 44.381
53’4
1910
172.478
100.801
58’4
 81.080
80’4
1915
283.011
131.728
46’5
 81.426
80’4
1920
259.447
146.698
56’5
 93.455
63’7
1925
738.560
353.672
44’8
219.425
62’0
1938
594.582
294.235
49’4
192.495
63’5

L’especialització industrial sobre el conjunt de l’activitat econòmica se situa entre el 40 % del total i vora el 60 % mentre l’especialització tèxtil que aquestes dades mostren oscil·la entre el 40 i el 80 per cent i és sempre per tant molt alta.
El nombre de fusos i de telers i la seua distribució entre mecànics i manuals, així com la introducció dels telers jacquard els podem seguir a través de les matrícules industrials.

Quadre V Maquinari de la indústria tèxtil alcoiana entre 1895 i 1905, d’acord amb la informació de les respectives matrícules industrials.


1895-96
%
1899-00
%
1905
%
Fusos
20.331

21.950

20.065

telers manuals 
124
39’8
110
32’8
109
20’6
telers mecànics
157
50’4
225
67’2
420
79’4
telers jacquard
30
9’6
-
-
-

total telers
311
100
335
100
529
 100
Batans
66

61

59


El nombre de fusos es manté bastant estable en aquest canvi de segle, als voltants dels 20.000, mentre és patent el procés de macanització dels telers i la introducció dels jacquard –tot i que aquests només figuren específicament el 1895-96- els telers mecànics passen de representar el 60 per cent el 1895 a ser el 80 per cent el 1905, mentre la quantitat de telers quasi es dobla en la dècada de 1895-1905.

Quadre VI Nombre de fusos, telers i batans, segons dades de les matrícules industrials d’Alcoi entre 1910 i 1938 (índex de creixement: 1910 = 100)

fusos
27.077
100
27.590
102
43.446
 160
41.995
 155
32.160
118
telers
610
100
621
102
952
156
1.237
 203
1.185
194
batans
70
100
60
86
83
 118
69
98
19
27

El nombre de fusos i de telers creix de manera significativa al llarg d’aquest terç del segle XX, mentre minva el nombre de batans. La consolidació i mecanització de la indústria tèxtil alcoiana salta a la vista
            A Ontinyent ens trobem encara a la fi del segle XIX en el procés de canvi entre una agricultura majoritària i la indústria. Això és el que trobem a l’informe que fa el metge d’Ontinyent Josep M. Bonastre Mir:

“La condición económica de los obreros...es mediana en los industriales y mala en los agrícolas. El encontrarse la industria en esta población en el periodo de su infancia, hace que la mayor parte de los obreros se dediquen á las faenas del campo; nótase, si embargo, de algún tiempo a esta parte alguna tendencia á ensanchar los horizontes de la fabricación, como lo atestigua la creación de algunas empresas en ese sentido (...) ¿De qué modo, pues, podría beneficiarse la clase obrera? Entendemos que en primer lugar debiera fomentarse el desarrollo de la industria...” (p. 338)

Aquesta mateixa situació de canvi la constatem a les matrícules industrials que vam consultar a l’arxiu municipal d’Ontinyent.

Quadre VII Evolució de la tributació total, industrial i la tèxtil de la vila d’Ontinyent, segons les matrícules industrials (1891-92, 1895-96, 1901, 1908, 1933, 1934 1937 i 1938)

Anys
Tributació
total
Tributació
industrial
%
Tributació
tèxtil
%
1891-92
13.145
3.050
23’2
1.421
46’5
1895-96
19.512
6.071
31’0
1.450
23’8
1901
22.364
8.616
38’5
1.919
22’2
1908
34.056
14.743
43’2
6.236
42’2
1933
149.054
66.229
44’4
23.247
35’1
1934
142.458
63.998
44’9
20.522
32’1
1937
163.059
75.140
46’1
25.495
33’8
1938
147.153
77.281
52’5
25.168
32’5

Podem observar clarament com el nivell de la tributació industrial sobre la total és creixent des d’un minoritari 23’2 % el 1891 fins a una clara especialització industrial el 1938 amb el 52’5 % del total tributat. La especialització tèxtil en canvi tot i estar present manté un nivell que se situa als voltants de la tercera part del total de la tributació industrial, excepte el 1891-92 que marca el màxim de tributació tèxtil i el 1908.
La indústria a partir del primer decenni del segle XX ja és l’activitat principal. En unes poques dècades s’havia produït el que demanava el metge Bonastre en l’informe abans mencionat
La mateixa font de les matrícules industrials ens permet fer un seguiment de la maquinària utilitzada a la indústria tèxtil des de finals del segle XIX fins els anys trenta dels segle XX

Quadre VIII. Evolució del nombre de fusos, telers manuals, mecànics, jacquard i batans entre 1891 i 1938 a Ontinyent segons les matrícules industrials.

Anys
1891
1895
1901
1905
1908
1933
1934
1937
1938
Fusos
1.050
 890
1.150
2.500
2.090
2.375
2.375
2.680
2.220
t. manuals
 26
22
19
61
55
16
6
-
-
t. mecànics
-
12
16
67
32
154
112
163
165
t. jacquard
-
-
-
6
12
4
19
25
25
Batans
6
3
3
4
3
-
-
-
-
                   
Els canvis en el maquinari consignat assenyalen també una mateixa direcció: així constatem el fort creixement del nombre de fusos, l’augment dels telers mecànics i la desaparició dels manuals que ja no apareixen en la matrícula de 1937, mentre els telers jacquard, que impliquen una tecnologia innovadora, tenen ja una presència important a finals dels anys trenta.
            Emprant la mateixa font documental de les matrícules industrials trobades als respectius arxius municipals he pogut reconstruir el procés seguit a la indústria de Cocentaina i Albaida. Ambdues poblacions mantenen un nivell industrial baix i una baixa especialització tèxtil.

Quadre IX. Contribucions total, industrial i tèxtil de Cocentaina, segons les matrícules industrials (1860, 1863, 1865 i 1869) (Les dades del 1869 estan en escuts)

Anys
Tributació total
Tributació
industrial
%
Tributació
tèxtil
%
1860
 40.839
5.821
14’2
1.627
27’9
1863
43.603
8.000
18’3
2.216
27’7
1865

10.235
18’7
1.902
18’5
1869
4.866
1.177
24’1
126
10’7

 Quadre X. Contribucions totals, industrials i tèxtils d’Albaida, segons dades de les matrícules industrials de 1854, 1855-56, 1868-69, 1876-77.

Anys
Tributació
total
Tributació industrial
%
Tributació tèxtil
%
1854
 13.800 r.b.
2.246
16’7
576
25’6
1855-66
 920 escuts
128
13’9
12
 9’3
1868-69
1.012 escuts
112
11’0
9
 8’0
1869-70
 802 escuts
97
12’0
12
12’3
1876-77
 3.387 ptes.
379
11’1
12
 3’1







           
Els dos municipis es mouen en un nivell similar pel que fa a la industrialització, com pel que fa a l’especialització tèxtil dins la indústria. Els anys ací indicats ocupen la segona meitat del segle XIX i no tenim dades dels anys trenta del segle XX, són dades més antigues que les vistes per a Alcoi i Ontinyent, però ens indiquen que el procés és ací perifèric i més lent que als nuclis principals.
            La font bibliogràfica de Bailly-Baillière i la Geografia del Reino de Valencia de Carreras Candi ens permet establir la situació industrial dels principals nuclis, així com la diversitat de la producció.
            La jerarquia que aquesta font dóna per als anys 20 del segle passat és Alcoi, destacat en primer lloc, seguit d’Ontinyent i Bocairent i a molta distància Albaida, Banyeres i Cocentaina.


II  La indústria tèxtil des de la postguerra als inicis del segle XXI

La consolidació de la indústria tèxtil, no exempta de crisis, es dóna a poc a poc en la difícil dècada dels anys 40 fins arribar a la crisi de 1965.

                        Alcoi
Les matrícules industrials d’Alcoi de 1945, 1950 i 1955 ens donen una similar especialització tèxtil que la que hi havia als anys trenta.

 Quadre X. Contribució industrial i tèxtil d’Alcoi, segons les matrícules industrials.

Anys
Tribut. industrial
Tributació tèxtil
%
1945
1.034.018
 712.251
68’8
1950
1.251.515
 878.113
70’1
1955
1.676.670
1.132.822
67’5

La difícil reconstrucció de la indústria a la postguerra la podem comprovar a més de a la documentació de l’Arxiu municipal, a través de dues fonts: Coloma Monllor (7) i el Diccionario geográfico (8). Totes dues fonts senyalen la persistència industrial tèxtil de la zona en aquest període. 

 Quadre XI. Empreses d’indústria tèxtil alcoianes el 1940 i el 1949, segons Coloma Monllor i el Diccionario Geográfico de España de 1956 respectivament.


1940
1949
Magatzems de drap
14

Borreres
21
24
Tints de servei públic
5

Filatures
14
18
Filatures i teixits
40

Fàbriques de teixits
45
57
Fàbriques de gènere de punt
24

Telers mecànics
650
800
Fusos
35.418
42.000

Les dades del Diccionario, a més, mencionen l’existència d’un miler de telers manuals. La recuperació de la indústria recuperava figures pròpies del passat, com era l’existència d’aquests telers manuals.

Ontinyent

Ontinyent al llarg de la dècada dels 40 consolida la seua especialització industrial i tèxtil, com comprovem a les matrícules industrials d’aquest període.

 Quadre XII. Tributacions totals, industrials i tèxtils a Ontinyent entre 1941 i 1949, segons les matrícules industrials.

Anys
T. totals
T. indústria
%
T. Tèxtil
%
1941
242.831
112.521
46’3
43.769
38’8
1943
353.236
171.240
48’4
86.164
50’3
1945
345.775
180.095
52’0
83.948
46’6
1949
570.841
334.181
58’5
209.030
62’5

El pes de la contribució industrial que ací comprovem confirmen les del període precedent que ja assenyalava Ontinyent com un nucli amb predomini de la indústria sobre la resta d’activitats. L’evolució, que les tributacions de la indústria tèxtil evidencia, segueix també una marxa clarament ascendent en situar-se al final de la dècada en més d’un 62 % de les tributacions industrials. En canvi l’evolució de la maquinària que comprovem a les mateixes matrícules industrials matisa l’optimisme que abans indicàvem, sense desmentir la consolidació industrial de base. També aquesta font mostra la presència de 80 telers manuals el 1949. La indústria amb procediments artesanals, és al capdavall també indústria i la dècada dels quaranta no deixa d’ésser una dècada difícil en tots els sentits.

  Quadre XIII. Evolució del nombre de fusos i telers a la indústria d’Ontinyent, segons les corresponents matrícules industrials.

Anys
Fusos
Telers mecànics
Telers jacquard
Telers manuals
1941
2.206
196
15
--
1943
2.240
258
--
4
1945
1.532
190
--
16
1949
--
183
--
80

Bocairent

Les dades demogràfiques de què disposem de Bocairent ens permeten també aproximar-nos a la situació de la indústria tèxtil.

 Quadre XIV. Població industrial i relació sobre la població activa i població tèxtil i relació sobre la industrial de Bocairent entre 1940 i 1965, segons els padrons i els censos.

  Anys
Població industrial
%
Població tèxtil
%
1940
731
52
606
83
 1945
943
60
792
84
1950
1.045
64
860
82
1955
1.140
67
975
85
1960
1.415
75
1.253
86
1965
1.252
75
1.252
87
Una clara especialització industrial i tèxtil, en augment al llarg del període, és ben visible a les dades suara vistes.

Albaida

La situació industrial d’Albaida és singular, com ja advertim des de la Il·lustració car trobem ací una persistent presència d’indústria cerera. Malgrat això l’especialització tèxtil progressa i en els anys 50 ambdues especialitzacions s’igualen.

  Quadre XVI. Evolució de la contribució total, industrial, tèxtil i cerera d’Albaida entre 1946 i 1955, segons les matrícules industrials.


Tributació total
Tributació Industrial
%
Tributació Cera
%
Tributació Tèxtil
%
1946
75.549
60.683
80’3
29.458
48’5
22.066
36’3
1950
74.041
50.637
79’1
30.264
51’6
18.901
32’2
1955
159.927
105.000
65’6
49.942
47’5
48.879
46’5

Banyeres, Cocentaina i Muro mantenen una tònica similar de clara especialització, que reflecteix la difusió des dels nuclis principals i la consolidació de la regió industrial. Banyeres, seguint las font del Diccionario Geográfico de 1956, manté un predomini d’empreses tèxtils: 

Quadre XVII. Indústries de Banyeres, segons el Diccionario Geográfico.

Fàbriques de gèneres de punt
7
Fàbriques de filat regenerat
8
Fàbrica de sacs
1
Nombroses fàbriques de cotó
-
Fàbriques de paper fi
2
Molí fariner
1
Forns de pa
7
Diverses indústries domèstiques
-

Si fa no fa, servant les distàncies quantitatives, aquest nucli segueix fidelment el model del nucli principal de la contrada.
            La descripció de les activitats industrials que fa el Diccionario en referir-se a la Cocentaina de postguerra, ratifica l’existència d’una indústria d’empreses menudes i poc especialitzades:

“[hay] dos especialidades artesanas: los turrones y los odres de cuero para el vino. Fábricas de aceite, de licores, de aprestos, de arpilleras, de serrar madera, de azulejos y baldosas, de cajas de cartón, de borra, de sucedaneos de café, de tejidos de algodón, de calzado, de cemento etc y varias industrias menores”.

Les activitats industrials de Muro, seguint la mateixa font del Diccionario es concreten en 6 filatures a base de regenerats i una fàbrica de sacs de jute. Quatre molins fariners i diversos forns completen la indústria existent aquests anys.

            La dècada dels anys 60 obre noves perspectives industrials que comprovem al conjunt de la regió tèxtil del País Valencià. El Catàleg dels sindicats verticals de l’època ens permet una visió de conjunt (9). En aquesta font podem comprovar el nombre de treballadors i d’empreses per branques.

 Quadre XVIII. Empreses i treballadors alcoians classificats per branques industrials el 1966, segons dades sindicals.

Subsectors
Treballadors
%
Empreses
%
Cotó i gèneres de punt
1.150
18
17
5’8
Llana
414
6
11
3’7
Regenerat
4.168
70
239
81’0
Ram de l’aigua
308
5
16
5’0
Confecció
108
2
9
3’0
Total
6.221
100
293
100’0

Comprovem que s’ha donat una davallada de la llana, el predomini dels regenerats i la importància del cotó i els gèneres de punt.
Les dades sindicals sobre la indústria d’Ontinyent ens dóna una estructura similar a l’alcoiana.

Quadre XIX. Empreses ontinyentines per branques de producció, segons el catàleg sindical de 1966.

Branques
Empreses
Cotó i viscosa
4
Llana
5
Regenerats
60
Ram de l’aigua
 8
Confecció
 2

El total de treballadors tèxtils a Ontinyent, segons aquesta font, era de 3002 repartits en un total de 79 empreses

 Quadre XX. Principals empreses (10) ontinyentines segons el catàleg sindical de 1966.

Empreses
Treballadors
Paduana SA (mantes i regenerats)
234
Tortosa i Delgado (llanera)
179
Josep Mataix SA
173
Indústries Reunides Jordà
161
Manuel Revert i Cia
156
Vda. D’Enric Pérez Moltó
102

La dècada dels anys 70 comportà canvis en la regió tèxtil i en la comercialització de la seua producció. En efecte, a partir de 1970 començà a celebrar-se a València la Fira Hogar Textil,  aquesta fira representa un canvi important i ens mostra un nou equilibri industrial de la regió, diferent del que portem vist, ja que la indústria tèxtil de la Vall d’Albaida té una major representació en aquest aparador comercial que la indústria tèxtil de les Valls d’Alcoi. Les dades comercials ens estan assabentant del canvi que s’està produint amb un nucli emergent com el d’Ontinyent i un nucli en declivi com és el cas d’Alcoi.

            Les dades del Ministeri d’Indústria de 1970 ens permeten comprovar l’ascendent consolidació de la indústria tèxtil a les Valls d’Alcoi

Quadre XXI. Indústria tèxtil, per branques, a les Valls d’Alcoi el 1970, segons dades del Ministeri d’Indústria.
  
Branques
Empreses
%
Treballadors
%
Cotó i viscosa
158
15’8
673
6’3
Llana
6
0’5
249
2’3
Seda i sintètics
66
6’3
991
9’3
Fibres diverses
11
1’0
115
1’0
Fibres de recuperació
633
60’4
7.020
66’1
Ram de l’aigua
9
0’8
246
2’3
Altres indústries tèxtils
54
5’1
571
5’3
Preparació industrial
111
10’6
752
7’0
Total
1.048
100
10.617
100
            

Les empreses de la ciutat d’Alcoi representaven el 67’6 % comarcal i el nombre de treballadors que hi treballaven representaven el 75’5 % del total. Encara la major part de la producció s’hi localitzava a Alcoi.
            A la ciutat d’Ontinyent, segons dades del cens industrial de 1978, hi havia un total de 116 empreses tèxtils que ocupaven a 4.522 treballadors. Hi ha un major augment de llocs industrials ací que a Alcoi, si comparem les dades vistes en els anys 60 i 70.
                                               La fira, per tant, és un altre indicador de la consolidació de la producció industrial de la regió Alcoi-Ontinyent i ens mostra, a través dels expositors, la importància relativa de les dues grans regions tèxtils espanyoles: la barcelonina i la de la regió Alcoi-Ontinyent. En aquest darrer cas constatem la importància dels expositors per localitats.

  Quadre XXII. Expositors de la regió tèxtil Alcoi-Ontinyent i d’altres àrees espanyoles, a la Fira tèxtil de València de 1970 i 1981, segons la Memòria de la Fira d’aquells anys.

1970
Reg. Alcoi-Ontinyent
%

%
Ontinyent
30

Resta del País Valencià
21
14’6
Alcoi
21

Barcelona
40
27’9
Bocairent
14

Resta d’Espanya
6
4’2
Banyeres
5




Albaida
4




Muro 
2




Total regió
76
53’1




1981
Reg. Alcoi-Ontinyent
%
Altres
%
Alcoi
35

Resta del País Valencià
46
14’7
Ontinyent
32

Barcelona
90
28’8
Albaida
17

Resta d’Espanya
7
11’8
Cocentaina
5




Muro
4




Bocairent
3




Aielo
3




Atzeneta
1




Benilloba
1




Guadassèquies
1




Total regió
102
32’7




És molt clar el major pes relatiu dels expositors ontinyentins de la regió Alcoi-Ontinyent el 1970, depassant clarament els alcoians i la resta de nuclis. També és clar el pes dels expositors tèxtils de Catalunya. Les dades al si de la regió tèxtil valenciana evidencien la importància relativa que la indústria tèxtil de la Vall d’Albaida pren al conjunt de la regió.
Dades que es repeteixen al conjunt de les Fires celebrades, excepció feta de la Fira de 1981 més amunt vista en la que el nombre d’expositors alcoians és un poc major que els dels ontinyentins.
                                                                                                                                 A finals de la dècada dels anys 80 els llocs de treball industrials a la regió tèxtil palesen una situació clarament diversa dels inicis industrials de finals del XVIII (11). La distància en el nombre d’habitants i en la població ocupada en la indústria de les dues capitals de la regió, Alcoi i Ontinyent, s’acurta. L’especialització tèxtil que en Alcoi representava a principis del XIX el 80 % s’ha reduït a un terç el 1987 mentre a Ontinyent s’aproxima al 50% i depassa aquesta quantitat a la resta de nuclis industrials amb Agullent i Albaida situats al cap amb xifres similars a les alcoianes de 1807. 

Quadre XXIII. Llocs de treball als principals nuclis industrials de la regió Alcoi-Ontinyent, segons dades de la cotització a la Seguretat Social el 1987.


Alcoi
10.101
Ontinyent
6.698
Cocentaina
1.780
Albaida
1.711
Banyeres
1.325
Muro
1.167
Benigànim
1.132
Bocairent
744
Agullent
643


Una fita important per a la indústria tèxtil de la regió fou la creació dels Instituts tecnològics al sí de l’IMPIVA (Institut de la Mitjana i Petita Indústria Valenciana). Aquest organisme autònom es creà el 1984 dins la Conselleria d’Indústria de la Generalitat Valenciana de l’etapa socialista (12). Els Instituts tecnològics intentaven dotar de serveis tecnològics les empreses industrials valencianes que per la seua dimensió o per la manca de tradició no comptaven amb els instruments necessaris per a competir dins la UE i en el mercat mundial. S’intentava incloure les innovacions tècniques, de millora de la producció i de la gestió, en els sectors industrials valencians. Pel que fa al sector tèxtil, es creà AITEX amb seu a Alcoi i unitats tècniques a Crevillent i Ontinyent. Es volia dotar així d’una infraestructura tècnica a les empreses tèxtils, que incloïa laboratoris. Les empreses tèxtils valencianes fins aquell moment acudien als laboratoris de Terrassa. Amb aquest institut s’hi analitzaven primeres matèries, s’efectuaven controls de qualitat preventius de cara a l’exportació i s’importava tecnologia punta per a la introducció de la fabricació de teixits especials per a la indústria aeronàutica, per exemple. S’acudia a les Fires internacionals de maquinària tèxtil i es presentaven les novetats per a que pogueren ser incorporades a les empreses de l’àrea (13).


Fig. 6, Seu d’Aitex, a la plaça Emili Sala(o del Terrer) d’Alcoi, foto de l’autor, 2015. 

            Les Empreses associades a Aitex el 1990 assenyalaven un pes preponderant d’Alcoi (53 empreses), Ontinyent (21 empreses) i Cocentaina (20 empreses), estant representades la resta de nuclis industrials tèxtils de la regió.
            Les dades dels treballadors fixes ocupats en la indústria tèxtil de la regió Alcoi-Ontinyent el 2004, segons el cens de la UGT (14) ens posa de manifest importants canvis en el conjunt de la regió i en la distribució interna. D’entrada comprovem com els ocupats de la Vall d’Albaida superen els de les Valls d’Alcoi capgirant la trajectòria històrica observada fins ara.

Quadre XXIV. Treballadors tèxtils fixes a les indústries de la regió Alcoi-Ontinyent el 2004 segons dades de la UGT.

 Vall d’Albaida
Valls d’Alcoi
Ontinyent
2.612
Cocentaina
1.341
Albaida
946
Alcoi
1.148
Agullent
820
Muro
751
Benigànim
441
Banyeres
542
Atzeneta
405
Villena
316
Alfarrasí
227
Beneixama
130
Bocairent
190
Biar 
114
Salem
41
Benilloba
100
Els Fontanars
35
La Canyada
37
Montaverner
20


Total
5.737
Total
4.479



Sobta la important reducció de treballadors i d’empreses tèxtils a l’àrea i és interessant anotar els canvis produïts en la regió. D’entrada el predomini de la Vall d’Albaida és clar i la major importància d’Ontinyent al sí de la regió és del tot evident, doblant el segon nucli que és Cocentaina. Alcoi ha passat a un discret tercer lloc. Bocairent que havia estat al costat d’Alcoi el nucli històric originari ha quedat relegat a un lloc irrellevant. A ambdues comarques han aparegut nous nuclis industrials tèxtils: Benigànim, Alfarrasí, Villena, Biar i la Canyada. Fenomen que eixampla la regió tèxtil en afegir nous municipis i el nucli de l’Alt Vinalopó que representa Villena. El mapa dels llocs industrials tèxtils de la regió ha capgirat el que es donava a la Il·lustració, si en aquell Alcoi era el nucli industrial més fort en aquest el nucli industrial més fort ha passat a ser Ontinyent.

Crisis industrials del segle XX i XXI

La reducció de llocs de treball que hem comprovat al quadre anterior ens posa en contacte amb les crisis de la indústria tèxtil al llarg del segle XX i inicis del XXI.
Les crisis cícliques del sector sovintejaren des dels anys 50. Se’n va produir una de forta entre 1950 i 1951. Segons indica Coloma Monllor (15)afectà la manufactura tèxtil i va fer trontollar moltes de les indústries. Comparant les matrícules industrials de 1945 i 1950 podem endevinar aquesta crisi ja que les empreses manuals passen d’un 4% a un 20 % mentre les empreses de més de 50 cavalls de representar un 10 % passen a un 7 %. L’empresa de Mataix i Cia. que el 1945 era la primera empresa alcoiana per la potència instal·lada passà a ser una modesta filatura de 25 cavalls el 1950.
El 1965 ensopeguem amb una altra crisi del sector (16). Si la crisi del 50 la podem inscriure, per les seues característiques, dins el retrocés de postguerra, la de 1965 és una típica crisi de superproducció que no pot ser absorbida pel mercat. L’augment de producció vingué de la mà de la substitució de les selfactines envellides per les màquines contínues que permetien una major producció. Paral·lelament, degut als costos salarials la producció tèxtil de la regió que oferia productes de mitjana i baixa qualitat, apugen els preus i conseqüentment davalla la competitivitat de la producció.
Així resulta que entre 1960 i 1968 es va passar en Alcoi de més de 8.500 treballadors a 6.076, mentre es passava de 431 empreses a 376. Com a resposta de la crisi s’introdueixen les fibres acríliques i s’inicien les exportacions. La creació de la Fira Tèxtil es troba també dins la dinàmica d’adaptació i superació de les crisis.
El 1974 marcà una altra crisi a la indústria tèxtil valenciana en relació sobretot a l’afebliment de la demanda interior, la resposta fou l’augment de les exportacions; així i tot es donà un augment de l’atur i una infrautilització de la capacitat productiva de la indústria que se situà en el 20 % de la capacitat productiva entre 1974 i 1975.
El 1979 i 1980 tornà a incidir la crisi, amb l’atur i la inflació pujant i amb debilitat de la demanda interior i exterior.
Les crisis dels anys 90 i dels primers anys del segle XXI expliquen la davallada de llocs de treball a la indústria tèxtil de la regió (17). Les dades del Quadre XXIV abans vist posen de manifest els efectes del que podem denominar crisis en relació a la mundialització. En l’actualitat ens trobem a les portes de la liberalització del comerç que donarà entrada al mercat europeu de la producció de Xina i altres països asiàtics. Això ens obliga, sense gaire marge de temps a pensar quin futur és possible per a aquesta indústria


Ismael Vallès i Sanchis
Professor jubilat del Departament de Geografia, Universitat de València.

Notes

(1) VALLÈS I SANCHIS (1986): sobre “Els il·lustrats i la indústria a la regió d’Alcoi (Valls d’Alcoi i Vall d’Albaida” Estudis, 12. Universitat de València, pp. 125-144.
VALLÈS I SAMCHIS (2013):  "Aproximació a la geografia de la Il•lustració des d'una perspectiva valenciana", Afers, 74, pp. 51-60. Catarroja.

(2) Utilitze aquesta denominació com a sinònim de la denominació L’Acoià-Comtat, actualment més usada.
(3) Sobre aquesta obra de Cabanilles consulteu Segundo centenario de las Observaciones del Reyno de Valencia, Cuadernos de Geografía 62, Universitat de València, 1997.

(4) CODINA BAS, J. B. (Ed.) (2000), Descripción geográfica del Reyno de Valencia formada por corregimientos por Dn. Josef Castello, de la real Academia de la Historia (1783). València, Diputació de València.

(5) PÉREZ PLANELLES, F. (1807): Plan Estadístico de la Villa de Alcoy, VALLÈS, I. (Ed.), València, Universitat de València, Ajuntament d’Alcoi, 1983.

(6) Ibídem p. XI.

(7) COLOMA MONLLOR, M. C. (1964). La ciudad de Alcoy. Estudio demográfico y económico. (Memòria de llicenciatura). Univ. de Murcia.
(8) Diccionario Geográfico de Espanya. Madrid. Ediciones del Movimiento. 1956.
(9) Catálogo de empresas y productos industriales de 1966.
(10) No detalle en general en aquest treball empreses concretes ni empresaris que en canvi figuren àmpliament en VALLÈS, I. (1986 b) i en VALLÈS, I. (1985).
(11) VALLÈS, I. (1988). “Proceso de difusión y configuración actual de la industria en la región Alcoi-Ontinyent (País Valenciano). Actas de la II Reunión de Geografía Industrial. Coord. RODRÍGUEZ, R y VILLARINO, M. Santiago de Compostela, pp. 178-182.
(12) VALLÈS, I. (1990). “Los Institutos Tecnológicos en el País Valenciano: un ejemplo de política industrial propiciadora de la innovación”. III Reunión de Geografía Industrial. Sevilla, pp. 363-372.
(13) “Las últimas novedades en maquinaria textil, presentadas en la sede de Aitex”. Crònica, desembre de 2003.
(14) Done les gràcies a Oscar J. García Grau que amablement m’ha facilitat el llistat del nombre de treballadors per empresa i municipi el 2004 cosa que m’ha premés parlar de la situació actual.
(15) COLOMA MONLLOR, M. C. (1964). La ciudad de Alcoy. Estudio demográfico y económico. (Memòria de llicenciatura), Univ. de Murcia. La traducció catalana és meua.
(16) JORDÀ BORRELL, R. M. (1976). “Alcoy: la crisis textil de 1965 y sus repercusiones”. Cuadernos de Geografía 18, Univ. De València.
(17) BIOT, R. (2004). “La patronal textil estima que el sector perdió el 4% de su empleo el año pasado”. El País / C. Valenciana, 9.1.2004.
(18) VALLÈS i SANCHIS, I. (2005), “De la indústria local a l’economia global: Muro en la cruïlla de la regió industrial Alcoi-Ontinyent”. Actes de les I Jornades d’Història Local de Muro, Imprempta de l’Editorial Marfil, Alcoi, 2005. pp. 159-173.
(19) Les empreses enquestades van ser: Hijos de E. Juan, Rasilan, Tefesa, Beneyto, de Bocairent; Monllor, Ferràndiz, Blanes, Alcoyà SA, Bernabeu, Pascual i Bultex d’Alcoi; Sempere, Dimas, Gil Mascarell, Blasco Galbis, Reig Martí, Altasa i Valmanta d’Albaida; Colortex, Paduana, Manterol, d’Ontinyent; Ferré, Mataix, Barceló, Inresa, de Banyeres; Manbor de Benilloba; Mollà, Filprim, Mitex, Intedeco, Such i Prato de Muro; Ortiz, Mallafil, Jover, Llorpic i Moltó de Cocentaina; i la Cooperativa d’Agullent.
(20) CASALS M.(1980). “La indústria tèxtil” dins la VI Reunión de Estudios Regionales. València Ponència fotocopiada.
(21) PALAFOX, J. (2002). “Los estragos de la industrialización valenciana”. El País, Comunidad Valenciana, 7.12.2002
(22) GADEA, L. (2004). “CC.OO y EU critican al Ayuntamiento de Alcoi por no incorporarse al Plan Estratégico del Textil de la UE”. El País / C. Valenciana, 25.1.2004
(23) Reptes del Sector Tèxtil davant la liberalització en el 2005. Ontinyent, 12 de desembre de 2003.
(24) LAUER, S. (2003). “La concurrence chinoise va bouleverser le textile européen”. Le Monde, 29.11.2003
(25) AMBROJO, J. C. (2004). “El 20% de los materiales textiles europeos incorporará la nanotecnología en 2010”. El País / Ciberpaís núm 325, 8.7.2004.



Bibliografia

AMBROJO, J. C. (2004): “El 20% de los materiales textiles europeos incorporará la nanotecnología en 2010” El País / Ciberpaís núm 325, 8.7.2004.

BAILLY BAILIÈRE (1920): BENÍTEZ, j. Y ALBIÑANA, J. I. (1980): Bocairente: una realidad económica (1940-1975) (Treball mecanografiat).

BERNABÉ MAESTRE, J. M. y SALOM CARRASCO, J. (1984): “Geografía de la industrialización alicantina”, Debats 7, pp. 61-25 València.

BERNABEU SANCHIS, A. (1982): Estructura socio-econòmica d’Ontinyent 1735-1782, Univ. de València.

BIOT, R. (2004): “La patronal textil estima que el sector perdió el 4% de su empleo el año pasado”, El País / C. Valenciana, 9.1.2004.

BUENO AGUADO, C. (1973): Del obrador a la fábrica, Béjar.

CASALS M.(1980): “La indústria tèxtil” dins la VI Reunión de Estudios Regionales, València, ponència fotocopiada.

CASTELLÓ J. J. (1783), CODINA BAS, J. B. (Ed.): Descripción geográfica del Reyno de Valencia formada por corregimientos por Dn. Josef Castello, de la real Academia de la Historia (1783). València, Diputació de València, 2000.

Catálogo de empresas y productos industriales de 1966.

CAVANILLES, A. J. (1795): Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía Agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Madrid, Imprenta Real. Ed. fàcsimil, València, 1985.

CERDÀ PÉREZ, M. et al. (1978): Arqueologia industrial de Alcoi, Ajuntamnet d'Alcoi

COLOMA MONLLOR, M. C. (1964): La ciudad de Alcoy. Estudio demográfico y económico. (Memòria de llicenciatura), Univ. de Murcia.

Comisión de Reformas Sociales (1883): Madrid. Bibl. Del Servicio de Estudios del Comercio Exterior Algodonero. Barcelona (vol. III i IV).

CONSEJO ECONÓMICO SINDICAL DE ALCOY (1969), Alcoi.

DD. AA. (1996): Historia de l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla, Alacant, Prensa Alicantina.CH, M. D. i DELIOS, E. (1999), Sistema Urbano e Innovación Industrial en el País Valenciano, València, Universitat de València.

SEBASTIÀ ALCARAZ, R. (2000), “Desarrollo y futuro de la industria en el municipio de Muro (Alicante), en GOZÁLVEZ, V. (Ed.), Industria y medio ambiente, Univ. d’Alacant i AGE, Murcia, pp. 283-295

SUCH JUAN, J. (1993): La industria textil de Alcoi-Ontinyent, problemas y perspectivas. Juan Such, València.

TORMO COLOMINA, J. (1995): El llenguatge tèxtil alcoià: La influència de la indústria tèxtil en la parla, la toponímia i la cançó popular alcoiana. Alcoi, Ajuntament d’Alcoi i Inst. de Cultura Juan Gil-Albert.

VALLÈS i SANCHIS, I. (1980): “Aproximació a l’àrea tèxtil del migjorn del País Valencià”, comunicació dins la IV Reunión de Estudios Regionales, València.

VALLÈS i SANCHIS, I. (1985a): “Les empreses tèxtils de la Regió Alcoi-Ontinyent entre la reconversió industrial i la integració al Mercat Comú”, Ier Congrés d’Economia Valenciana, pp. 371-376, Generalitat Valenciana, València

VALLÈS i SANCHIS, I. (1985b): Indústria tèxtil i societat a la regió Alcoi-Ontinyent, Tesi doctoral, 2 vols. Univ. de València ( mecanografiada. Inèdita el II vol.)

VALLÈS i SANCHIS, I. (1986a) “Els il·lustrats i la indústria a la regió d’Alcoi (Valls d’Alcoi i Vall d’Albaida” Estudis, 12. Universitat de València, pp. 125-144.

VALLÈS i SANCHIS, I. (1986b), Indústria tèxtil i societat a la regió Alcoi-Ontinyent 1780-1930, IVEI, Univ. de València,

VALLÈS, i SANCHIS, I. (1988), “Proceso de difusión y configuración actual de la industria en la región Alcoi-Ontinyent (País Valenciano), Actas de la II Reunión de Geografía Industrial. Coord. RODRÍGUEZ, R y VILLARINO, M. Santiago de Compostela, pp. 178-182

VALLÈS i SANCHIS, I. (1990), “Los Institutos tecnológicos en el País Valenciano: un ejemplo de política industrial propiciadora de la innovación” dins de CARAVACA, I. JORDÀ, R. (Coord.) III Reunión de Geografía Industrial, Sevilla, pp. 363-372.

VALLÈS i SANCHIS, I.(2003) "De la indústria local a l’economia global: Muro en la cruïlla de la regió industrial Alcoi-Ontinyent", Actes de les I Jornades d’Història Local de Muro, Imprempta de l’Editorial Marfil, Alcoi, 2005. pp. 159-173.

VIDAL VIDAL, V. M. (1988): Arquitectura e industria: Un ensayo tipológico de los edificios fabriles de l’Alcoià. València, Generalitat Valenciana.


YANINI MONTÉS, A. (1977): La industria en Onteniente: su origen y desarrollo, Univ. de València.




[*] La base d’aquest treball actualitza la publicació de la tesi de 1986. Va ser escrit i lliurat al Museu de la Indústria Tèxtil d'Ontinyent per encàrrec de la seua direcció.

 Aquest article s’ha publicat al Llibre de Festes  de Muro 2015, pp. 88-97 i en el Llibre de Festes de Muro 2016. 
En la primera part, s’ha exclòs de la publicació, per exigència de la revista, la figura 1 ací reproduïda  i la menció en el text  a la coalició COMPROMÍS que figura en aquesta pàgina.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada